Secretaria de Dones, Corriente Roja 

A menys de dos mesos de les eleccions generals, es va convocar per al 7 de Novembre una Marxa estatal a Madrid contra les “violències masclistes”. Des de Corrent Roig li vam donar suport i vam cridar a participar d’aquesta convocatòria, perquè la lluita i la mobilització al carrer, com les recents Marxes de la Dignitat, segueixen sent la principal eina que tenim per aconseguir els nostres drets i reivindicacions.

Vam cridar a una jornada de lluita contra TOT tipus de violència envers la dona, no només contra els assassinats de les dones, que són la forma més visible i descarnada d’aquesta violència.

  • Violència masclista és la desigualtat salarial, els acomiadaments per quedar-nos embarassades o acollir-nos a un permís temporal. És la taxa d’atur més gran que patim, la precarietat i temporalitat laboral que per a nosaltres és la norma, o l’abús sexual en els llocs de treball.
  • Violència masclista és la responsabilitat gairebé exclusiva i la càrrega de treball domèstic i de cures que ens obliguen a assumir i que deterioren la nostra salut. És la destrucció i privatització dels serveis públics per atendre a persones grans, dependents i menors, que estan a càrrec nostre.
  • Violència masclista és l’absència d’educació sexual i en valors d’igualtat a les escoles per prevenir els embarassos de dones adolescents, les violacions i les agressions sexuals que no es denuncien per por; o l’homofòbia entre joves i menors que segueix existint. És la cosificació dels nostres cossos a través de la publicitat.
  • Violència masclista és la dificultat d’accedir a anticonceptius gratuïts i segurs, a un servei de planificació familiar, o recórrer a una interrupció de l’embaràs no desitjat dins de la sanitat pública. Violència masclista és obligar a les menors de 16 – 17 anys a ser mares contra la seva voluntat.

 

Acabar amb el masclisme i la seva violència, suspendre el pagament del deute i desobeir les lleis i les mesures injustes

No es pot garantir la protecció necessària a les dones víctimes de violència masclista ni portar a terme polítiques d’igualtat mentre continuem pagant un deute que arriba al 90% del PIB i que només en interessos significarà el 2016 un espoli de 33.554 milions de les arques públiques de l’Estat. Ès necessari derogar l’article 135 de la Constitució, que atorga prioritat al pagament d’aquest deute per sobre de les necessitats socials. Hem d’enfrontar la llei de bases de règim local que deixarà els ajuntaments petits sense competències per a l’atenció a la dona o la llei d’estabilitat pressupostària, que ofega a les Comunitats autònomes, impedint-les augmentar la despesa social per cobrir les necessitats socials existents i garantir educació, sanitat i serveis socials públics i de qualitat.

No és només que el pressupost per posar en marxa lleis com la llei de prevenció contra la violència masclista, la llei de l’avortament o la llei d’igualtat, (que malgrat ser insuficients, significaran un avenç) s’hagi retallat en els últims anys, sinó que mesures aprovades pel govern del PP com la reforma laboral i de les pensions o la LOMQE estan augmentant la desigualtat. Per això hem d’organitzar-nos per derogar-les.

Les organitzacions obreres i d’estudiants han de posar-se al capdavant de la lluita contra el masclisme

De totes aquestes formes de violència i discriminació, les dones treballadores ens emportem la pitjor part. I, si som joves, immigrants, o part del col·lectiu LGTBI, l’opressió que patim és encara pitjor.

El masclisme i la violència cap a la dona no és una actitud o conducta individual, sinó que es perpetua i es manté a través d’institucions com l’Església, l’escola, la família i, sobretot, amb les mesures aprovades pels successius governs al servei de la Troika, els banquers, especuladors i corruptes, per fer-nos pagar la seva crisi.

I encara que alguns homes en treguin avantatges personals o privilegis materials, qui se’n beneficia d’aquesta opressió és la burgesia: aquesta minoria formada per homes i dones que viu apropiant-se de la riquesa social que produïm la classe treballadora dins d’aquest sistema capitalista. Els governs de dones com Merkel, Kirchner a Argentina o Dilma a Brasil, també apliquen polítiques d’ajust i fan els seus pressupostos al servei de banquers i especuladors, en contra de les dones treballadores.

El masclisme és una ideologia que a la burgesia li interessa mantenir i reproduir perquè és una de les eines que utilitza per a la sobreexplotació de les dones treballadores, així com per debilitar i dividir el conjunt de la classe. Això es potencia sobretot en temps de crisi. Per això, per nosaltres a diferència del que diuen organitzacions feministes, la lluita contra el masclisme no és una tasca només de les dones, ja que per aconseguir la unitat que necessitem, les mesures específiques contra l’opressió de la dona i pels seus drets han de ser defensades i exigides pel conjunt de la classe treballadora, i no només per les dones dintre d’aquesta.

Fer fora a aquest govern mitjançant el vot no és suficient

En les pròximes eleccions generals, el primer pas per a nosaltres serà fer fora al PP (i els seus recanvis) del govern i trencar amb el bipartidisme. Però les dones treballadores no podem conformar-nos només amb donar el nostre vot. L’endemà del nou govern, sigui quin sigui, se li haurà d’exigir un Pla integral contra la violència masclista dotat de pressupost suficient per prevenir, atendre i protegir de forma eficient les dones que la pateixen, a més de seguir lluitant per la suspensió del pagament del deute per crear llocs de treball i garantir habitatge digne per totes, així com salut i educació 100% públiques i gratuïtes.

T’animem a venir a Corrent Roig per fer aquesta lluita i construir amb nosaltres una alternativa de classe i internacionalista que lluita contra tota forma d’opressió i explotació.