4t aniversari de la Revolució Siriana: Fora Assad i l’Estat Islàmic

Fora Bashar al-Assad i l’Estat Islàmic. Per una Síria lliure i justa.

La guerra civil a Síria és la pitjor catàstrofe humana del segle XXI. Síria viu el seu Naqba, així com els palestins van viure la seva al 48, quan les forces sionistes van crear a sang i foc l’Estat d’Israel, matant, arrasant pobles i ciutats i expulsant a la gran majoria de la població palestina.

A Síria, en els últims 4 anys, més de 300.000 persones han mort, 3 milions s’han vist obligades a deixar el país i 10 milions estan en situació de necessitat humana. El nombre de detingudes i desaparegudes és incalculable. Bashar al-Assad actua impunement davant d’una “comunitat internacional” que tanca els ulls davant la massacre d’un poble. Grans sectors del país estan destruïts. L’economia no funciona i el règim sirià només segueix en peu gràcies a les ajudes directes d’Iran i Rússia. Es necessitaran vàries dècades per reconstruir el país.

El 2011 va començar a Síria una de les revolucions més profundes i tràgiques dels últims temps. Els grans mitjans de comunicació difonen que el que passa al país àrab és un conflicte sectari entre ètnies i religions diferents. No és així. A les protestes multitudinàries dels suburbis de Damasc, Homs i Aleppo, s’ajuntaven suníes, cristians i fins i tot alauites, com la reconeguda escriptora i activista Samar Yazbek. Estaven junts perquè tenien un objectiu comú: lluitaven per drets democràtics i per les millores socials bàsiques. I ho segueixen fent. Les classes dominants, siguin de la nacionalitat que siguin, no fan distinció de religió ni ètnia a l’hora d’oprimir. El somni de llibertat dels sirians es va inspirar en les protestes de la Primavera Àrab a Tunísia i Egipte.

La revolució segueix, malgrat els quatre anys de tolerància cap al règim de les grans potències i la col·laboració d’una part de l’esquerra mundial, que va seguir les directrius dels governs de Veneçuela i de Cuba, que van preferir posar-se del costat d’una dictadura assassina.

Els rebels sirians han d’enfrontar-se a molts enemics alhora. Per una banda, al règim criminal de Bashar al-Assad, recolzat per Iran i Rússia. Per l’altra, a l’Estat Islàmic, amb la seva ideologia retrògrada, els seus mètodes feixistes i els seus interessos vinculats a l’Aràbia Saudita, Qatar i Turquia. Ambdós representen dos cares d’una mateixa moneda: dictadura i explotació.

Els Estats Units planegen una intervenció militar per part de les seves tropes d’elit amb l’excusa de lluitar contra el terrorisme. Pura hipocresia. De fet, ja hi ha una intervenció imperialista a Iraq i Síria amb els bombardejos de la coalició internacional i l’enviament

d’assessors militars a Iraq. El seu objectiu real no és derrotar l’Estat Islàmic, sinó imposar un acord entre els rebels i Assad i estabilitzar el règim dictatorial amb algunes peces diferents. Al cap i a la fi, necessiten mantenir el control del petroli i oferir seguretat al seu gran aliat de la zona: l’estat sionista d’Israel. EEUU i Israel es troben entre els majors terroristes que la humanitat ha conegut.

Els rebels, organitzats en diferents grups, han obtingut victòries importants en els últims dies. Les milícies kurdes, recolzades per algunes brigades de l’Exèrcit Sirià Lliure han expulsat l’Estat Islàmic de Kobane. Als suburbis de Damasc es traven en aquest moment batalles molt sanguinàries, però Bashar al-Assad i els seus ajudants externs no han pogut recuperar les zones controlades pels rebels. A Aleppo, el règim està perdent terreny.

Corrent Roig recolza activament la lluita del poble sirià. Per nosaltres la lluita dels sirians, els palestins, els kurds, els egipcis i de tots els pobles de la regió és la mateixa. Orient Mitjà s’ha d’alliberar de l’opressió imperialista, del seu gran baluard a la regió, l’Estat d’Israel, i dels règims àrabs còmplices, així com del jihadisme i de tota forma d’islamisme polític fonamentalista.

Els refugiats sirians a l’Estat Espanyol

Poc més de mil refugiats sirians han arribat a l’Estat Espanyol els últims quatre anys. La majoria ha d’entrar de manera irregular, ja que no existeix un programa del govern per l’acollida dels refugiats que fugen de la guerra. Molts d’ells entren per seguir el viatge a Alemanya o Suècia, ja que la perspectiva de quedar-se aquí no és molt encoratjadora. Les ajudes són mínimes i molts han d’esperar fins a dos anys per aconseguir el permís de residència. Entre els refugiats que arriben de Síria, molts són sirians-palestins del camp del Yarmouk, a Damasc, que està assetjat i sense aigua des de fa més de 70 dies. Exigim del govern de Rajoy i de la Generalitat la immediata obertura d’un programa d’acollida als refugiats de la guerra siriana.

Visca la lluita del poble sirià! Visca la Revolució siriana!

Que el govern de Rajoy trenqui relacions amb el règim assassí d’Assad i garanteixi condicions dignes pels refugiats sirians!

Contra la intervenció imperialista a Síria i Iraq!

Armes pels rebels sirians i les milícies kurdes que lluiten contra Assad i l’Estat Islàmic!

Fora Assad i l’Estat Islàmic de Síria!

Que les milícies armades de l’Exèrcit lliure i els comitès locals siguin la base del nou poder popular a Síria!