Despeses militars per a escoles, sous, habitatge i hospitals

El calendari de 2025 torna a marcar el 1r de maig, el Dia Internacional de la classe obrera, que representa la unitat, la solidaritat i la lluita pels nostres drets a nivell mundial, contra l’explotació, la misèria, el rearmament i les guerres que ens imposen les potències imperialistes. Enguany, la classe treballadora enfrontem grans desafiaments, marcats per la decadència del capitalisme i l’enfrontament interimperialista, que amenacen amb empitjorar greument la situació dels i les treballadores i augmentar la submissió dels països semicolonials.

La continuïtat brutal del genocidi del poble palestí davant el silenci macabre de la UE, les sinistres negociacions entre l’imperialisme nord-americà i rus per a repartir-se i saquejar Ucraïna i la deslligada carrera armamentista són l’expressió més brutal de l’actual situació.

Això s’ajunta amb la guerra aranzelària llançada per Trump amb l’objectiu de restablir el poder del decadent imperialisme nord-americà enfront de l’emergent imperialisme xinès. Una guerra d’aranzels les grans víctimes dels quals serem, de nou, les treballadores i els països més pobres.

D’aquesta política una part fonamental són les arremeses a les llibertats i drets democràtics, així com els atacs als drets laborals, els salaris, l’ocupació, la sanitat i l’educació.

Referma l’opressió sexista, racista, LGBTfòbica i xenòfoba. La destrucció del medi ambient segueix sense fre. És en aquest quadre que prenen impuls i s’afermen la ultradreta i els intents de personatges com Trump, Orbán, Milei o Erdogan per a crear règims semidictatorials.

Un Primer de Maig de lluita i no de suport al Govern

Aquest 1r de maig, el govern PSOE-Sumar, de la mà dels dirigents de CCOO i UGT, sortirà de nou als carrers a celebrar “els seus assoliments”. Però, la realitat és que, allí on governa o ha governat aquesta esquerra autotitulada progressista, ho ha fet sent còmplice, quan no directament artífex, de l’augment de la despesa militar, del tràfic d’armes amb Israel, de l’enèsima Reforma Laboral en favor de la patronal i de les promeses incomplertes. Això sí, gastant abundant fraseologia d’esquerra.

L’assumpte de l’anul·lació del contracte per a la compra de munició israeliana per al Ministeri de l’Interior ha deixat a la vista que els seus solemnes “compromisos” d’anul·lar tot el comerç d’armes amb Israel és un enganyós i cínic gest per a la galeria. La premsa ha revelat aquests dies que, des de l’inici de la campanya genocida d’Israel a Gaza, el Govern espanyol ha adjudicat contractes per 1.044 milions a la indústria militar israeliana. I segons el Centri Delàs d’Investigacions per a la Pau (citant dades de la Plataforma de Contractació de l’Estat), s’haurien adjudicat 46 contractes, per un valor que supera els 1.000 milions d’euros. D’aquests, 9 estarien pendents d’execució sense que el govern hagi anunciat que els suspengui properament.

Han permès que segueixi el drama dels desnonaments, les devolucions en calent, la política criminal de fronteres, la participació en missions de l’OTAN, el manteniment del llegat repressiu dels governs anteriors i la continuïtat del desmantellament i privatització dels serveis públics.

El govern ha comptat per a tot això amb el paper còmplice de suport i submissió dels dirigents de CCOO i UGT en la constant degradació dels nostres drets laborals i els nostres salaris, embellint i legitimant les dues últimes reformes laborals, signant convenis per sota de la pujada de l’IPC, EROs, acomiadaments i deixant passar, una vegada més, en aquesta ocasió amb la nova pujada “voluntària” de l’edat de jubilació als 72 anys, en un context laboral cada vegada més inestable, parcial i precari. Ara, el Secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, ha proposat la creació d’un impost europeu a tots els ciutadans de la Unió Europea amb l’objectiu de finançar el rearmament, com si la inversió en la indústria militar i els bancs que l’acompanyen fos cap garantia de defensa per als treballadors/es i els pobles d’Europa o del món.

Per una sortida d’independència de classe al rearmament i la dinàmica de guerra

Des de les aules fins als grans diaris, les televisions i les xarxes socials, ens mostren la realitat com si només poguéssim triar entre dos grans alternatives burgeses: els “progressistes” o els “conservadors”, ara amb l’afegit de la ultradreta, condemnant-nos al poble treballador a ser furgó de cua d’uns o altres.

El 1r de maig l’hem de rescatar del seu actual segrest “festiu” i reivindicar-lo com a Jornada Internacional de lluita de la classe obrera, per a ajudar a veure que la veritable divisió que existeix en el món és entre explotadors i explotats, entre les treballadores i el poble pobre, d’un costat, i els grans magnats i els seus governs lacais, d’un altre. Que només la lluita i la unitat de la classe treballadora amb una política independent i amb democràcia obrera des de baix, ofereixen una sortida a la barbàrie actual.

Igual que en el passat, els drets només els aconseguirem a través de la lluita i l’autoorganització. Per això, és imprescindible recuperar les velles tradicions, autoorganitzant-nos a les fàbriques, barris, universitats i instituts, amb assemblees i democràcia obrera. I des d’allí defensar els drets, construir la solidaritat de classe i unir després de nosaltres a la resta de la població.

Els treballadors i treballadores som qui fem moure el món, la classe social que crea la riquesa. Per això mateix, som també l’única classe capaç de transformar el món i obrir un futur socialista. Hem de començar a posar-nos al capdavant de les mobilitzacions i les lluites, abanderant les causes de totes les oprimides. Aquest 1r de Maig és una oportunitat per a sortir al carrer i mostrar que no estem disposades a retrocedir en els nostres drets laborals i democràtics per a alimentar la seva maquinària de guerra.

Per un 1 de maig internacionalista

  • Contra el genocidi sionista a Palestina
  • Exigim al Govern PSOE-Sumar la ruptura de relacions diplomàtiques i comercials amb l’Estat sionista.
  • Anul·lació de tots els contractes de compra o venda d’armes amb Israel!
  • Solidaritat amb tots els pobles del món que lluiten per la seva autodeterminació nacional. A baix el saqueig imperialista d’Ucraïna, per la seva independència i integritat territorial.


Fora el pla de rearmament del govern PSOE-Sumar!

  • Ni un euro per a la indústria militar! Les despeses militars per a habitatge, salaris, pensions, escoles i hospitals.

Salaris i pensions dignes

  • Pujada general de salaris i cap pensió per sota del SMI.
  • Contra els acomiadaments.
  • Pel repartiment de l’ocupació i un salari mínim que ens permeti viure amb dignitat.

Per un Parc Públic d’habitatges de lloguer social!

  • Confiscació dels pisos de la Sareb i els bancs per a aquest Parc d’habitatge!
  • Ni un desnonament més sense solució residencial; Congelació per Llei dels lloguers! Reducció dràstica dels lloguers en mans de grans tenidors!

Educació Pública, laica, única i de qualitat

  • Menys ràtios i més recursos.
  • Menys burocràcia i més temps per a educar.
  • No a la privatització de l’educació. Ni un euro a la privada.

Llibertat de les preses i processades per lluitar

  • Sobreseïment dels casos de les 6 de la Suïssa; els 6 de Saragossa; les set de Somosaguas; Acerinox…
  • Derogació de la Llei Mordassa i altres lleis repressives.
  • Pel dret real de vaga, un dret negat en els fets en molts sectors emparant-se en la imposició arbitrària dels serveis mínims o l’esquirolatge oficial amb empreses contractades per a substituir vaguistes.

Des de Corrent Roig cridem als i les treballadores, estudiants i tots els col·lectius oprimits a participar en la Manifestació Unitària del sindicalisme alternatiu, al costat del moviment d’habitatge, pensionista, treballadors/es en lluita de Akzo Nobel i la comunitat educativa.