8 de Març: Dia Internacional de la Dona Treballadora

Àrea de Dona (Corriente Roja)

Aquest 8M, Dia Internacional de la Dona Treballadora, se celebra enmig d’una gran inestabilitat política i una greu crisi econòmica. Tant si aconsegueixen un pacte per a la investidura com si convoquen noves eleccions, la UE i la Troica porten mesos marcant el programa del proper govern: retallar 9.000 milions d’euros. Les mesures contra la violència masclista i la desigualtat quedaran supeditades als ajustos exigits per Brussel·les per assegurar el pagament d’un deute als banquers que arriba ja al 100% PIB i que cap  partit al parlament qüestiona.

Les dones treballadores, el principal blanc dels plans d’ajust

Les noves contrareformes i mesures d’ajust que s’apropen vénen a afegir una volta de rosca a les retallades aplicades pel PP, que tants drets ens han arrabassat, especialment a les dones. La nostra taxa d’atur és un 2% més alta i el 70% dels nostres contractes són temporals o a temps parcial. Els escassos plans d’igualtat que s’aproven es converteixen en paper mullat i les condicions laborals dificulten la conciliació de la vida familiar i laboral. La bretxa salarial augmentà a un 24%, arribant a un 40% en el sector agrícola. Les nostres pensions són un 38% més baixes, l’assetjament laboral no es denuncia per por i els acomiadaments de dones embarassades o de les que s’acullen a permisos per maternitat o cura de familiars, es disfressen de “acomiadaments objectius”.

I una violència masclista que no cessa

La massiva convocatòria del 7N va denunciar als carrers el drama social de la violència masclista i va plantejar l’exigència de polítiques per combatre-la. La mobilització també va contribuir a visibilitzar totes aquestes formes de violència masclista que “passen desapercebudes”: la càrrega de treball domèstic i de cures, l’assetjament sexual en el treball o l’estudi, les violacions, el tractament de la dona com a objecte sexual en la publicitat, la falta de control sobre el nostre cos, la nostra sexualitat i la nostra maternitat. El 7N vam sortir al carrer per a denunciar la lesbofobia, la transfobia i la discriminació per orientació sexual, i perquè s’acabin les vexacions i agressions contra la comunitat LGTBI.

Més de 50 dones són assassinades cada any i 200 nens i nenes van quedar orfes els últims tres anys. La denúncia social i la lluita al carrer van obligar el govern del PP a augmentar el pressupost contra la violència masclista en un 6% per a 2016, molt lluny de pal·liar les retallades d’un 26% des de 2010. El programa específic per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes ha minvat un 61% en una dècada. És davant d’això que per finançar els serveis d’atenció i suport a les víctimes, les organitzacions feministes demanden multiplicar per deu els fons a les Comunitats Autònomes. L’últim cas de violència masclista a Saragossa evidencia que les dones treballadores no podem deixar les nostres vides en mans de polítics masclistes i d’un aparell judicial heredat del franquisme.

Aquesta violència és expressió de la barbàrie i misèria que provoca aquest sistema capitalista en crisi i d’una ideologia masclista de segles que històricament ha considerat la dona com a ésser inferior. A escala europea, 13 milions de dones van experimentar violència física, 3,7 milions violència sexual i 9 milions assetjament sexual el 2014, segons dades de l’Agència Europea de Drets humans. Una altra forma extrema és la que pateixen les dones i nenes refugiades, que es veuen exposades a agressions i assetjament sexual als campaments de trànsit europeu. Segons Europol, almenys 10.000 menors es troben en mans d’organitzacions de tràfic de persones, amb finalitats d’explotació sexual i esclavisme. D’aquesta manera queda nua la hipocresia social de tots els governs imperialistes, que d’una banda aproven lleis, plans i programes contra la violència a dones i nenes i nens, i per una altra apliquen polítiques (retallades socials, reformes laborals, privatitzacions, tancament de fronteres) que ens fan més vulnerables enfront del masclisme i la seva violència.

Vingui el govern que  vingui, la lluita segueix!

El 8 de Març no és un dia festiu sinó de lluita on sortim al carrer contra l’atur, la precarietat i els salaris de misèria que ens imposa cada cop més aquest model econòmic i social injust on les dones som oprimides a cada pas. El masclisme, igual que altres formes d’opressió, és utilitzat per la burgesia per dividir i afeblir la classe treballadora i sobreexplotar la meitat.

És per això que les organitzacions obreres, estudiantils i populars, s’han de posar al capdavant en la defensa no només dels nostres drets laborals, sinó de totes les reivindicacions de les dones treballadores, combatent en primer lloc el masclisme dins de les seves files. No aconseguirem els nostres drets ni posarem les bases materials per posar fi a l’opressió que sofrim les dones arreu, fins que la classe treballadora ( i no pas les dones com a gènere, unides per sobre de les classes socials), enderroquem aquest sistema capitalista. I el camí per a això no és la confiança en unes institucions i uns governs la missió dels quals és protegir els interessos d’una minoria social privilegiada. El camí és la lluita i la mobilització.

Des de Corrent Roig, cridem a sortir al carrer el proper 8M per exigir:

• A igual treball, igual salari! Plena ocupació. Reducció de jornada sense reducció salarial!
• Derogació de les reformes laborals. No a la precarietat, els EROs i ERTOS!
• No a les retallades socials que ens responsabilitzen de les cures!
• Pressupost per a Llei Dependència! Educació, sanitat i serveis públics de qualitat!
• Prou violència masclista!Recursos suficients per a prevenció i protecció de les dones maltractades!.
• Pel nostre dret a decidir! Avortament lliure, segur i gratuït en la Seguretat Social!
• STOP homofòbia, lesbofòbia, transfòbia i discriminació per orientació sexual!
• No al pagament del Deute!