Un curs marcat per la lluita contra el genocidi al poble palestí: que la lluita no pari!
Indiscutiblement, aquest curs que tanquem ha tingut com a protagonista a tot el territori estatal, i internacionalment, la lluita del poble palestí i la resposta organitzada de milers a tot el món contra el genocidi. Aquí a l’Estat espanyol, hem viscut diverses acampades universitàries i manifestacions gairebé cada mes.
Des del mes d’octubre, les paraules “genocidi” i “sionisme” s’han tornat, desgraciadament, quotidianes. L’Estat sionista d’Israel no ha cessat la massacre contra el poble palestí. Les xifres són esfereïdores després de 10 mesos de bombardejos i atacs: 40.000 persones han mort i, d’aquestes, 16.500 són nens i nenes. Perquè ens fem una idea i no ens acostumem a normalitzar o frivolitzar números, aquesta xifra equival a 53 NENS I NENES ASSASSINADES CADA DIA des del mes d’octubre. Un estudi publicat al juliol per la revista mèdica britànica “The Lancet”, suggereix fins i tot que les xifres estan subestimades i que el nombre real de morts a la Franja de Gaza podria superar els 186.000. Els autors van arribar a aquesta xifra alarmant, utilitzant una estimació conservadora que considera quatre morts indirectes per cada mort directa registrada, basant-se en el nombre de morts indirectes que van produir altres guerres al llarg de la història.
Malgrat la barbàrie, hi ha motius pels quals enorgullir-se. La resposta internacional ha estat clara: ens neguem a normalitzar el genocidi. A l’Estat espanyol, les manifestacions han arribat a fregar els 80.000 assistents amb un objectiu clar: la solidaritat amb el poble palestí i la seva resistència, i per la fi del comerç d’armes amb Israel. I és que no podem solidaritzar-nos amb Palestina sense denunciar que el govern PSOE-Sumar va mentir descaradament — encara que va afirmar que s’havia cessat la compravenda d’armament des del 7 d’octubre, es va fer públic que, segons dades de la Secretaria d’Estat de Comerç -DataComex- l’Estat espanyol ha estat, amb 1,1 milions d’euros, el cinquè país de la Unió Europea que més armament ha exportat a Israel amb posterioritat al 7 d’octubre, a més d’haver continuat adjudicant contractes a empreses militars sionistes, com Elbit Systems, Rafael i Palantir Technologies directament implicades en l’ocupació de Gaza.
No és d’estranyar, doncs, que un dels lemes centrals d’aquests mesos hagi estat #StopArmasAmbIsrael. Corrent Roig denunciem la hipocresia i el cinisme del govern Sánchez-Díaz que, d’una banda, proposa la falsa solució dels dos estats, mentre ven i compra armes a un estat genocida i colonial. Quin estat palestí vol reconèixer el senyor Sánchez si està posant mitjans per a acabar amb ell?
Durant el mes de maig, la joventut es va posar al capdavant de la lluita i es va organitzar en diverses universitats acampant per a exigir la fi de les relacions amb Israel. L’acampada de la Universitat de Barcelona, després de diverses setmanes de lluita, va aconseguir que la institució es comprometés a “trencar cautelarment les relacions amb empreses i institucions que poguessin estar relacionades amb la massacre a Gaza.”
El 27 de setembre: jornada de lluita per Palestina!
Ara comença un nou curs i el genocidi continua. No hi ha una altra que seguir als carrers en solidaritat amb Palestina i per la fi del comerç d’armes amb Israel.
Recentment s’ha fet pública la convocatòria de la CGT de vaga general per al pròxim 27 de setembre. Sense dubte, la classe obrera ha d’entrar en escena i parar el món, perquè és l’única que pot frenar el genocidi i alliberar Palestina i tots els pobles oprimits del món. Es tracta d’una convocatòria molt positiva, ja que confronta directament la complicitat del govern PSOE-Sumar amb Israel així com la dels sindicats majoritaris CCOO i UGT que, igual que el Govern, no han passat de paraules i actes simbòlics en suport a Palestina i que són els qui, si volguessin, tindrien la capacitat de garantir una vaga general reeixida.
Des de Corrent Roig creiem que la classe treballadora és l’única que pot parar aquest genocidi, precisament mitjançant la nostra eina més potent, parar la producció.
Però per a aconseguir que una vaga general sigui realment massiva i no de “caràcter voluntari”, perquè es construeixi com una veritable eina de poder de la nostra classe, ha de ser organitzada des de baix i s’ha de construir, a més, democràticament, implicant el conjunt de la classe treballadora i debatent-la en tots els llocs de treball, estudi i en els barris. És per això que posarem tot el nostre esforç perquè el 27 de setembre sigui una gran jornada de lluita i mobilització, i animem que totes les plantilles, instituts, universitats i barris decideixin com volen mobilitzar-se aquest dia i omplim totes juntes els carrers per a les manifestacions de la tarda de tot el territori.
Hem de garantir una gran jornada de lluita estatal el 27 de setembre i fer que sigui un pas molt important en un camí de mobilització continuada i d’organització independent de la classe treballadora que es posi incondicionalment al servei de la lluita del poble palestí fins a tirar a baix l’estat d’Israel i recuperar la seva terra històrica, des del riu Jordà fins a la mar Mediterrània.
La lluita per la llibertat de Palestina és la lluita de tota la classe treballadora.
- POSEM FI AL COMERÇ D’ARMES AMB ISRAEL!
- PEDRO SÁNCHEZ: TRENQUI TOTA RELACIÓ COMERCIAL, INSTITUCIONAL I DIPLOMÀTICA AMB L’ESTAT SIONISTA! TANCAMENT IMMEDIAT DE L’AMBAIXADA!
- PER UNA PALESTINA LLIURE, LAICA, DEMOCRÀTICA I NO RACISTA DES DEL RIU JORDÀ FINS A LA MEDITERRÀNIA!PER UNA GRAN JORNADA DE LLUITA ESTATAL EL 27 DE SETEMBRE!