XIII. Les dictadures burgeses secundades pel castro-chavisme

El reformisme estalinista i el nacionalisme petitburgès van evolucionar cap a la gestació de noves burgesies en controlar aparells d’Estats. Va ser així a Nicaragua amb la família Ortega com amb el chavisme a Veneçuela, i amb Assad a Síria.

A la Xina i a Cuba va haver-hi processos diferents, perquè van viure revolucions socialistes en el passat. No obstant això, les burocràcies estalinistes van comandar la restauració del capitalisme, sent la base de la gestació de noves burgesies, també a partir de l’aparell de l’Estat.

En tots aquests països existeixen dictadures burgeses, corruptes i repressives. El suport donat a elles pels partits reformistes castro-chavistes a tot el món només indica el grau de degeneració d’aquests partits. Donar suport al genocidi del poble sirià per la repressió d’Assad és assumir part de la responsabilitat d’aquest crim contra la humanitat. Donar suport a la dictadura de Maduro a Veneçuela –que viu una depressió econòmica i una crisi humanitària per culpa d’un chavisme que és des de fa vint anys al poder– és tacar les banderes socialistes. Donar suport a la dictadura xinesa és defensar directament el model capitalista de superexplotació dels treballadors per al món.

Ara, aquestes dictadures enfrontaran el desafiament de la pandèmia i de la recessió econòmica. Inevitablement, la insatisfacció en les bases creixerà enormement.

Poden generar-se noves explosions com ja va succeir amb la revolució siriana de 2011, derrotada per la dictadura, i l’ascens de 2018 contra Ortega, també derrotat per la repressió del govern.

Cal combatre la ideologia que a Veneçuela, a Cuba i a la Xina existeix socialisme, com diuen tant els defensors de la gran burgesia com els simpatitzants de l’estalinisme. De la mateixa forma com en el passat ens vam veure obligats a delimitar-nos de manera categòrica de les dictadures estalinistes com a “exemples de socialisme”, avui tenim l’obligació de denunciar que es tracta de dictadures burgeses i corruptes. No existeix ni un polsim de socialisme en aquests països. No existeix gens d’antiimperialisme en aquests governs.
Índex

1. La pandèmia i la recessió mundial obren una nova situació
2. La pitjor pandèmia en un segle
3. És possible enfrontar la crisi econòmica
4. Cal recordar l’exemple de l’URSS
5. La pandèmia és conseqüència de la destrucció de la naturalesa
6. Les lluites de les masses als Estats Units
7. La crisi de la Unió Europea
8. La Xina enfront de la crisi
9. Els països semicolonials
10. Les lluites contra el racisme i altres opressions
11. Contra la violència sobre les dones! En defensa dels drets LGBTI´s!
12. El reformisme és el braç de la burgesia en el moviment de masses
13. La dictadures burgeses secundades pel castro-chavisme
14. Els neoanarquistes reformistes
15. En defensa del control obrer
16. Tombem la repressió! Pels comitès d’autodefensa!
17. Els sindicats i l’autoorganització
18. En defensa de les llibertats democràtiques
19. Combatre la ultradreta
20. La joventut sense perspectives
21. Accés públic i gratuït a internet
22. Socialisme o barbàrie
23. Per la construcció de partits revolucionaris, seccions de la IV Internacional