1/ Davant els resultats de les eleccions municipals, i l’alarmisme generalitzat per l’auge de la dreta i la ultradreta, Pedro Sánchez ha convocat el proper 23 de juliol eleccions generals. Aquestes eleccions avançades són una clara tàctica del PSOE que, lluny de fer autocrítica de les seves polítiques davant l’actual panorama de precarietat, vol sortir reforçat mostrant-se com l’única opció per “frenar la ultradreta a les urnes”.

El govern de PSOE-UP, autoproclamats com “el govern més progressista de la història”, no han aconseguit, en realitat, cap canvi substancial que millori les condicions de vida de la classe treballadora, sinó tot el contrari. Han frenat la mobilització social presentant una bateria de petites reformes que lluny d’atacar l’arrel de la precarietat estancada, no deixen d’estar al servei de la patronal, la banca i la supervivència del règim monàrquic.

Per la falta d’una esquerra que realment plantegi propostes al servei de la classe treballadora, i conseqüentment l’actual perpetuació de la precarietat i la pobresa, les últimes eleccions venen marcades per un palès descrèdit a les institucions, amb l’augment del vot nul i blanc, i l’abstenció.

2/ A Catalunya la situació de la classe treballadora i els sectors més empobrits encara és desoladora. Els salaris segueixen estancats vers una inflació, que tot i que els últims mesos faci la sensació que ha parat de pujar, la realitat és que s’asseu sobre les seves màximes històriques. El 2022 els salaris van créixer un 3,75% vers una inflació que de mitja se situava al 8%. A més els salaris de les dones van pujar quatre punts per sota la mitja, evidenciant que encara és una realitat preocupant l’escletxa salarial. El drama de l’habitatge continua sent una de les màximes preocupacions, tot i la nova llei d’habitatge, que planteja la regulació de preus en les zones de més difícil accés, la realitat és que els preus segueixen estan desorbitats en relació amb els salaris, sent una proesa adquirir un habitatge digne per una gran part de la població. La mitjana del preu de lloguer a Catalunya se situa als 813 euros, i concretament al Barcelonès 1024 euros, 107,88 euros més que el 2022[1]. ​​Des del govern han deixat i segueixen que sigui el mercat amb els seus interessos qui reguli el dret bàsic d’un sostre per tothom.

3/ En aquest context, la CUP a través d’un procés de debat intern, organitzant tretze assemblees territorials i dues de telemàtiques, ha conclòs, amb la votació de 1.300 persones i amb el 61% dels vots, tornar a presentar-se a les eleccions generals. Albert Botran i Mireia Vehí tornaran a ser les cares visibles de la candidatura. 

Amb l’eslògan “Plantem cara“, la CUP es presenta a les generals amb un programa on fica al centre els principals problemes de la classe treballadora: la nacionalització de la xarxa de producció i distribució energètica, per una banca pública, la regularització dels preus dels productes bàsics per la vida, recursos pels serveis públics o l’expropiació d’habitatges buits en mans de grans tenidors per la construcció d’un parc d’habitatge pública.

4/ Tots aquests punts emmarcats en el programa de l’organització, també els recollim des de Corrent Roig entre les nostres principals reivindicacions. Tot i això, no podem oblidar el recorregut dels últims anys de la CUP i el seu paper en governs municipals on han aconseguit l’alcaldia, com la seva entrada al Parlament de la Generalitat. En tot aquest procés, l’organització ha passat de defensar la ruptura amb el règim i les seves institucions a lluitar des de dins per “millorar la vida de les persones”, assumint l’adaptació a la democràcia burgesa com a marc estratègic.

La història ens ensenya que totes les victòries per la classe treballadora i els sectors oprimits de la societat han estat gràcies a grans lluites que van confrontar el govern i el règim establert, com la jornada de vuit hores o el sufragi universal. La lliçó a treure, és que utilitzant únicament les institucions sense un moviment fort i autoorganitzat des dels carrers mai podrem assolir la banca pública, recursos pels serveis públics o resoldre el problema de l’habitatge. La CUP ha perdut aquesta perspectiva, en els últims anys la seva principal batalla ha estat preparar les properes eleccions i ho fa posant els moviments socials i els/les activistes al servei de les institucions, on únicament es poden aconseguir engrunes dins el possible en el sistema establert. En essència, aquesta trajectòria els ha portat a deixar de banda en el marc programàtic la lluita al carrer i l’enfortiment dels moviments socials i dels treballadors com a eina principal per combatre la ultradreta i obtenir les millores pel conjunt de la classe treballadora. 

5/ Per altra banda, ens trobem que no només abandona la construcció d’un moviment fort i continuat als carrers per aconseguir les demandes, sinó que també abandona tot el seu caràcter rupturista i de desobediència cap al règim i la Unió Europea. No tindrem victòria sense enfrontar aquest règim monàrquic, enèmic de l’autodeterminació i els drets democràtics, al servei de la UE, la patronal i la banca, que únicament permet fer canvis exprés en la constitució si és per prioritzar el pagament il·legítim del deute per sobre del finançament dels serveis públics (article 135 de la Constitució); i que regeix una llei electoral antidemocràtica on no tenim espai els partits petits, com nosaltres. Tampoc si no estenem la lluita per acabar amb aquesta Unió Europea, màquina de guerra contra els treballadors i els pobles, encarregada de dictaminar les retallades en els serveis públics bàsics pel rescat de la banca. Són dos elements centrals de combat si volem destinar els recursos i el capital cap a les necessitats socials i no cap als grans capitalistes. La CUP, poc a poc ha deixat de banda aquest horitzó estratègic, imprescindible per aconseguir el conjunt de reivindicacions del seu programa.

Justament perquè compartim l’emergència de la situació actual, necessitem més que mai un programa que marqui un pla de lluita per plantar cara a la patronal, la banca i la Unió Europea, i que fiqui les institucions al servei d’aquest projecte de mobilització fent d’altaveu de les lluites i mostrant el caràcter antidemocràtic del Congrés de Diputats. Avui en dia la CUP ha abandonat aquest enfrontament adaptant les seves exigències a la lògica del possibilisme de les institucions burgeses. Els màxims exponents de tot “el que és possible”, que no deixa de ser la gestió de les engrunes han estat el govern de PSOE-UP.

6/ Perquè la disjuntiva entre socialisme o barbàrie és més real que mai, i no podem continuar posposant l’esperança d’un canvi en un vot cada quatre anys a programes i estratègies que han abandonat la lluita i tenen l’eix en propostes de lleus millores davant un panorama de misèria i de pèrdua de drets que avança sense fre, des de Corrent Roig entenem a totes les companyes que miren amb desmoralització i cansament aquestes eleccions. Per aquesta raó entenem el vot nul el proper 23J, com un vot de protesta i de denúncia d’aquestes institucions i la falta d’una opció de vot clara d’esquerres. Així i tot, i més en el context actual dins les propostes de vot a Catalunya, també optem per un vot crític a la CUP, ja que tot i l’anterior anàlisi de falta de compromís amb la lluita i la pèrdua del caràcter rupturista, és l’opció que recull les principals demandes de la classe treballadora.

7/ Necessitem posar al centre de la lluita unes condicions laborals dignes. Combatre la desocupació, la derogació de les reformes laborals i salaris dignes amb l’actualització obligatòria amb l’IPC. La defensa dels serveis públics, recursos per una sanitat, educació i pensions 100% públiques i de qualitat. La regularització de la població migrant. La defensa dels drets de les persones oprimides per masclisme, racisme o LGTBI-fòbia, etc. Combatre el problema de l’habitatge, cap desnonament sense alternativa residencial, per un parc públic d’habitatges per l’expropiació dels pisos de Sareb i la banca. Per la derogació de la Llei Mordassa i pel dret a l’autodeterminació dels pobles, per una unió lliure de repúbliques socialistes ibèriques!

I sabem que tot això no és possible sense l’expropiació dels sectors estratègics de l’economia i la banca, per una economia planificada segons les necessitats socials i la sostenibilitat ambiental. I sense enfrontar la Unió Europea, màquina de guerra dels treballadors i els pobles; no al pagament del deute per una Europa socialista dels i les treballadores i els pobles, fora de la UE i l’euro!

8/ I sabem que tot això no pot aconseguir-se sense un pla de lluita. Perquè el govern que surti no resoldrà els problemes de la classe treballadora ni aturarà l’avanç de la ultradreta. Caldrà organitzar la lluita des dels barris, en les associacions de veïns, en les empreses amb l’autoorganització dels i les treballadors/es, als instituts impulsant les assemblees d’estudiants, des d’espais que lluiten per un habitatge digne… per poder fer front a la creixent precarietat i la ultradreta!

La classe treballadora no podem deixar la transformació social en mans d’institucions servils a les empreses i el règim del 78 i la UE. Des de Corrent Roig treballem per construir una sortida obrera i revolucionària a la crisi. Et convidem a construir-la amb nosaltres.

[1] Dades extretes de: https://www.ccma.cat/324/els-20-municipis-amb-un-lloguer-mitja-de-mes-de-1000-euros-el-mapa-de-preus-a-catalunya/noticia/3237101/