2019: s’aprofundeix la crisi climàtica

Aquestes informacions preliminars de l’any 2019 van ser presentades el segon dia de la COP25, que es va realitzar a Madrid, a l’Estat espanyol, amb la presència de representants de prop de 200 països. Una vegada més, les dades de les organitzacions científiques mostren que la Terra camina cap al caos climàtic sense que els governs i les autoritats, que haurien d’estar preocupades per la situació, hagin pres mesures per a preservar el planeta i la vida en aquest.
No és la primera vegada que les organitzacions científiques presenten les dades catastròfiques en relació amb l’escalfament global. En l’últim període, tots els anys es donen a conèixer aquests números i les previsions són cada cop més catastròfiques. En cas que les emissions no siguin reduïdes en un 7% a l’any, el món camina cap a un augment de temperatura de 3,2 °C en relació amb els nivells preindustrials fins a l’any 2100.
Les conseqüències es presenten també en 2019

El nivell dels mars va pujar en l’última dècada quatre mil·límetres per any. Això amenaça les zones costaneres, on fins el 2050 viuran més de mil milions de persones. A més, el diòxid de carboni que va per a les aigües oceàniques va provocar un augment de 26% de l’acidesa de l’aigua des de l’inici de l’era industrial i continua augmentant, provocant la degradació dels ecosistemes marins.
Hi ha hagut un augment de les precipitacions en algunes àrees i aprofundiment de les sequeres en unes altres. També, clar, de les onades de calor que van afectar diversos països, principalment d’Europa, on els quatre últims anys van ser els més calents ja registrats en el planeta.
Juliol de 2019, quan diverses onades de calor van afectar a Europa, va ser el mes més calent de la història. Les temperatures van arribar a 46 °C a França; 42,6 °C a Alemanya; 38,7 °C al Regne Unit, 41,8 °C a Bèlgica; entre altres països que van experimentar temperatures mai vistes.
Fenòmens extrems estan cada vegada més presents va dir el secretari general de la OMM, Petteri Taalas, en la presentació de l’informe en la COP25: “En el dia a dia, els impactes dels canvis climàtics ocorren per mitjà de condicions meteorològiques extremes i ‘anormals’. I, una vegada més, el 2019 els riscos relacionats al temps i el clima són alts. Onades de calor i inundacions que acostumaven ser esdeveniments que ocorrien ‘una vegada per segle’ s’estan tornant més regulars. Països, de les Bahames al Japó i Moçambic, han patit l’efecte de ciclons tropicals devastadors. Incendis forestals han escombrat l’Àrtic i Austràlia”[2].
Tot això es concreta en conseqüències en la salut i en la seguretat alimentària i les migracions de poblacions. L’informe de la OMM diu també que després de deu anys en què venia disminuint la fam en el món, aquesta ha començat a augmentar novament.
“La variabilitat climàtica i esdeveniments climàtics extrems són alguns dels principals factors que expliquen el recent augment de la fam en el món. El 2018, va arribar a més de 820 milions de persones. En 26 dels 33 països afectats per crisi alimentària el 2018, la variabilitat climàtica i esdeveniments climàtics extrems van agreujar la situació”[3].
Només entre gener i juny de 2019 hi ha hagut més de deu milions de desplaçaments interns de població, que d’acord amb el mateix informe, set milions han estat provocats per esdeveniments de risc com ciclons i huracans. Com va ser el cas del cicló Idai en el sud-est d’Àfrica, el cicló Fani en el sud d’Àsia, l’huracà Dorian al Carib, i les inundacions a Iran, a les Filipines i a Etiòpia.

Temps d’actuar?

La COP25 va adoptar el lema “Temps d’actuar”. I el secretari de l’ONU, António Guterres, va afirmar en el discurs d’obertura que cal interrompre “la nostra guerra contra la naturalesa”. Dues frases que novament no passen de la intenció de provocar efecte.
Fa més de 40 anys, ja s’advertia sobre la utilització dels recursos naturals de forma desenfrenada pel capitalisme. I ja són 25 anys de la realització de Cúpules Ambientals en què diuen que estan discutint estratègies de desenvolupament econòmic, considerant la preservació del medi ambient i l’ús conscient de recursos naturals. Ja han passat quatre anys des de l’Acord de París, on es va discutir un compromís internacional amb l’objectiu de minimitzar les conseqüències de l’escalfament global.
Res ha estat fet pels governs, autoritats i grans empreses que es diuen els grans representants de la humanitat i responsables pel seu desenvolupament, res ha canviat en el guany de més i més lucres. O millor, ha canviat cap a pitjor. Les irresponsabilitats queden cada vegada més visibles amb el patiment de la població pobra mostra les conseqüències de la crisi ambiental, que s’aprofundeix.
Llavors, algú encara creu que hi haurà alguna actitud per part dels amos del gran capital i dels governs que els serveixen? Es pot creure en aquest lema “Temps d’actuar” adoptat per la COP25?
A més, el secretari de l’ONU va dir que cal interrompre “la nostra guerra contra la naturalesa”. A qui es refereix? Als treballadors i treballadores, poble pobre, població indígena i a la joventut que han estat als carrers lluitant per a defensar el planeta i una vida digna?
El que sabem és que de tota la riquesa generada en el món, 82% queda en mans de l’1% més ric del planeta. Segons l’Oxfam, “La fortuna dels bilionaris del món va augmentar 12% en 2018, o O$S 2.500 milions per dia, mentre la meitat més pobra del planeta va veure la seva riquesa reduïda en 11%”.
Aquestes dades per si soles mostren qui són els responsables per la crisi climàtica i, al mateix temps també ens diuen que no existeix cap possibilitat que aquest 1% més ric del planteja, que ha acumulat tanta renda, prendrà mesures per a canviar el curs de la crisi ambiental. O fins i tot que els governs que són representants directes o indirectes d’aquest 1% prendran mesures que s’enfrontin amb els seus amos.
Qualsevol mesura, que no sigui només distracció, significa enfrontar-se amb el sistema capitalista, basat en l’explotació i en el guany.

La sortida passa per continuar als carrers, aprofundir les lluites i derrotar el sistema capitalista.
Encara que no hagi tingut espai en els mitjans de comunicació com la vaga general pel clima que es va realitzar el setembre, l’últim 29 de novembre diverses mobilitzacions també es van estendre pel món en la qual va ser denominada quarta vaga pel clima.
Amb la joventut al capdavant, el reclam per mesures que garanteixin les condicions de vida per a les pròximes generacions ha près els carrers en els últims dos anys. “El món va despertar enfront de l’emergència climàtica” va ser el lema de la protesta realitzada el 6 de desembre a Madrid.
L’únic camí és la lluita, la seva ampliació. Cal unificar la lluita ambiental amb les insurreccions contra els governs i règims que estan ocorrent en diversos països del món, amb la joventut que lluita en les barricades, amb els treballadors/as, les poblacions indígenes i el poble pobre que prenen els carrers i enfronten a la policia contra l’explotació i l’opressió.
Les condicions necessàries per a una vida de qualitat només pot ser garantida per aquells que, dins dels països i en nivell mundial, sofreixen amb la pèrdua de vides, la fam, la falta d’aigua i d’habitatge, provocats per les catàstrofes ambientals i per les mesures econòmiques d’austeritat.
Cal derrotar aquest sistema d’opressió i explotació, el sistema capitalista, i construir un altre sistema social i econòmic on els rumbs de la societat siguin definits democràticament pels de baix. Aquesta societat només pot ser una, la societat socialista.

Fuentes: https://g1.globo.com/natureza/noticia/2019/12/02/comeca-a-cop-25-conferencia-do-clima-da-onu-em-madri.ghtml
[1] La declaració final sobre l’Estat del Clima, amb dades completes de 2019 serà publicada al març de 2020.
[2] http://climainfo.org.br/2019/12/03/2019-conclui-uma-decada-de-aquecimento-global-excepcional-e-clima-de-alto-impacto/
[3]  https://www.agenciasinc.es/noticias/el-ano-2019-cierra-una-decada-de-calentamiento-global-sin-precedentes
Traducció: Natalia Estrada.