Reproduïm aquest material del sindicat co.bas de cara a la jornada de lluita global contra el canvi climàtic:
Per l’ocupació, pel medi ambient, per la vida. Del 20 al 27 de setembre està convocada a nivell mundial una setmana de lluita contra el canvi climàtic. Des de co.bas cridem a tots/es els treballadors/es a participar activament d’aquesta setmana i a obrir en totes les empreses el debat sobre la situació, les responsabilitats d’aquesta, les solucions exigibles i el paper de la classe obrera en aquesta lluita.
Ningú que tingui seny pot continuar negant que el canvi climàtic és una realitat. La temperatura mitjana del planeta, que havia augmentat en 0,87 °C entre 2006 i 2015 respecte a l’època preindustrial (1850-1900), actualment ja ha augmentat 1 °C. A aquest ritme entre 2030-2050 superarà els 1,5 °C i els danys que ja provoca, seran impredictibles especialment per a la classe treballadora, i per als col·lectius més vulnerables i desfavorits, tercera edat, malalts i infants.
Contra els negacionistes del canvi climàtic, els que el minimitzen o creuen que és una “cortina de fum”, diem que les dades són evidents, només cal veure l’actual atac al pulmó del món, l’Amazones.
Les sequeres prolongades combinades amb fenòmens atmosfèrics cada cop més violents causen ja danys irreparables, epidèmies, l’augment de les migracions forçoses i la pèrdua de milers de llocs de treball a l’any…
La OIT pronostica la pèrdua de prop de 7.000 llocs de treball anuals al llarg de la dècada vinent en l’Estat Espanyol a causa de l’estrès tèrmic, principalment en el camp i la construcció, així com l’augment d’accidents laborals per aquesta causa.
Combatre per tant l’augment mortal de la temperatura que pateix el planeta ja és una emergència que no es pot posposar.
No obstant això, les emissions de CO2 continuen augmentant globalment. Entre 2017 i 2018 el planeta va incrementar en el seu conjunt un 2,7% les seves emissions. Estem parlant per tant d’una amenaça real i de conseqüències difícilment previsibles per a l’actual forma de vida dels éssers humans i del Planeta Terra.
Explotació als treballadors/es i saqueig de la naturalesa.
No compartim aquesta visió que la crisi climàtica és “culpa de tots/es”, que “la humanitat ha de superar les seves divisions” i aconseguir un “Pacte ecològic”.
La crisi climàtica és expressió de la barbàrie a la qual condueix un sistema social de producció, el capitalisme. Un sistema basat en la producció per al guany, la base del qual és l’explotació i l’opressió de la mà d’obra (els éssers humans), precaritzant-la o esclavitzant-la en no pocs llocs del món i el saqueig de la naturalesa. Els capitalistes porten actuant des de sempre com si la biosfera fos un espai inesgotable.
Els governs de tot signe declaren el seu “compromís ecològic”, però es peguen com l’ombra al cos als interessos empresarials. El canvi climàtic té responsables amb nom i cognoms. Només 100 grans companyies són responsables del 70% de les emissions globals. Són grans companyies petrolíferes, energètiques, cimenteres, o extractives de carbó i gas. A l’Estat espanyol els diferents governs (PSOE, PP) van estar sempre vinculats a la Banca i amb ella a les grans empreses de l’energia (només cal veure l’exemple de Felipe González (PSOE) i Aznar (PP)).
Parlen, com fa el Govern del PSOE, de posar en marxa una “agenda de transició ecològica” però segueixen vinculats a les multinacionals de l’energia, es continua deteriorant el transport públic i privatitzant-lo; es participa amb les grans empreses i Estats en la mercantilització vergonyosa i la compra venda d’emissions de CO2.
Molts d’aquests governs i dirigents polítics han manifestat el seu suport a la protesta mundial del 27 de setembre i emparen la seva maniobra demagògica en què en aquesta convocatòria NO HI HA EXIGÈNCIES CONCRETES A AQUESTS GOVERNS. EXPLOTACIÓ ALS/LES TREBALLADORS/ES I SAQUEIG DE LA NATURALESA.
Sota les nostres pròpies banderes com a treballadors/es i amb exigències concretes.
Des de co.bas cridem els treballadors/es a donar suport a la setmana de lluita del 20 al 27 i a participar de les accions que es convoquin al carrer el 27S. Cridem a totes les organitzacions sindicals i Comitès i delegats/es al fet que junts/es propiciem aquest debat en les empreses perquè la classe obrera entrem en aquesta lluita i ho fem defensant un pla de mesures resoltament anticapitalistes i concretem en un pla de mesures essencials d’urgència que hem d’exigir als governs central, autonòmic i municipals i a les empreses, en les quals treballem, en el que a cadascú correspongui.
Algunes mesures essencials que han de conformar un programa de lluita.
- Nacionalització de les grans companyies energètiques i posades sota control sindical dels treballadors/es i consumidors/es, perquè aquesta és la base de partida per a poder fer un pla al servei de la societat i aplicar mesures dràstiques d’estalvi energètic i transició urgent a la producció d’infraestructures per a la generació i utilització massiva d’energies renovables.
- Defensa i extensió del transport públic, que substitueixi el model basat en el cotxe privat i es plantegi la gratuïtat com a millor forma dissuasiva. Part d’aquest pla és l’exigència als Ajuntaments de les grans ciutats, Comunitats Autònomes, Consorcis del Transport i grans empreses, d’implementar un pla de llançadores que garanteixi un transport públic i de qualitat en els polígons industrials i zones de concentracions d’empreses que permeti així deixar d’utilitzar el cotxe privat.
- Enfront de l’actual panorama mediambiental, econòmic i de desocupació i precarietat laboral, es fa imprescindible un pla d’industrialització. Aquest pla ha d’estar basat en una estricta limitació d’emissions i els processos productius de les quals estiguin adaptats a la sostenibilitat en lloc de l’estalvi de costos dels propietaris. Aquest pla ha d’incloure el posar fi a les vergonyoses normatives del comerç dels drets d’emissió de CO2.
- La durabilitat (contra l’obsolescència programada dels béns de consum), reutilització i reciclatge han de ser criteris obligatoris, en els processos de producció eliminant les produccions supèrflues o destructives.
- Per un pla de reforestació, de protecció de la biodiversitat i la recuperació d’espais naturals. El pla de reforestació ha d’incloure les exigències que des de fa anys venen plantejant els/les bombers/es forestals: Caràcter públic de totes les empreses; contractació tot l’any; model basat en la prevenció i no en l’extinció; reconeixement de la categoria professional amb un conveni col·lectiu que tingui en compte les peculiaritats d’aquesta feina.
- La necessària reforma agrària que posi fi a l’actual sistema dels contingents de la Unió Europea, de primes als terratinents i les terres sense conrear mentre s’envia a la misèria als treballadors/es i es buiden els pobles, ha de servir per a acabar amb l’agricultura i la ramaderia industrial que és en mans de grans empreses i adoptar models ecològics i racionals. Així mateix cal incorporar des de ja a la legislació vigent el control a mitjà i llarg termini de l’ús de transgènics que podent beneficiar realment a la humanitat, en nom d’un fals “augment de la productivitat” que només contribueix a enfortir els grans monopolis capitalistes de producció agrícola, a contaminar la terra amb els seus biocides associats i alimentar a la molt contaminant indústria ramadera, responsable d’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle en un 18% més que el transport.
- Per un canvi radical de l’actual model urbanístic i turístic que acabi amb l’actual procés de gentrificació, precarietat laboral, deterioració de les ciutats i urbanització salvatge.
L’aplicació d’aquestes mesures no ha de suposar que es perdi un sol lloc de treball, per contra el pla d’industrialització així com el foment del transport públic, la reforestació, la recerca… suposarien nous nínxols d’ocupació. Si en les actuals empreses qualsevol de les mesures en defensa del medi ambient afectés negativament l’ocupació, l’Estat ha de garantir per Llei que els treballadors/es mantindran els seus salaris i drets fins a ser reubicats laboralment.
Aquestes mesures, i més, que amb seguretat es fan necessàries, exigiran la lluita resolta a tots els nivells de tota la classe obrera, la joventut i els sectors populars. El seu compliment no depèn que siguin “més possibles” o menys, sinó de la voluntat de lluitar i la fermesa en la mateixa perquè en això ens va l’ocupació, el medi ambient i la vida mateixa. La tasca no és fàcil però l’utòpic és esperar que els que van inocular la malaltia portin “el remei” en forma d’un capitalisme verd.