L’Onze de Setembre, aquest any, es celebrarà en una situació excepcional, condicionat per la crisi sanitària de la Covid-19 i els rebrots i per la greu crisi econòmica, que ja s’estava gestant, però que la pandèmia ha accelerat.

A més, la Diada de Catalunya es celebrarà a només sis dies de la vista de Torra per abordar la seva inhabilitació per no haver despenjat la pancarta de “llibertat presos polítics”. Un greu atac a la llibertat d’expressió i els drets democràtics que se suma a la ràtzia repressiva de la justícia espanyola, que continua desplegant la seva venjança pel referèndum de l’1 d’octubre, amb la passivitat còmplice del Govern PSOE-UP.

Amb la destitució de Torra queden oberts diversos escenaris tot i que els enfrontaments entre JxC i ERC – a qui les enquestes atorguen la victòria, per sobre de JxC, als propers comicis – per disputar l’hegemonia independentista fan molt difícil veure a Aragonès com a president o, fins i tot, la via Venturòs, que proposa la CUP.
Així mateix, la crisi entre JxC i el PDCAT ha portat a Torra a renovar les conselleries d’Interior, Cultura i Empresa, destituint a Buch, Vilallonga i Chacón (buidar el govern de gent de PDeCAT). En aquest context, la convocatòria anticipada d’eleccions s’allunya del calendari, tot i que ERC segueix pressionant ja que necessita guanyar les eleccions i formar Govern per a poder negociar els pressupostos de Sánchez des d’una millor posició. Aquestes negociacions seran similars a les de l’acord d’investidura; la submissió d’ERC a les institucions estatals i les exigències de Sánchez amb l’excusa del mal menor de C’s.

Tant ERC com JxC clamen per a convocar una nova reunió de la taula de diàleg, congelada des de febrer per la irrupció de la pandèmia. Sánchez ha dit estar disposat a reunir-se al mes de setembre, “quan el Govern de Catalunya vulgui”. Però aquest acostament únicament te sentit per a complaure a ERC i poder negociar els pressupostos amb ells i el PNV – els seus socis de govern – i no amb C’s.

Tot i que Torra condicioni el seu suport als pressupostos a incloure l’autodeterminació i la llibertat dels presos a l’ordre del dia de la taula de diàleg i Esquerra es queixi que els acords als que havien arribat amb el govern de coalició no s’han complert, la realitat és que la taula de diàleg respon al pacte d’investidura entre PSOE-UP i ERC. Un acord venut com una victòria però que, en realitat, acata “els principis de lleialtat institucional i bilateralitat”, i segella, així, la renúncia expressa a la unilateralitat. Puigdemont, tot i la seva pose de confrontació amb l’Estat, no vol res diferent a ERC. A l’hora de la veritat, apel·la a organismes internacionals que sap que no intervindran i clama per seure’s i dialogar, tot en el marc institucional.

El govern de Sánchez és un ferm defensor de la “indissoluble unitat de la nació espanyola” que proclama l’article segon de la Constitució i d’aplicar la “força de la llei” quan aquesta es viola. És per això que, amb la justificació de la pandèmia, va imposar una recentralització de totes les competències durant l’’Estat d’Alarma, aplicant una versió light del 155 i fa la vista grossa amb la imminent inhabilitació de Torra.

A més, tant al PSOE-UP com a ERC i JxC els interessa aprovar els pressupostos, doncs són la condició per poder rebre l’”ajuda” dels fons europeus i, així, poder negociar un millor encaix per a Catalunya.

A un mes de la fugida del Rei Emèrit Juan Carles I pels escandalosos casos de corrupció, el Govern de coalició i la resta de forces del règim, desesperen per salvar la figura d’en Felipe VI. Però és impossible destriar els negocis bruts de Juan Carlos de la institució monàrquica i de la impunitat consagrada per la Constitució de 1978. La mateixa Constitució que ofega el dret a decidir de Catalunya, reprimeix als qui organitzen i voten a un referèndum i empresona a líders socials.

La situació actual és plena d’incertesa. Per la inestabilitat política i les continues pugnes i crisis de l’independentisme institucional, per les negociacions del govern de coalició per aprovar els pressupostos i pels rebrots de coronavirus. El govern que es conformi de les properes eleccions, que no trigaran gaires mesos en convocar-les, serà qui haurà de gestionar la situació d’emergència sanitària i la pitjor crisi econòmica des de fa 80 anys.

El que sí que sabem és que no podem encegar-nos amb falsos diàlegs, per molta retòrica que els acompanyin, que ens porten a un carreró sense sortida una i altra vegada. Per guanyar l’autodeterminació de Catalunya, l’amnistia per als presos i aturar la repressió; és necessari acabar amb la Monarquia corrupta, que retornin tots els diners robats i, sobre la base del dret a decidir i d’una unió lliure de repúbliques, canviar les regles del joc, convocant eleccions a Corts constituents lliures de lligams amb la Constitució de 1978.

No hi ha millor moment que ara, amb la institució monàrquica totalment despullada i qüestionada, empentar per a obrir cada vegada més l’escletxa fins a tombar la monarquia.

Aquesta tasca només és possible amb la lluita comuna amb la classe treballadora i la resta dels pobles de l’Estat.