El 5 de juny és el dia internacional del medi ambient, i es commemora la conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient d’Estocolm 1974. Els darrers anys el moviment ecologista ha anat agafant embranzida, per la urgència de la lluita contra la degradació dels ecosistemes i el canvi climàtic. Diferents agrupacions ecologistes s’han unit per realitzar accions aquest dia, i des de Corrent Roig que som part de la lluita per la supervivencia de la naturalesa volem aportar la nostra posició pel que fa a la importància de la lluita contra l’emergència socioecològica.
El model productiu actual no és ni sostenible ni social ni ecològicament, el covid es la mostra!
L’expansió de la pandèmia, així com el col·lapse del sistema sanitari, no han sigut fenòmens imprevisibles ni inevitables, sinó que han sigut conseqüència d’una producció globalitzada, basada en el saqueig de recursos naturals i en un creixement desenfrenat al servei d’una classe capitalista minoritària, i no al servei de la majoria de la població.
Alhora, estem veient grans contradiccions en el moment actual, ja que en un període històric de gran desenvolupament tecnològic i industrial, i on la producció és més elevada que mai, aquesta no es dirigeix per satisfer les necessitats de la majoria, i estem presenciant, per exemple, casos vergonyosos de falta d’equips sanitaris en plena pandèmia del COVID-19. Al mateix temps, les quarentenes parcials que s’han vist obligats a dur a terme els governs, sumat a la continuïtat de fons de la crisi de 2008, han generat la major caiguda de l’economia des dels any 30. Caiguda que, com sempre, estan pagant els treballadors.

Això es demostra avui dia més que mai, ja que la inacció i repressió dels governs està suposant un genocidi contra la classe treballadora i els sector més oprimits. Hi ha milers d’exemples arreu del món com el cas de l’assassinat del afroamericà George Floyd a Minneapolis, l’acomiadament de milers de treballadors com a la Nissan, o la miseria extrema de la gent de les faveles al Brasil.

La producció capitalista a nivell global es basa en el creixement econòmic desenfrenat, independentment dels recursos disponibles i de les necessitats poblacionals. Això és possible perquè els que controlen la producció són els propietaris de les fàbriques, els grans terratinents i els banquers. Aquestes classes socials propietàries dels mitjans de producció busquen com a objectiu la maximització dels seus beneficis, però és insostenible obtenir beneficis il·limitats de recursos minerals, fòssils i forestals limitats.

Tal com deia Eric Hobsbawm:
Hi ha un conflicte evident entre la necessitat de revertir, o almenys controlar, l’impacte de la nostra economia sobre la biosfera i els imperatius d’un mercat capitalista: màxim creixement a la recerca de beneficis

Hobsbawm, E. (2011), Cómo cambiar el mundo, Marx y el marxismo 1840-2011, Barcelona, Crítica).

Els defensors del “capitalisme verd” o del “desenvolupament sostenible”, creient que hi ha una tecnologia “verda” que aportarà solucions per mantenir el nivell de consum actual, sense perjudici del medi ambient, cauen de ple en aquesta contradicció, i allunyen el focus d’atenció d’allò realment important: canviar el sistema productiu.
Aquest sistema econòmic i productiu basat en la desigualtat entre les classes socials està sostingut pels Governs al servei de la classe dominant, els banquers i els grans empresaris. Elles es neguen a reconvertir la producció a un model sostenible perquè perjudica els interessos de l’economia capitalista, de la mateixa manera que no donen sortida real als problemes dels i les treballadores. La crisi ambiental i social forma part d’un mateix problema, i ens porta a una mateixa solució: la revolució dels treballadors i oprimits que expropiï els mitjans de producció i els posi al nostre servei.
És necessari un programa anticapitalista conjunt de la classe treballadora i els oprimits, un programa que lluiti per la imposició d’un pla d’emergència social i ecològica contra el coronavirus.
La crisi del capitalisme que afecta a diferents sectors s’ha de combatre amb mesures concretes que donin resposta als problemes de la majoria de la societat, entre elles la degradació ecosistèmica i la crisi ambiental:

  1. Plena ocupació, repartiment del treball amb reducció d’hores i sense reducció de salari. Avui estem veient la incapacitat del capitalisme per garantir treball per a tothom mentres la fam s’estén a nivell mundial. Les empreses salven els seus negocis acomiadant massivament mentre produeixen de forma descontrolada i insostenible, i mantenen anys de guanys.
  2. Per assegurar la plena ocupació cal nacionalització dels sectors estratègics sota control obrer i popular i reconversió ecológica de la indústria per tal de asegurar les necessitats socials i sanitàries enfront el covid i asegurar lluita versus la crisis ecológica. Avui en dia, la màscara de la burgesia ha caigut, s’ha vist que no els interessa ni gestionar la pandèmia ni realitzar una producció ecològica . Només la clase traballadora pot asumir aquestes tasques. Cal nacionalitzar els sectors estratègics (energètiques, banca, agronegoci, construcció, automòbil) ponsant-los sota control obrer: només així es pot produir per les necessitats de la majoria, reconvertint la indústria per produir de forma sostenible, i garantint que ningú es quedi enrere, ja que això no pot comportar cap pèrdua de llocs de treball.
  3. De cara a prevenir les properes pandèmies, és necessari reservar i ampliar els espais naturals, protegir la biodiversitat i reduir dràsticament les emissions contaminants. Alhora, és imprescindible assegurar uns serveis bàsics públics i de qualitat.

Per un pla de xoc comú, unifiquem les lluites que vindran!
Per tot això, és necessari que les activistes ecologistes, sindicals, oprimides, i totes les classes populars que patim l’opressió capitalista unifiquem les nostres lluites, exigint una sortida d’aquesta crisi sanitària, social, de cures, climàtica, ecològica i econòmica que posi la defensa de les nostres necessitats al centre i no els beneficis de les grans empreses.
Per això hem d’impulsar mecanismes i plataformes de front unitari, com el Pla de Xoc Social, per agrupar totes aquestes reivindicacions, a la vegada que donem suport als conflictes obrers que sorgiran, com és el cas de la lluita a la Nissan. Les activistes hem d’organitzar, juntament amb els nostres veïns, companys de feina i estudis, la lluita de les propers mesos, ja que serà clau per garantir la defensa dels nostres drets i per aturar el desgast ecològic que l’actual sistema està provocant al planeta.