Escrit per Àrea de la dona de CR
Les successives reformes laborals, les retallades socials i el saqueig i destrucció dels serveis públics, han fet que les dones treballadores siguem cada vegada més pobres i precàries, a més d’augmentar la desigualtat i el masclisme en tots els àmbits.
De quina recuperació ens parlen?
El govern insisteix en que estem en el camí de la recuperació econòmica. Però aquesta no és la realitat que vivim les dones treballadores diàriament.
L’Estat espanyol té avui la taxa més alta d’atur femení de la UE, una de les més altes en desigualtat salarial malgrat que estem millor formades, i ha baixat 14 llocs en el rànquing de països igualitaris, del Fòrum Econòmic Mundial.
La seva “recuperació econòmica” es recolza en una baixada generalitzada dels salaris, i en la retallada en inversió social i en pensions. Es basa en una precarietat que abasta al 50% de la classe treballadora i a la gairebé totalitat de dones dins d’aquesta. És la recuperació econòmica de bancs i multinacionals a costa d’empobrir a una majoria i de l’augment de les desigualtats.
La bretxa salarial que es concentra en les ocupacions més “feminitzades” com el sector serveis i el major percentatge d’ocupació precària, temporal o a temps parcial, signifiquen menors prestacions per atur i en les futures pensions, i una menor protecció social de manera que les dones tenim molt més risc de caure en la pobresa.
Maternitat i ocupació: Dos tasques impossibles
Aquest govern hipòcrita que pretén obligar-nos a ser mares restringint encara més el nostre dret a l’avortament, no fa res per protegir les dones que tenen o volen tenir fills/es. Avui quedar-se embarassada, acollir-se a un permís de lactància o una reducció de jornada suposa arriscar-se a ser acomiadada tant en l’àmbit privat com en el públic. A més amb la reforma laboral aprovada pel govern és més fàcil evitar que molts d’aquests acomiadaments siguin nuls, disfressant d’altres causes “objectives” i els pocs plans d’igualtat que s’aproven es queden en paper mullat davant la possibilitat de les empreses de saltar- els convenis col·lectius, cada vegada més difícils de negociar.
….I doble o triple jornada laboral
La destrucció dels serveis públics a més de tirar al carrer a milers de dones que hi ocupen els llocs més precaritzats, està obligant a que moltes dones deixin de buscar feina per fer-se càrrec d’algun familiar. Això passa perquè vivim en una societat masclista, on se’ns carrega amb aquesta responsabilitat.
Tot i així que la situació econòmica és tan desesperada, que amb més d’un milió de famílies sense ingressos de cap tipus moltes dones es llancen al mercat de treball a la recerca de qualsevol ingrés per petit que sigui. Així, en lloc del “retorn de les dones a la llar” enyorat per la dreta, la realitat diària d’aquestes dones és la doble o triple jornada laboral.
Per un 8 de Març de lluita i combatiu
Encara que els pressupostos generals de l’Estat d’aquest any augmentin en un 8,43% els diners destinats a igualtat, aquest augment és totalment insuficient perquè no aconsegueix revertir les retallades d’un 50% en aquests últims quatre anys, ni els seus efectes. A més és un augment mentider ja que la partida dedicada a inserció laboral de les dones no arriba ni al 12% dels mateixos.
Mesures com augmentar els permisos de paternitat o aconseguir una major flexibilitat horària per aconseguir la famosa conciliació laboral i familiar que reclamen alguns sectors socials són mesures necessàries per avançar en un repartiment igualitari del treball domèstic i de cura, però insuficients.
Per acabar amb l’actual escenari d’atur, pobresa, precarietat, violència masclista i atac als nostres drets, cal enfrontar les polítiques de reformes i ajust estructural d’aquest govern, titella de la UE i la Troica.
Per això, aquest 8 de març ha de ser part d’un pla de lluita més ampli en el que per aconseguir la unitat necessària per vèncer, és imprescindible que els drets i les reivindicacions de les dones siguin defensats per tota la classe treballadora.
Des Corrent Roig donem suport a les mobilitzacions convocades i fem una crida a sortir al carrer per exigir:
- Plena ocupació, escala mòbil de salaris i reducció de jornada sense reducció salarial
- Inversió pública per crear ocupació per a dones, sobretot joves, amb menors a càrrec o víctimes de violència masclista, amb subsidis mentre se’ls proporciona.
- Inversió pública en atenció sanitària, centres de dia, residències i serveis d’atenció a la dependència!
- Educació pública gratuïta de 0 a 3 anys!
- No a les retallades ni la privatització dels serveis públics!
- Salari igual per igual treball i sancions per a les empreses que ho incompleixin!
- Fora la reforma laboral. Per lleis que protegeixin la maternitat i la inserció laboral de les dones amb fills/es. Garantia i ampliació de les llicències de maternitat/paternitat i drets de lactància!
- Mesures per combatre la violència de tot tipus contra les dones. Recursos i mitjans per atendre i protegir de forma immediata a dones víctimes de violència i els seus fills/es!
Fer fora aquest govern mitjançant el vot no és suficient
Aquest 8 de març està dins d’un any electoral que arrenca el 22M amb les eleccions andaluses i que està reconduint el descontentament i la indignació social del carrer a les urnes. Davant la perspectiva de les properes eleccions municipals, autonòmiques i generals, molta gent s’està inclinant per opcions electorals noves com a eina per fer fora aquest govern i acabar amb el bipartidisme. Cal exigir-li a aquestes noves opcions que la lluita de les dones contra la seva opressió i per les seves demandes siguin part dels seus programes de govern.
I si bé tenim acord en que el primer pas és fer fora com sigui a aquest govern, les dones treballadores no podem conformar-nos només amb donar el nostre vot, sinó que hem de prendre la política en les nostres mans.
L’endemà del nou govern sigui quin sigui, caldrà seguir organitzant-nos des de baix i sortir al carrer per seguir lluitant per acabar amb aquest règim corrupte i antidemocràtic i aquest model econòmic injust.
Corrent Roig és una organització que lluita per construir un món nou on l’economia estigui al servei de la majoria i no del privilegi d’uns pocs/es, i pels drets de les dones com a part del seu programa.
Fem una crida a totes les dones treballadores a venir amb nosaltres a Corrent Roig. Una organització que des d’una alternativa classista, socialista i internacionalista, pretén acabar amb les bases materials de l’explotació i l’opressió que patim diàriament.
Algunes dades:
- L’atur femení és del 26%, i encapçala la UE
- La bretxa salarial és del 24%. Les dones hem de treballar 79 dies més a l’any per cobrar el mateix i 11 anys i mig més per tenir la mateixa pensió
- Les pensions contributives de les dones són un 15% de mitjana més baixa que les dels homes
- El 47% de les dones cobren un sou per sota de 15.000 euros bruts a l’any
- El 80% de les dones embarassades pateixen mobbing i un 25% de les que tenen entre 18 i 25 anys acaben sent comiats
- El 72,5% de les persones que treballen a temps parcial són dones
- La taxa d’ocupació femenina baixa del 77 al 52% quan es tenen dos o més fills/es
- El 77,2% de les persones que s’han quedat a l’atur per fer-se càrrec de persones dependents són dones