Reproduïm a continuació la declaració del nostre partit internacional la Lliga Internacional dels Treballadors – Quarta Internacional (LIT-CI):
Aquest és el segon 1r de Maig que travessem des que va començar la pandèmia de Covid-19. En poc més d’un any, la barbàrie no ha fet més que aprofundir-se. En el món s’han registrat més de 140 milions de casos i més de tres milions de morts. Però sabem que són molts més. La pandèmia, sorgida per un desequilibri en la relació humanitat-naturalesa propiciat per la set de lucre del capitalisme, ha creat la més dramàtica crisi sanitària en un segle, exacerbant la crisi econòmica i social precedents. Els menys alarmistes parlen de la pitjor crisi global des del final de la Segona Guerra Mundial.
La burgesia mundial, una vegada més, pretén descarregar el cost de la crisi que ells mateixos generen sobre l’esquena de la classe treballadora i dels pobles dels països semicoloniales, especialment sobre aquells sectors més explotats i oprimits, com les i els treballadors negres, dones, immigrants, LGBTI.
La causa per la qual fa 135 anys van ser executats els màrtirs de Chicago està més vigent que mai. La classe treballadora és la més castigada, no tan sols pel Covid-19, sinó per les desastroses conseqüències de l’agudització de la crisi econòmica mundial que sembra la desocupació, fam i empeny a una enorme massa de persones a la indigència i la desesperació més terribles. Segons l’ONU, en 2020 es van perdre 255 milions llocs d’ocupació a temps complet a tot el món, la qual cosa suposa un augment enorme de la pobresa. L’any passat, més de 880 milions de persones patien fam en el món. Una part de les classes mitjanes, a més a més, va camí de la ruïna.
No obstant això, un grapat de capitalistes es fa cada cop més ric. Segons l’últim informe de Forbes, el nombre total de multimilionaris es va disparar durant l’emergència sanitària. Existeixen 2.755 individus amb fortunes superiors a mil milions de dòlars, 30% més des de l’any passat. Poc abans de la pandèmia, Oxfam havia publicat un informe indicant que 2.153 subjectes posseïen més riquesa que 4.600 milions de persones (60% de la població mundial). Però, a més d’això, la base de la piràmide s’eixampla. D’acord amb els criteris de l’ONU, una de cada deu persones en el món viu en l’extrema pobresa, és a dir, subsisteix amb menys de 1,90 dòlars diaris. El Banc Mundial estima que la pandèmia va generar fins a 115 milions de nous pobres extrems en 2020. Per a finals de 2021, es preveu fins a 150 milions més de persones sumides en aquesta situació.
Els rics posseeixen condicions qualitativament millors per a evitar o superar el Covid-19. Els pobres, per part seva, no són solament els més pobres, sinó que suposen la majoria dels internats i morts pel virus en moltes regions. La situació de la classe treballadora és dramàtica. Ha d’enfrontar tots els dies no tan sols la pandèmia de Covid-19 sinó, també, la pandèmia de la fam.
Això no pot seguir així: És urgent acabar amb aquest veritable genocidi!
El capitalisme mata, mort al capitalisme!
Des de la LIT-CI afirmem que el que està en curs és un genocidi en tota regla. Els portaveus de la burgesia ens diuen que la pandèmia “no distingeix classes socials”. El virus òbviament no les distingeix però els governs burgesos sí. Estem en la mateixa tempesta però no en mateix vaixell. Si els rics poden mantenir distanciament físic, sense estar obligats a viatjar apinyats en els sistemes de transport públic i, en cas de contreure la malaltia, ser atesos en els millors hospitals o bé saltar-se la fila de vacunació mitjançant les seves influències de poder –arribant fins i tot al “turisme de vacunació”–, les i els treballadors som forçats a sortir per guanyar-nos el pa exposant-nos al contagi. I quan emmalaltim molts morim asfixiats esperant un llit de vigilància intensiva en els serveis públics de salut, completament col·lapsats.
La classe treballadora suporta tot el pes de la crisi. És el sector social més afectat: no accedeix a un sistema de salut decent; està mal alimentada; viu en condicions precàries; està obligada a assumir riscos de contagi davant la necessitat de procurar-se ingressos per a subsistir, encara que això impliqui jugar-se la vida i la de la seva família.
Els avanços científics han permès que des de finals de 2020 existeixin vacunes eficaces. Però el capitalisme fa que tot avenç estigui al servei dels seus guanys i no de la humanitat. Així, mentre els països imperialistes acaparen la major part de les dosis, els països més pobres reben els immunitzants amb comptagotes. El concepte d’imperialisme pot expressar-se, avui en dia, en el fet que el 60% de les dosis produïdes i per produir al 2021 estan en mans de països que posseeixen el 16% de la població mundial. Mentre milions emmalalteixen i moren, el domini i el monopoli de les vacunes –garantit pel mecanisme de patents– impedeix que molts països puguin fabricar vacunes i, així, accelerar la immunització.
Per als capitalistes, els guanys valen molt més que les vides dels treballadors! Per això diem que està en marxa un veritable genocidi, perquè en el capitalisme el pitjor de la pandèmia és selectiu, regant de morts els sectors populars.
Però els efectes de la pandèmia no són un llamp en cel serè. En realitat, els problemes econòmics, socials i sanitaris (els desastrosos sistemes de salut públics), preexistien. El que va fer la pandèmia va ser accelerar, posar en carn viva tota la crueltat del capitalisme: milions d’indigents, fams, pauperització espantosa de les masses, morts per desnutrició i índexs creixents de mortalitat infantil.
Proletaris de món, uniu-vos!
En el transcurs de la pandèmia es van donar importants processos de mobilització i resistència per part de la nostra classe. En 2020, el més important va ser l’ona de lluita antiracista als EUA, que es va estendre a altres països, a partir de l’assassinat de George Floyd. Li va seguir el procés democràtic en Belarus. A Sud-amèrica, les manifestacions a Xile es van reprendre. Al març de 2021 assistim al punt àlgid de l’acció directa contra els efectes de la pandèmia i el col·lapse del sistema sanitari al Paraguai, on un esclat social va fer trontollar el gabinet i al mateix president. De seguida, va detonar el procés a Myanmar.
Necessitem la més àmplia unitat de la nostra classe per a enfrontar, en primer lloc, les conseqüències d’aquesta pandèmia sobre els sectors més explotats i oprimits. Cal impulsar les vagues generals sanitàries, les mobilitzacions amb distanciament, l’autoorganització des de baix en cada lloc de treball i cada barri obrer i popular. La defensa de la nostra salut, de les nostres vides i la de les nostres famílies ha de ser presa a les nostres mans. Només vencerem amb organització i lluita.
Aquest 1r de Maig ha d’estar al servei d’impulsar aquesta unitat per a aixecar un programa socialista, que parteixi de la resposta de les necessitats imperioses.
Per la immediata ruptura de les patents per produir i proveir vacunes per a tots i totes. D’aquesta manera es trencaria el monopoli d’unes poques corporacions i països com l’Índia, el Brasil, Mèxic, l’Argentina, Corea del Sud, entre altres, podrien fabricar vacunes en gran escala i, amb això, fer un salt en la immunització.
A més d’acabar amb els drets de propietat intel·lectual, és necessari plantejar l’expropiació de les megacorporaciones farmacèutiques i empreses de biotecnologia, de tota la indústria que produeix les vacunes, els medicaments i la tecnologia mèdica per a combatre la pandèmia, posant tot aquest teixit productiu sota el control democràtic dels treballadors. Únicament així serà possible produir sobre la base de les necessitats de la humanitat i no sobre els guanys d’uns pocs. L’existència de la propietat privada dels mitjans de producció no solament ha demostrat la seva incapacitat d’assegurar les condicions mínimes d’existència del proletariat a escala mundial. Ha fet un pas més: ens ensenya que atempta contra la vida mateixa en el planeta. Perquè funcioni la seva màquina de guanys, milions han de morir treballant i infectant-se amb el virus! Mai el paper de la classe obrera com a força propulsora dels guanys ha estat tan evident!
Que la distribució de les vacunes i inputs mèdics comenci pels països amb majors dificultats i, al seu torn, per les franges poblacionals més vulnerables des del punt de vista del risc epidemiològic i social No a l’apartheid de les vacunes!
La salut és un dret, no ha de ser considerada mercaderia. Per això, és imperiós expropiar totes les empreses privades que ofereixen salut a canvi de diners. Tots els hospitals i serveis en mans privades han de ser socialitzats, sota control de la classe treballadora.
Garantir quarantenes estrictes, amb ingressos i drets assegurats (salaris i subsidis equivalents a la canastra alimentària, habitatge digne, accés a internet gratuït, etc.) per a detenir el contagi mentre es desenvolupa la vacunació massiva.
Existeixen els recursos necessaris per a garantir un programa d’emergència per a la classe treballadora. Cal expropiar les grans fortunes dels banquers i empresaris de cada país, suspendre immediatament els pagaments dels deutes interns i externs als organismes imperialistes com l’FMI i prendre el control dels principals ressorts de la indústria i el agronegoci per a satisfer les necessitats de les majories.
Des de la LIT-CI i cadascun dels seus partits serem part de l’organització d’aquest 1r de Maig, concebent-lo com una jornada internacionalista de lluita contra la pandèmia capitalista i per a detenir el genocidi.
Visca la lluita pel socialisme!
Per a acabar amb aquestes xacres i penúries és necessari acabar amb el sistema capitalista mundial. No és possible reformar-lo o humanitzar-lo, com proposen totes les variants del reformisme. No existeix “un altre món possible” sota aquest sistema. El reformisme, tant des dels governs com des de les oposicions parlamentàries, és còmplice del genocidi en curs. Tota proposta de millorar el sistema capitalista en la seva decadència final no passa d’una utopia reaccionària.
Mentre organitzem la lluita i resistència immediates hem de discutir i preparar la batalla per una sortida de fons que acabi amb aquest sistema d’opressió i explotació que ens porta a l’abisme.
Com ja anuncien diversos especialistes, no queda clar quan podrà superar-se aquesta pandèmia. És cert que tampoc serà l’última. Possiblement, viurem crisis sanitàries pitjors. Tampoc serà l’únic mecanisme pel qual el capitalisme ens sumeixi en la pobresa mentre avança en la destrucció de la naturalesa, producte de la seva explotació irracional per part de la burgesia mundial. La ruïna del planeta és completament coherent amb la cerca incessant del guany capitalista a qualsevol cost. En el capitalisme, la destrucció de la humanitat i la naturalesa és inexorable.
Per això, des de la LIT-CI sostenim que no hi ha sortida si no derrotem el capitalisme com a sistema mundial i, per mitjà d’una revolució social, imposem el socialisme. Un sistema al servei de respondre a les necessitats del conjunt de la humanitat, tasca que només podrà complir la classe treballadora com a cabdill del conjunt dels sectors explotats i oprimits.
Si abans ja no teníem res a perdre a més de les cadenes, ara hem de lluitar per a garantir la nostra vida. Però alertem: mentre no sigui destruïda la propietat privada i el capital sofrirem el retard d’aquesta tasca històrica sota la forma de noves catàstrofes mundials que es repetiran sovint.
Per això, no existeix tasca més urgent que la construcció i l’enfortiment dels partits revolucionaris com a part d’una Internacional democràticament centralitzada, per a dotar a les lluites d’un programa obrer, socialista, internacionalista, que tingui com a estratègia la liquidació del capitalisme, és a dir, detenir la barbàrie a la qual uns pocs multimilionaris ens estan portant. Encara som a temps.
Visca el 1r de Maig, dia internacional dels i les treballadores!
Visca la classe obrera mundial!
Parem el genocidi!
Prou de capitalisme!
Visca el socialisme mundial!