Enmig d’aquesta pandèmia seguim defensant els nostres drets com a treballadores i oprimides!
Portem dos mesos de confinament i comencem a adonar-nos de les conseqüències d’aquesta pandèmia. Nosaltres, les treballadores i estudiants més precàries del col·lectiu LGTBI som de les més afectades pel col·lapse de la sanitat pública, gratuïta i de qualitat.
La COVID-19 ens fa ser més vulnerables
A la sanitat pública, la falta de personal sanitari format en educació sexual fa que hàgim de viure experiències desagradables en les quals se’ns insinua com hem de viure la nostra sexualitat o com hem de sentir el gènere.
Tenim més dificultats per a accedir al sistema sanitari, que encara avui no és inclusiu per al col·lectiu, sobretot per a les persones trans. Pel fet que el govern no intervé les farmacèutiques hi ha un desproveïment d’hormones, vitals per a seguir amb els processos de trànsit. En aquesta pandèmia la indústria capitalista només produeix el que li dóna diners.
Tenint en compte que som dels col·lectius més vulnerables a contreure malalties de transmissió sexual (MTS) en moments en els quals la sanitat pública se satura, és més complicat per a nosaltres accedir al test de VIH i altres proves de diagnòstic a les quals abans del confinament teníem accés. Els empresaris i banquers que paguen el seu segur o una mútua i poden accedir a la privada, viuen amb normalitat, mentre que per a les oprimides de classe treballadora només ens queda la precarietat.
Abús policial transfòbic en plena pandèmia
Totes hem vist el vídeo compartit per xarxes socials en el qual una companya trans és assetjada i violentada a Benidorm per un policia mentre un altre li gravava, tapant-se les cares mentre exposaven el seu rostre. Dies després un dels agressors es troba en llibertat sota recerca per delicte d’odi. La companya ha estat assenyalada, assetjada i ha hagut de fugir de la ciutat en la qual vivia perquè parés la violència. Les persones trans continuem tenint més dificultats per a viure una vida digna i, sobretot, per a accedir al món laboral.
En Estat d’Alarma hem perdut la llibertat de moviment i tenim a la policia patrullant els carrers, multant a tota aquella que no vagi a comprar en les hores assenyalades. Sent l’Estat Espanyol el país que més multes ha sancionat, les LGTBI ens sentim vulnerables en sortir al carrer per a comprar, ens pararan, ens identificaran i ens multaran quedant-nos en una situació de vulnerabilitat per no poder arribar a final de mes. Recordem una vegada més que el col·lectiu trans conviu amb l’alarmant xifra del 85% de desocupació. Algunes companyes es veuen obligades a exercir la prostitució per a poder sobreviure, no podent complir el confinament i veient-se exposades a possibles multes o a la violència policial. En plena COVID-19 no es garanteix la supervivència de les persones trans, avui més que mai en situació d’ERTO i acomiadaments. Necessitem mesures d’urgència perquè les més oprimides i explotades puguem confinar-nos de manera segura i amb garanties d’ocupació i sou.
En un país on l’economia submergida és encara una realitat massa normalitzada, on estan les ajudes per a les quals no tenim cabuda en el sistema?
#QuedateEnCasa… si tens
A escala mundial, el col·lectiu LGTBI és dels més vulnerables a quedar-te sense llar, eufemisme per a indicar que el sistema t’ha tirat fins de la teva pròpia casa. Víctimes de la incomprensió per part de familiars, però també de la precarietat laboral i dificultat per a trobar treball. Les xifres reflecteixen que, als EUA i el Canadà, entre un 25 i 40% de la població sense llar pertany al col·lectiu LGTBI. Anglaterra ho estima en un 24%. A França diverses organitzacions dedicades al nostre col·lectiu estan registrant cada vegada més persones sense llar que acudeixen a ells a la recerca d’ajuda. L’Estat Espanyol, abanderat LGTBI-friendly de cara a Europa, ni tan sols té estudis específics sobre el col·lectiu LGTBI entre els sensesostre, encara que s’estima que la proporció arriba a ¼ de les persones sense llar. En qualsevol cas, es tracta d’una sobrerepresentació del col·lectiu tenint en compte algunes dades d’enquestes com la que va fer Gallup Inc als EUA, en la qual el 4,5% de la població es reconeix com a part del col·lectiu.
La tolerància del pinkwashing…
La indústria cinematogràfica i grans empreses es renten la cara per a, segons ells, “canviar la mentalitat social i disminuir la LGTBI-fòbia: introdueixen cada vegada més personatges homosexuals en les sèries i pel·lícules, canvien el seu logo per la bandera LGTBI, o fan anuncis en els quals es “trenquen” alguns rols de gènere. Pot ser que molts dels quals llegeixin aquest article pensin que això és fer passos cap endavant en la lluita contra l’opressió. No obstant això, nosaltres tenim clar que no és més que un altre ardit empresarial per a obtenir més benefici sota l’etiqueta de la tolerància.
Diem això perquè aquestes mateixes empreses són les que discriminen a les treballadores LGTBI. En comptes de fer anuncis o pel·lícules amb la nostra identitat o orientació, que se’ns garanteixin vides dignes. Que no es discriminin a les dones trans en la contractació, que les nostres identitats de gènere o orientacions sexuals no siguin factors que ens excloguin de forma gairebé immediata de certs sectors laborals.
Les grans empreses no tenen gens d’interès a visibilitzar-nos per a acabar amb la nostra opressió, sinó usar-nos com a mètode per a augmentar el seu lucre. A les sèries i pel·lícules actuals pot ser estan començant a aparèixer persones trans, lesbianes i fins i tot gais racialitzats, malgrat que encara esperem que es parli de l’asexualitat, o que es deixi de mostrar l’abús i l’assetjament escolar que patim com a una heroïcitat. Aquesta visibilització si no va acompanyada d’unes polítiques i mesures concretes per acabar amb la LGBTI-fòbia seguirem exposades a la violència i la discriminació. Continuarem assenyalant a les empreses que ens condemnen a la misèria, amb bandera o sense al seu aparador. Dins del col·lectiu hem de mantenir-nos ferms per a lluitar contra la invisibilització de les nostres camarades: les oprimides no som competidores, sinó companyes. Continuarem lluitant per totes elles. Hem de construir un sindicalisme alternatiu que combati contra la LGTBI-fòbia a totes les ocupacions.
… Front un any d’agressions impunes
La impunitat de la justícia davant les agressions provoca que aquestes es normalitzin i augmentin. En l’últim any hem viscut un increment de la violència als carrers, agressions a Barcelona, València, Benidorm, Madrid, Euskadi i en molts altres llocs. Els assetjadors tenen impunitat davant una llei que contempla de manera desigual el delicte d’odi per LGTBI-fòbia en cada comunitat autònoma. En aquestes condicions neix la por de denunciar i més quan els jutges no contemplen els nostres drets. El sistema judicial reciclatge del franquisme es conserva actualment amb lletrats masclistes, racistes i LGBTI-fòbics.
I si al carrer hi ha impunitat, recordem que avui dia encara tenim companyes que per no seguir la norma sofreixen discriminació en la seva família. En ple confinament, les menors i joves LGTBI han de conviure amb els seus maltractadors. Necessitem recursos per a combatre aquestes situacions i la creació de centres de protecció per a persones maltractades LGTBI.
No oblidem la falta de legislació estatal en matèria LGTBI. Com la llei proposada una vegada per Unides-Podem en el Congrés que segueix paralitzada per la transfòbia del feminisme institucional burgès del PSOE. Mentrestant VOX continua propagant la seva fòbia per totes les comunitats autònomes i amenaça d’eliminar tot rastre de dret LGTBI aconseguit en els últims anys. A Andalusia ja pretenen eliminar les subvencions a associacions LGBTI, i no oblidem la seva batalla per implantar el pin parental que és un gran obstacle en el camí per combatre les opressions a les aules.
És per això que diem alt i clar, que no hi haurà plena igualtat mentre duri el capitalisme. No és només el nostre Estat el que ens tira al carrer, és també el sistema econòmic que regeix el món. En una economia del caos, la crisi causada per la COVID-19 es preveu històrica. Sabem perfectament qui ha pagat les seves crisis anteriors. Voldran que la classe treballadora pagui els seus plats trencats. Nosaltres les LGTBI de classe lluitarem al costat de les altres treballadores i sectors oprimits per a defensar-nos dels atacs del capital que estan per arribar. És el nostre deure teixir xarxes de solidaritat entre els col·lectius més oprimits. Hem d’unificar totes les lluites al costat de tota la classe treballadora per a canviar aquest sistema que ens explota i discrimina.
Des de Corrent Roig exigim:
- Ja n’hi ha prou d’impunitat davant les agressions LGTBI-fòbiques! Protocols d’actuació ja!
- Sanitat pública, gratuïta, de qualitat, inclusiva i adaptada a les necessitats del col·lectiu! Ni un euro més a la privada!
- Recursos i mesures reals per a una legislació que combati la discriminació, res de lleis buides de contingut!
- Volem centres de protecció per a persones maltractades LGBTI!
- Exigim la depuració de jutges del Sistema judicial i dels cossos de repressió de l’estat, hereus del règim franquista! No volem més companyes trans assetjades als carrers!
- No volem més gent sense casa! Expropiació d’habitatges dels bancs per a crear un parc d’habitatges públics!