Reproduïm la valoració de la PAH sobre l’acord de govern entre PSOE i Unides Podem en matèria d’habitatge.
Ens trobem davant d’un llistat de bones intencions, que no contempla cap mesura concreta i correm el risc que es converteixin en un nou brindis al sol.
Avui s’ha fet públic el programa complet del Govern de coalició de PSOE i Unides Podem, passem a una primera anàlisi de la part sobre l’habitatge. Si bé és cert que per primera vegada es parla de temes fins ara tabú com la regulació dels lloguers, l’obligació a lloguers socials en casos de vulnerabilitat o de convenis amb la SAREB per a mobilitzar els seus pisos per al parc públic d’habitatge social, també és cert que falta concreció i detall en els seus titulars. La concreció necessària la PAH portem anys abordant-la i, recentment, l’agost passat, li vam lliurar a Pedro Sánchez, personalment, un pla de xoc molt clar i concís amb propostes per a enfrontar urgentment la greu crisi d’emergència habitacional, així com el Dret d’accés a l’Habitatge a Espanya.
PSOE – UP: Impulsarem la política d’Habitatge amb un increment en la dotació de recursos. Es proposa ampliar progressivament el pressupost actual en matèria d’Habitatge.
La PAH: Increment creixent en els Pressupostos Generals de l’Estat per a habitatge, fins a aconseguir el 3,5% del PIB, en inversions que garanteixin la seva funció social de manera permanent.
PSOE – UP: Frenarem les pujades abusives del lloguer, habilitant a les Comunitats Autònomes i/o Ajuntaments perquè a partir del Sistema Estatal d’Índexs de Referència de Preus del Lloguer d’Habitatge que està desenvolupant el Ministeri de Foment puguin establir el seu índex de preus d’acord amb una metodologia objectiva i subjecte a revisió periòdica, així com declarar zona urbana de mercat tensionat quan s’hagi produït un increment abusiu i sostingut dels preus de lloguer.
La PAH: Una de les nostres demandes és que els Ajuntaments puguin regular el preu del lloguer en funció als Índexs de Referència i els ingressos de la unitat familiar. A aquest programa li falta valentia i contundència en no concretar la definició de zona tensionada i deixant que siguin les Comunitats Autònomes i/o Ajuntaments les que regulin si el creuen convenient. S’obre així una bretxa entre Comunitats Autònomes i/o Ajuntaments, que només fomentarà la guerra entre pobres. També es planteja això de zona tensionada com si l’augment dels preus de lloguer fos només un problema residual i en grans poblacions, quan estem parlant d’un problema global visquis on visquis, per no dir que l’anar marcant aïlladament zones tensionades és anar provocant que la bombolla no desaparegui, només es vagi traslladant.
PSOE – UP: S’impulsaran mesures per a assegurar el reallotjament immediat en determinades condicions de les persones inquilines que no puguin fer front a la renda per manca de recursos econòmics o per situacions de vulnerabilitat.
La PAH: Encara que aquesta pugui semblar una bona mesura per a frenar els desnonaments silenciosos, és totalment insubstancial quan no hi ha habitatge en mans de l’Administració Pública per a garantir aquests reallotjaments immediats. Derivar a les famílies a una eterna espera en pensions, albergs o hotels de mala mort, no és la solució, per no parlar de l’alt cost de diners públics que això comporta.
PSOE – UP: Es fomentarà el lloguer social per a les persones que, després d’haver cedit o perdut en execució hipotecària del seu habitatge únic i habitual, no disposin d’alternativa habitacional. S’estudiaran obligacions addicionals per a les grans forquilles d’habitatge. S’establirà un informe obligatori als serveis de benestar social en cas de desnonament perquè les administracions puguin ajudar a les famílies afectades amb la finalitat de garantir una alternativa habitacional.
La PAH: Com en el punt anterior, de res serveix l’informe de Serveis Socials quan no hi ha habitatge públic on remetre a les famílies que han perdut la seva llar.
No n’hi ha prou amb fomentar el lloguer social en aquestes situacions, ha d’haver-hi obligatorietat a oferir-lo previ al desnonament, per part dels bancs, fons voltor i grans propietaris. La mateixa obligatorietat ha de ser concretada per a la renovació dels lloguers socials signats amb anterioritat o dels quals se signin a partir d’ara, quan la família continua demostrant la seva vulnerabilitat i falta de recursos per a afrontar un lloguer de mercat.
PSOE – UP: Ús social de l’habitatge i parc públic.
S’establirà un marc legal que defineixi els conceptes “d’habitatge buit” i “gran forquilla d’habitatge” i posi a la disposició de les Comunitats Autònomes i els municipis diferents eines per a la seva detecció i diagnòstic. Es definirà una política específica en aquesta matèria, que permeti establir les mesures més adequades per a mobilitzar habitatge buit, en un marc on les grans forquilles d’habitatge col·laborin amb l’administració competent per a posar a la disposició del mercat de lloguer l’habitatge buit a preu raonable.
S’elaborarà un Pla d’actuació de SAREB per a garantir la signatura de convenis amb Comunitats Autònomes i Ajuntaments que impulsin la utilització d’habitatges per a lloguers socials.
Es determinarà el caràcter social de l’habitatge de protecció pública amb una normativa que garanteixi la seva explotació únicament per a lloguer de persones vulnerables, evitant que siguin venudes o explotades per fons voltor.
La PAH: A hores d’ara de la pel·lícula ja haurien de tenir clares les definicions d’habitatge buit i gran forquilla d’habitatge, recollides a la Llei d’Habitatge PAH. El pla d’actuació de SAREB hauria de ser extensible a Bankia, així com a la resta de la banca rescatada en proporció al rescat impagat, posada en marxa de la cessió obligatòria dels pisos en mans de la banca i el tanteig i retracte, per part de les Administracions competents, previ a la venda d’aquests pisos a fons voltor.
Bé que l’habitatge de protecció pública no pugui ser venuda ni explotada pels fons, però també haurien de recollir-se mesures que evitin la requalificació d’aquests habitatges al sector privat una vegada finalitzat el seu període com a VPO.
PSOE – UP: Mobilitzarem sòl públic per a habitatge en lloguer social o assequible i estimularem l’oferta privada en lloguer.
La PAH: Estimular l’oferta privada de lloguer en sòl públic és continuar posant la catifa vermella als fons voltor i especuladors.
PSOE – UP: Protecció a les persones hipotecades.
El procediment d’execució hipotecària haurà de garantir tots els mitjans de defensa i de prova per a la protecció del deutor hipotecari, d’acord amb el que estableix la normativa europea.
S’impulsaran els mecanismes per a la reestructuració viable dels deutes hipotecaris sobre l’habitatge habitual dels deutors de bona fe en situació de vulnerabilitat.
Es reforçarà la coordinació entre els òrgans judicials i els serveis socials en cas d’execució hipotecària per a evitar les situacions de desemparament i exclusió residencial.
La PAH: Continuem obviant la dació en pagament com a mecanisme de defensa i de segona oportunitat que s’ha de regular eficaçment amb retroactivitat per a resoldre la mort civil de moltes famílies, la superació del venciment anticipat com a clàusula abusiva i l’establiment de la Responsabilitat Limitada al bé, superant el sobreendeutament de les famílies en el futur.
PSOE – UP: Protecció al 100% de les famílies vulnerables en situació de pobresa energètica. Es prohibiran els talls de subministraments bàsics d’aigua, llum i gas en les primeres residències quan l’impagament es degui a motius aliens a la voluntat dels seus titulars, com la pobresa sobrevinguda i a les persones que estiguin patint una situació de vulnerabilitat.
La PAH: No n’hi ha prou amb evitar els talls de subministrament, falten mesures per a afrontar les factures impagades com la condonació total d’aquest deute a càrrec de les subministradores.
Valorats aquests punts, queda per dir les grans absents i necessàries per a fer justícia al gairebé 1.002.000 desnonaments que ha patit aquest país des dels inicis de la crisi i als quals continuen succeint cada 12 minuts avui dia.
Si volem que aquest 2020 sigui un any sense desnonaments, és necessari i prioritari:
La suspensió temporal dels desnonaments fins que les Administracions Públiques puguin garantir l’accés a un habitatge adequat.
El compliment de Tractats Internacionals, i la seva prevalença sobre la legislació nacional que desnona sense alternativa habitacional. S’han d’aprovar urgentment mesures que obliguin a l’acatament judicial/estatal de les peticions de suspensió de desnonaments emeses pel Comitè DESC de Nacions Unides.
L’anul·lació total dels desnonaments amb data oberta. És necessària una revisió de la LEC que eviti la reinterpretació d’alguns jutges, augmentant l’angoixa i evitant la defensa de l’habitatge.
Ampliació de la moratòria de desnonaments, que finalitza al maig del 2020, i millora dels seus protocols d’accés. Que no sigui només per a execucions hipotecàries i contempli també lloguer i ocupació.
Que es determini d’una vegada per sempre la il·legalitat de les clàusules abusives, com el Venciment Anticipat o el IRPH, com dicten les sentències del Tribunal europeu.
Un govern decent ha de concretar mesures valentes i no deixar en bones intencions les esperances de canvi de les persones afectades. Des de la PAH exigim que es promoguin mesures de xoc concretes per als primers cent dies de Govern i un calendari clar perquè després no ens vinguin a meitat de legislatura (si arriben) que encara els queda una altra meitat per a complir.
Demà acaba un any i estem preparades perquè el següent sigui l’any del Dret a l’Habitatge.
Estarem exigents i mobilitzades perquè aquest nou Govern es posi les piles, deixi enrere la falta d’alçada política dels seus successors i, si no és així, allà estarem la ciutadania organitzada per a recordar-los el que necessitem, que no són ni titulars ni bones intencions, són drets garantits i casa per a totes.
