El col·lectiu LGTBI+ de Catalunya, especialment de Barcelona, estem en alerta. En menys de dos mesos, s’han fet públiques tres agressions transfòbiques, grupals i molt violentes ocorregudes a la ciutat comtal (segons dades de l’Observatori contra la LGTBI-fòbia).
Per: Bruno D.
El 24 de març en el barri de Poble Sec un grup d’homes joves van donar una pallissa a una dona trans, usant fins i tot a un gos per a intimidar-la i amenaçar-la. Poc després, el 28 de març en Trinitat Vella, un altre grup d’adolescents va agredir a una dona trans i una persona no binària.
L’última va ser el passat 6 d’abril en el barri de Sants (Barcelona), 12 joves van agredir a un noi trans que caminava pel carrer. Li van cridar preguntant-li si era un home o una dona, li van insultar, li van pegar, van escopir i van perseguir, fins al punt que la víctima va haver d’amagar-se en una botiga fins que arribés la policia.
Aquestes tres agressions s’emmarquen després d’un 2023 en el qual s’ha aconseguit un rècord d’agressions contra el col·lectiu LGTBI+ a Catalunya, 300 en total de les quals 160 només a Barcelona. I aquesta situació no és només a Catalunya. Segons una enquesta de la FELGTBI+ del 2023, entre 283.000 i 325.000 persones LGTBI+ de tot l’Estat van ser víctimes d’agressions per motiu de la seva orientació sexual o identitat de gènere en els últims cinc anys.
Aquesta dinàmica es dona a tot el món i s’expressa de la forma més descarnada, com és el cas de l’atac que van sofrir quatre dones del col·lectiu LGTBI a l’Argentina el passat 6 de maig, en qual tres d’elles van ser assassinades (cremades vives), després que un home els llancés un còctel molotov.
Però a què es deu aquesta ona d’agressions i discursos d’odi?
Aquestes dades sorprenen, especialment quan el col·lectiu LGTBI+ som un dels sectors oprimits als quals se’ns va cridar – i se’ns crida – a votar a PSOE-Sumar, i amb anterioritat a PSOE-UP, per a “frenar a la ultradreta”. Però la ultradreta i la seva ideologia brutal d’atac acarnissat contra els oprimides sembla que no es frena, al contrari. I l’augment de les agressions i dels discursos d’odi es dona amb un Govern Central de PSOE i Sumar autoproclamat com a “progressista”, un *Govern de la Generalitat fins fa poc encapçalat per ERC, i un Ajuntament de Barcelona amb un alcalde del PSC, Jaume Collboni.
És evident que la dreta i ultradreta de PP i VOX només portaran més retallades als drets dels oprimides, com ha passat amb Ayuso a Madrid. Però, a la vegada, aquestes ideologies creixen durant un govern suposadament d’esquerres. Per què?
Hi ha un sector de la classe treballadora, especialment en els barris més pobres i precaris, que veu com els governs suposadament d’esquerra donen molt bombo i platerets a mesures que, de fons, no resolen la situació de pobresa i misèria. I en absència d’una alternativa real que proposi una sortida a aquesta crisi per al conjunt de les i els treballadors, i entre elles els *oprimides, entren els discursos reaccionaris que ataquen de ple a les dones, el col·lectiu LGTBI+ o els migrants i persones racialitzades.
En definitiva, la ultradreta està guanyant terreny perquè les promeses de la suposada esquerra no es compleixen. Ni el govern central ni el de la Generalitat (tampoc Ada Colau a Barcelona) han aconseguit frenar la pobresa, precarietat i misèria que viu la majoria de la població de l’Estat Espanyol, tal com van prometre.
Segons dades de la European Anti-Poverty Network, la taxa de risc de pobresa o exclusió social va aconseguir el 26,5%, 0,5% més que l’any passat. Malgrat la reforma laboral de Yolanda Díaz, la realitat és que en l’últim trimestre de 2023 van disminuir els contractes a temps complet, i van augmentar els contractes a temps parcial, i la realitat és que s’extingeixen més contractes indefinits dels que neixen. Al seu torn, no paren d’arribar-nos notícies de EREs, tancaments de fàbriques i empreses.
La inflació per a aquest 2024 es manté, és a dir, els preus pugen i els salaris no. Mesures com la pujada del SMI, encara que sens dubte poden suposar una millora parcial per a alguns, no resolen ni des de lluny les dificultats econòmiques que enfrontem en les nostres llars. La nova regulació de lloguers no posa fre real a la pujada de preus del lloguer, tampoc prohibeix els desnonaments i en definitiva no és efectiva per a frenar l’especulació.
En aquest context, tornem a escoltar amb preocupació frases com: “Els MENAS roben les ajudes dels espanyols”; “el govern es dedica a protegir les persones trans però no fa res per a la resta”; “el feminisme vol convertir en criminals als homes de classe obrera”; “en els barris hi ha delinqüència per culpa dels immigrants”.
Tots aquests discursos FALSOS són assumits per un sector de joves, treballadors/as i pobres que no veuen solucions en l’esquerra institucional i que veuen una possible sortida en la dreta més reaccionària que, en realitat, governarà més que ningú per als empresaris, els banquers, la monarquia i les seves institucions.
La LGTBIfòbia i els discursos d’odi, un problema que afecta a tota la classe treballadora
Els atacs contra els oprimides que entren en el si de la classe treballadora i els barris obrers, són extremadament perjudicials per a tots i totes les treballadores. Ens divideixen com a classe i eviten que mirem al veritable enemic: aquest sistema capitalista corrupte, i els governs al seu servei, que alimenta la discriminació, la pobresa i el sofriment.
Una classe treballadora dividida i enfrontada entre si és incapaç d’organitzar-se i lluitar per un pla de xoc social que reverteixi les retallades en sanitat i educació, resolgui el problema de l’habitatge, posi fi a la carestia de la vida o garanteixi ocupació de qualitat per a tota la població.
A més, les pallisses i humiliacions que rebem per ser LGTBI+ no són ni un problema individual, ni un problema sol del col·lectiu, és una batalla comuna de tota la classe treballadora per un dret molt bàsic: el de viure i existir lliurement.
Per això, independentment de la nostra procedència, gènere, orientació sexual o identitat de gènere, la ultradreta i les seves ideologies són un problema social les conseqüències del qual sofrim totes les treballadores.
Llavors què fem per a enfrontar les agressions LGTBIfòbiques i l’augment de la ultradreta?
La majoria de les persones LGTBI+ som treballadores, precàries i pobres. Sofrim, al costat de les nostres companyes de classe, treball, les nostres veïnes, tots els atacs dels governs que només miren pels beneficis dels rics i poderosos. També som de les quals més sofrim la discriminació alimentada per la ultradreta que nega o criminalitza la nostra existència.
Enfront de l’augment de la LGTBIfobia i les agressions cap al col·lectiu hem d’unir-nos al conjunt de la classe a la qual pertanyem, i combatre aquesta xacra social de forma unificada. Hem d’apel·lar a les organitzacions de la classe com els sindicats, el moviment de l’habitatge, les organitzacions polítiques i els moviments socials en general perquè mostrin el seu repudi a les agressions de Barcelona i construir un bloc de classe i combatiu, capaç de donar la cara contra la pobresa, la precarietat i les opressions. D’aquesta manera podrem exigir i lluitar per un pla de xoc social que garanteixi:
- Prou d’impunitat enfront de les agressions LGTBfòbiques! Depuració de les i els jutges masclistes i franquistes. Formació obligatòria per als professionals que atenen les víctimes d’agressions LGTBfòbiques.
- Dret d’autodeterminació de gènere per a migrants, menors i no binaries.
- Reversió de totes les retallades en la Sanitat i Educació Públiques. Recursos per a combatre la LGTBIfobia i atendre les necessitats del col·lectiu.
- Educació 100% Pública. Ni un euro a la concertada! Fos l’Església de les nostres aules! Implantació d’educació sexual en valors d’igualtat en el programa curricular en tots els nivells educatius.
- Creació d’ocupació. Reducció de jornada sense reducció de salari i expropiació de les indústries estratègiques per a acabar amb l’atur estructural que afecta especialment els sectors més oprimits, com les persones trans.
- Ni gent sense casa, ni cases sense gent. Expropiació dels habitatges buits en mans de bancs i fons voltor. Regulació del preu del lloguer!
Des de Corrent Roig tenim clar que cap govern, per molt progressista que es pugui autoproclamar, serà capaç d’acabar amb les opressions dins del capitalisme. Per això, lluitem dia a dia per construir una alternativa obrera i revolucionària que lluiti per la transformació socialista de la societat. Perquè mereixem viure en un món en el qual siguem humanament diferents, socialment iguals i totalment lliures.
Vine a l’acte de presentació del nostre programa!
El programa de Corrent Roig per a la revolució socialista
Dissabte 1 de juny | 18:30h| Via Alexandra, 2 (Sabadell)
Imatge per: Orgullo Crítico Madrid (OrgCriticoMadrid) a través de X