Núria Campanera
El passat 25 de Juliol sortia a la llum un dels fets més significatius en la història catalana dels últims anys. El Molt Honorable Jordi Pujol i Soley -president de Catalunya durant 23 anys i co-fundador de CDC- s’autoinculpava de guardar a l’estranger, des de 1980, una suposada herència paterna no declarada a Hisenda. Es començava a destapar així la trama de catalana de corrupció més gran des de la Transició. Uns esdeveniments que han brindat un cop fatal a CiU, del que difícilment es recuperarà.
Com diu el refrany, a tot porc li arriba el seu Sant Martí. I és que el cas Pujol no és poca cosa. Després de sortir-se’n en el seu moment com si no res del caso Banca Catalana, és ara quan sorgeixen a la llum les activitats irregulars de l’expresident i la seva família. La gran fortuna de la família Pujol vindria del cobrament massiu de comissions i altres activitats no justificables. La policia parla d’uns 500 milions i la UDEF assegura que més d’1.500 milions han passat pels comptes estrangers de la família Pujol a Luxemburg, Suïssa…
Els fills de Pujol eren titulars d’unes 50 empreses plenes d’ingressos dubtosos i contractes fantasma difícils de justificar. Com explica la querella presentada per Guanyem Barcelona i Podem: “la trama financera de la família Pujol constitueix un complex entramat que consentia pagaments per adjudicacions d’obres públiques i per favors polítics. Entre els quals podria enquadrar-se el famós 3% […]. Aquest entramat presumptament permetia als fills utilitzar factures de les seves empreses per simular treballs o encàrrecs no realitzats i per amagar pagaments il·lícits”.
Jordi Pujol i Soley: el rei de l’ètica i els discursos moralistes; el signant dels pactes de la Transició i avalista del “cafè per a tothom”; l’aliat dels governs del PP i del PSOE; l’amic entranyable de La Caixa i el Banc Sabadell; el representant de la dreta catalana; el protector (i beneficiari) d’empreses i multinacionals; l’enemic dels drets de la classe treballadora catalana. Què se’n podia esperar d’un personatge així?
Els intents de protegir a Pujol per part de personalitats com ara la Presidenta del Parlament o personatges tan foscos com el seu col·lega Felipe González, no són d’estranyar. L’entramat de la família Pujol implica a dirigents polítics, alts funcionaris de la Generalitat i les empreses beneficiàries dels contractes irregulars. Un entramat que forma part integrant del sistema de corrupció que corroeix i ha fet metàstasi en el règim monàrquic del 78 i els seus partits.
Diferents mitjans de premsa reconeixen que els governs del PP i PSOE eren perfectamente coneixedors d’aquests fets fa ja molt. No és gens casual que s’hagin destapat justament ara. Però els que pensen que aquest escàndol afeblirà el procés sobiranista català s’equivoquen, perquè servirà per cridar més fort que mai que volem una República Catalana lliure, sobirana i solidària: lliure de lladres i corruptes, amb els drets laborals i socials assegurats, sobirana del capital financer espanyol i alemany i unida fraternalment a la resta dels pobles de l’Estat espanyol.