Centenars de milers de morts, desenes de milions d’infectats pel coronavirus. Centenars de milions de persones sense feina per la recessió mundial. Els treballadors estan patint en aquest moment un dels majors atacs de la història.
Això no és casualitat ni ve de la natura. És el capitalisme que mata a través de la Covid-19. El capitalisme destrueix la natura, porta fam, misèria i atur amb les seves crisis econòmiques.
La realitat que es viu als barris pobres s’assembla a les conseqüències d’una guerra. La mort es passeja silenciosa per les cases dels treballadors. La fam s’estén ràpidament pels barris populars. Un brutal genocidi està imposant-se.
L’1 de Maig mai va ser un dia de confraternització entre els treballadors i la burgesia. Sempre va ser un dia de lluita, part de la memòria del moviment obrer mundial per la mort d’obrers en una vaga als Estats Units, el 1886. Aquest 1 de Maig no ser possible fer actes al carrer, pel risc de contagi. Però el nostre crit de guerra contra el capital serà igual de fort: volem fer una crida als treballadors de tot el món per una rebel·lió contra el capitalisme.
La pandèmia mata molt més als treballadors
El món es troba semiparalitzat per un virus. A les grans empreses no els interessava invertir en les vacunes i medicaments necessaris, perquè no els reportaria guanys. Al capitalisme la salut és una mercaderia, i només es fabrica allò que genera guanys.
Els governs burgesos van aplicar plans neoliberals que van destruir la salut publica a escala mundial. Privatitzant els hospitals i reduint els pressupostos. La pandèmia ha arribat a un món que no té una estructura de salut publica mínima per a enfrontar-la.
El capitalisme va reduir els sous dels treballadors, va precaritzar les relacions laborals. La majoria ha de treballar avui per a menjar l’endemà.
Aquesta pandèmia és la més greu de la història, des de la grip espanyola de 1918. Però té un efecte desigual.
Els rics poden fer la quarantena a cases luxoses, amb l’alimentació i la comoditat garantides durant el confinament. Són atesos a hospitals privats. Els pobres no tenen sou, no tenen cases decents, no tenen l’assistència mèdica necessària. Molts no aconseguiran llits d’UCI i quedaran destinats a morir.
La fam brutal afecta el poble
La recessió mundial ha començat. Els indicadors assenyalen la possibilitat d’una depressió similar a la de 1929, la més greu de la història del capitalisme.
L’atur es compta per desenes de milions als països. Una gran part de les petites empreses estan fent fallida.
Les conseqüències són dramàtiques. La fam és la pitjor d’elles. Famílies que no tenen res per donar a menjar a les criatures. Moltes moriran de gana en ple segle XXI, a la perifèria de les grans ciutats de tot el planeta.
La barbàrie capitalista s’estén.
El virus no distingeix les classes socials… però els governs si
Les reaccions dels governs han estat diferents a cada país. Des de negociadors miserables com Bolsonaro i Trump fins als que dóna la sensació que estan “adoptant mesures” per a combatre la pandèmia.
Però, la preocupació fonamental de tots els governs és salvar les grans empreses. Els plans multimilionaris presentats tenen cinc, deu, vint vegades més diners per a les empreses que per als treballadors. Es dediquen a salvar els beneficis d’alguns milers de burgesos abans que la vida dels milers de milions de treballadors.
Cap govern està garantint la quarantena que els treballadors necessiten. Tots mantenen les fàbriques funcionant per assegurar els seus beneficis. Neguen fins i tot les condicions més elementals de seguretat als treballadors que es troben a la primera línia d’aquesta lluita, com els de la salut i els de la resta de serveis essencials.
Parlen de quarantena però no asseguren cap condició per a una quarantena real. Els treballadors no poden parar de treballar sense sou. No tenen habitatges decents on aixoplugar-se.
Les caretes cauran. A mesura que la pandèmia i la crisi econòmica avancin, el caràcter de classe d’aquests governs quedarà més evident. Rarament el capitalisme apareix amb la seva cara cruel i despiadada, com ara.
Per als burgesos, tot! Per als treballadors, repressió!
Amb la farsa del combat a la pandèmia, els governs augmenten el control i la repressió. La por que té la burgesia és a la possibilitat de rebel·lions a diverses parts del planeta.
Ja existien processos revolucionaris a Xile, a Iraq, a Hong Kong i a altres països. Ara, la burgesia té por que se’n produeixin de nous.
Per això han augmentat molt les mesures repressives i de vigilància sobre els treballadors. Orbán a l’Argentina i Duque a Colòmbia reprimeixen amb força als barris populars.
Volem denunciar en particular el govern Piñera, a Xile, que va decretar un “estat de calamitat” per a justificar una repressió encara major. Piñera es nega a alliberar 2.500 presos polítics, perquè morin a les presons per causa de la pandèmia.
No morir per la pandèmia ni morir de fam
Per un pla d’emergència anticapitalista
Construïm una sortida obrera i socialista a la crisi
No hi ha sortida dins els marges del capitalisme. L’actual crisi planteja, amb més urgència, el dilema central de tota la humanitat: socialisme o barbàrie.
Els reformistes de tot el món insisteixen en plans keynesians d’intervenció de l’Estat per salvar el capitalisme. Ni el PT, ni Unidas Podemos, ni el Frente Amplio, ni Syriza, ni els partits comunistes ni socialistes del món són alternatives reals perquè tot el que proposen i fan on governen es troba dins del marc de la defensa del sistema capitalista i els règims burgesos. També defensen els plans de rescat de les grans empreses!
Els capitalistes només ens presenten la tria entre morir de gana o pel coronavirus. Aquest és el significat real de “l’economia o la vida”.
Nosaltres, per contra, volem derrocar la dominació capitalista.
Seria possible evitar les morts per la pandèmia? Seria possible acabar amb la fam i l’atur?
Sí que ho seria! Però per a això, és necessari un pla d’emergència anticapitalista.
És possible enfrontar la pandèmia, garantint una quarantena real, que en aquest moment només mantingui a la feina a aquells que produeixen aliments, medicament i el que fóra necessari per a salvar a la població pobra.
Això inclou assegurar un sou a tots els treballadors, formals i informals, ocupats o a l’atur. És necessari expropiar hotels i habitatges per a aixoplugar a la població.
Seria necessari expropiar els hospitals privats i construir els que fossin necessaris per a atendre als treballadors. Seria necessari expropiar les empreses farmacèutiques per a assegurar medicines i tests gratuïts per a tothom. Redirigir les empreses necessàries cap a la producció de respiradors, medicaments i els productes farmacèutics necessaris.
Per a enfrontar la fam, cal expropiar les empreses productores i distribuïdores d’aliments. Garantir que el menjar arribi immediatament al plat del poble pobre a tots els barris, amb operacions de distribució d’emergència.
Per a enfrontar l’atur és necessari crear un pla d’obres públiques fonamentat en criteris socials i de medi ambient, després de la fi de la pandèmia, que inclogui a tothom. Ara és necessari expropiar totes les empreses que acomiaden i garantir un sou digne a tota la classe treballadora. És necessari nacionalitzar les empreses estratègiques sense indemnització i no donar diners a les privades per a salvar els seus beneficis.
La crisi del coronavirus ha aguditzat l’opressió sobre milions de dones. Elles són l’avantguarda a la lluita contra la pandèmia. Són la majoria als sectors dels serveis socials i sanitaris: el 70% als 104 països analitzats per l’OMS (Organització Mundial de la Salut). A més de la precarietat i la misèria d’aquests moments, tenen el risc de morir durant el confinament en mans dels seus agressors masclistes. Ni una menys per quedar-se a casa! Cal exigir a tots els governs, que garanteixin el pressupost i els recursos necessaris per a prevenció, atenció i protecció de tota violència masclista.
A més, els treballadors negres, els treballadors migrants, els refugiats i pobles indígenes els que, trobant-se entre els més pobres, són també els més afectats per la pandèmia. Sigui per què no tenen accés a la sanitat, sigui per què no tenen unes condicions d’habitatge de mínims per a garantir la quarantena, o per què quedant-se sense medis es veuen obligats a exposar-se al risc de contagi per lluitar per la seva supervivència.
Els i les joves estudiants i de les famílies més pobres pateixen més durant aquesta situació de discriminació. La falta de condicions i de mesures reals a l’educació porta a milions de joves al fracàs escolar i amb això se’ls nega un dret fonamental com l’educació. Que la crisi del coronavirus no deixi cap estudiant enrere! Els fills i filles de les famílies obreres a la universitat! Educació pública de qualitat, gratuïta, laica i igualitària!
Molts diran que no hi ha diners per a garantir tot això. Mentida! Els diners hi són, però estan destinant-se a salvar les grans empreses!
Defensem un impost sobre les grans fortunes. És necessari estatitzar la banca per a finançar aquests plans. No pagar ni el deute extern ni l’intern!
Els estats imperialistes saquegen els productes i el material de protecció necessari per a enfrontar la pandèmia, deixant els països semicolonials sense els mitjans per a tenir-los. Cal reconvertir la producció mundial per la distribució global d’aquests productes.
És possible girar l’economia per a salvar als treballadors de la pandèmia, de la fam i de l’atur. O una economia planificada al servei de les necessitats socials i de combatre la pandèmia, o una economia per a garantir els beneficis d’una minoria capitalista. Aquest és, avui, el dilema.
Fem una crida als treballadors de tot el món a la rebel·lió contra aquests governs burgesos. Només el proletariat al capdavant d’aquestes lluites podrà dur a terme aquest programa de demandes.
Aquest 1 de Maig, aixequem amb orgull les nostres banderes roges. Que se senti la nostra crida, a tot el món.
VINE AMB LA LIT A CONSTRUIR UNA ALTERNATIVA OBRERA I SOCIALISTA PER A LA HUMANITAT
PARTICIPA DEL NOSTRE ACTE INTERNACIONALISTA DE L’1 DE MAIG
EL CAPITALISME MATA! MORI EL CAPITALISME!
SOCIALISME O BARBÀRIE!