14N: Recursos per combatre la violencia masclista a les aules!

Les massives manifestacions del passat 8M, així com les mobilitzacions en contra de la sentència de La Manada, van demostrar que la joventut, i especialment les dones, no estem disposades a acotar el cap davant els atacs del govern. Tot i els esforços que el Govern de Sánchez ha posat en aparèixer davant els mitjans com un govern de regeneració, i feminista, en el terreny dels fets ha demostrat la seva vertadera naturalesa: la de la submissió al règim i la monarquia, a la gran patronal i a la UE.

Així, el Govern-PSOE, i els seus socis d’Unidos Podemos, “han oblidat”, en el seu pacta de cara als pressupostos, totes les reivindicacions centrals de les dones i estudiants als carrers: des de la derogació de la LOMCE (no cal parlar del decret 3+2), l’augment del pressupost en educació a treure l’església de les aules, que bloqueja la implantació en el currículum escolar d’una educació sexual i en valors d’igualtat. Tanmateix, permeten la impunitat dels jutges masclistes del cas de La Manada, ja que no és suficient amb canviar el Codi Penal, sinó que és necessària una depuració del sistema judicial masclista, i la conseqüent inhabilitació immediata dels jutges implicats en aquest cas.

Per poder massificar la jornada del 14N és completament imprescindible que les organitzacions polítiques i sindicals, i el conjunt dels activistes, dediquem la major part del nostre temps i esforç en explicar pacientment als nostres companys els motius pels quals és necessari sortir a lluitar. Sobren els motius per buidar les aules, i han de ser discutits per poder decidir juntament amb el conjunt d’estudiants.

Per tot això, des de Corrent Roig cridem tots els activistes estudiantils a debatre sobre la convocatòria de vaga democràticament a cada centre, a construir-la a partir de la discussió en assemblees i a les classes.

Respecte el debat sobre el contingut de la vaga, la convocatòria oficial per part del Sindicato de Estudiantes i Libres y Combativas col·loca com a objectius concrets d’aquesta convocatòria: la posada en marxa immediat d’una assignatura d’educació sexual inclusiva, avaluable i obligatòria i l’eliminació de la normativa dels centres d’estudi de restriccions en la manera de vestir dels alumnes, sexistes i repressives cap al col·lectiu LGTBI.

Clarament, som els primer en defensar i compartir aquestes exigències, així com la de la depuració del sistema judicial, començant per la inhabilitació dels i de les jutges implicades en la sentència de La Manada. Tot i així, la gravetat dels atacs que enfrontem la joventut, i més concretament les joves de família treballadora, ens resulten totalment insuficients aquestes exigències. Fa falta un pla de lluita contra el govern més ampli del moviment estudiantil.

La implantació de l’educació sexual i en valors d’igualtat a tot el sistema educatiu és un dret i una eina necessària per a combatre la violència masclista i LGTBIfòbica, que està, de fet, recollida des de fa 8 anys a la Llei[1], però que, tot i així, segueix sense estar regulada a nivell estatal, i quan existeix és en forma d’activitat extracurricular, insuficient i puntual. Això s’explica per les retallades dels successius governs, que neguen els recursos econòmics per a posar-la en marxa, així com per la pressió de l’església catòlica. L’arribada de la LOMCE va eliminar tot contingut relacionat amb la sexualitat en el currículum acadèmic espanyol. L’educació sexual s’imparteix o no segons l’ideari, interès o pressupost econòmic dels propis centres i en el millor dels casos amb un enfoc exclusivament centrat en la reproducció.

Només el passat mes de desembre, van ser assassinades nou dones i dues nenes. A un any de l’aclamat Pacto de Estado por la violencia machista, mentre “les manades” proliferen, les dones seguim sense comptar amb recursos per part de l’estat per a defensar-nos de la violència masclista.

La injustícia a la que estem exposades les dones no pot significar que apartem les reivindicacions centrals del conjunt d’estudiants. El govern de Sánchez sembla haver oblidat el seu compromís de derogació de la LOMCE. Com qui no vol la cosa, encara que les revàlides segueixen paralitzades, gran part dels canvis en els itineraris s’han aplicat, afectant ja a diverses promocions d’estudiants. La diferenciació a partir de 4t d’ESO en itineraris, els PEMAR, i sobretot la FP bàsica, segreguen l’alumnat més pobre i amb més dificultats, i en comptes de proporcionar eines per a reinserir-los al sistema educatiu o proporcionar una formació professional de qualitat, els condemnen a ser, en el millor dels casos, mà d’obra barata pel mercat laboral.

Mentre aquest panorama s’aprofundeix cada dia, en algunes universitats ja són implantats graus amb el format del decret 3+2, que encareix l’accés a una formació especialitzada i aplicada, més encara que amb el pas del model de llicenciatura a grau+màster. Juntament amb els insultants preus de les tasses, que van arribar a duplicar-se a moltes comunitats, els requisits absurds de les beques (suspendre una sola assignatura anual implica la retirada immediata de la beca), i les retallades de places dels màsters, parlar d’universitat “pública” i de “igualtat d’oportunitats” constitueix una estafa en tota regla.

La privatització de l’ensenyament públic es fa en tres vies paral·leles: el seu propi desmantellament, la cessió dels seus recursos per a les concertades, la gran majoria lligades a l’Església, amb totes les conseqüències ideològiques que això comporta, i finalment la pròpia gestió dels centres públics a mode de centres privats, posats al servei del mercat.

Això afecta en primera instància les dones joves, ja que la massificació de les aules conseqüència de les retallades en educació, els plans d’estudis de la LOMCE que no contemplen l’educació en igualtat i la falta de recursos per a formació del professorat en aquesta matèria, comporten inevitablement la impossibilitat de la prevenció, detecció i actuació contra el masclisme a les aules.

Però l’últim atac per la joventut treballadora ve per abandonar el sistema educatiu, on només hi ha dues possibilitats: desocupació o precarietat. A més a més del panorama generalitzat al qual es veuen exposats tots els joves, les dones de classe treballadora, encara més si som racialitzades o part del col·lectiu LGTBI, ens veiem exposades a dobles, i fins i tot triples, escales salarials pel sol fet de ser dones.

Per últim, cal ressaltar que, tot i que la joventut estudiantil està cridada a la vaga, aquesta és una lluita que ens afecta a tots els estudiants, homes i dones, i a tots els treballadors, des de professors i PAS, afectats igualment per les retallades en educació, a totes les famílies de classe treballadora, ja que són els seus fills qui patiran de ple l’atac a l’educació pública i els ínfims recursos per a combatre la violència masclista. Per això, amb les possibilitats de cada sector, els estudiants tenim l’obligació de treballar per la unitat de lluita de tota la comunitat educativa, així com d’obrers i estudiants en general. Fem-ne d’aquesta vaga un exemple!

Cada motiu esmentat, per si sol, constitueix una raó de pes per mobilitzar-se, però tots junts són una mostra de la barbàrie a la qual el nou govern ens segueix sotmetent. Per això, des de Corrent Roig cridem a omplir els carrers el 14 de novembre, i a tornar a fer-ho el proper 25N i el 8M, a convertir aquesta mobilització en el primer pas d’un calendari de lluita per arrencar-li al govern les reivindicacions de la joventut i les dones treballadores:

• Derogació immediata de la LOMCE i el 3+2
• Educació afectiva-sexual en valors d’igualtat
• Per un augment al 8% del PIB en educació
• Contra l’assetjament masclista a les aules: recursos per la prevenció de la violència masclista. Cap tipus de repressió per part del centre educatiu cap a un alumne/a per la seva manera de vestir
• Educació pública, gratuïta, de qualitat, laica, igualitària i que respecti les llengües de cada territori
• Derogació de les dues reformes laborals. Que es posi fi a l’escala salarial
• Un pressupost real per a combatre la violència masclista
• Inhabilitació immediata dels jutges i jutgesses implicades al cas de La manada