Fa algunes setmanes un grup de sindicalistes, intel•lectuals i professionals de l’esquerra catalana, van publicar un manifest “Per la unitat del poble treballador. Diem No a la independència! de Catalunya”, on usant arguments de “esquerra”, s’alineaven amb l’espanyolisme ranci que nega al poble català el dret a decidir el seu futur nacional.
Criticant frontalment aquest escrit, 28 sindicalistes de Madrid i d’Aragó han fet públic el manifest que publiquem a continuació titulat “Pel dret que el poble català decideixi”, fent una crida a adherir-hi. Entre els signants hi ha molts sindicalistes de Cobas-Madrid així com destacats militants de la Intersindical d’Aragó. Són activistes sindicals de Balay, UPS-Vallecas, de les contractes de neteja i jardineria de Madrid, de les empreses municipals d’Alcorcón, Pinto i Rivasmadrid, d’Indra-Sistemes, d’Altair, de l’EMT i el Metro o dels ajuntaments de Madrid i Torrejón. Al tancament d’aquesta notícia són ja 234 els activistes adherits al manifest.
Corrent Roig ens solidaritzem plenament amb aquest manifest i fem nostre la crida a adherir-hi.
Pots afegir la teva adhesió al manifest mitjantçant la plataforma change.org clicant aquí
Heus aquí amplis extractes del manifest:
“PEL DRET QUE EL POBLE CATALÀ DECIDEIXI”
Unes tres-centes persones, entre sindicalistes, intel•lectuals i professionals de l’esquerra catalana, han signat un manifest “contra la independència” cridant “a la ciutadania” a “lluitar unida per una Catalunya i una Espanya diferents” (…) [Diuen que ho fan] en nom de les “conviccions progressistes i d’esquerres de milions de demòcrates, lliurepensadors, catalanistes, republicans, socialistes, comunistes o anarquistes”.
La seva fonamentació es basa en que “no és cert que les retallades que sofrim a Catalunya siguin perquè `Madrid ens roba´, sinó que vénen imposades pels mandats de Washington i Berlín a través de la Troika”. Artur Mas i Rajoy són “dues cares de la mateixa moneda”, la d’ “els banquers i les grans fortunes” i “els catalans, al costat de la resta dels espanyols, patim els mateixos atacs i retallades, a Catalunya, que a Canàries o Extremadura”. I conclouen cridant a “la unitat del poble i a dir no a la independència de Catalunya”.
Preguntats sobre la seva opinió sobre la consulta del 9-N, ja que el tema ni s’esmenta en el manifest, la resposta és que “hi ha opinions diferents”.
Així doncs, el manifest es pronuncia rotundament contra la independència però de la consulta ni paraula! Diuen que les mentides, perquè tinguin credibilitat social, han d’anar acompanyades d’algunes veritats. Rajoy i Mas són representants dels banquers, dels corruptes i dels rics, cert! Són els responsables de les retallades socials i serfs de la Troika, també cert! (…) Tot és cert… al servei d’una gran estafa, tapar el problema central: té o no Catalunya dret a decidir el seu futur nacional? Enarborar la bandera de l’antiindependentisme i callar sobre la negació del dret a l’autodeterminació i, més encara precisament quan es nega al poble de Catalunya el seu dret a decidir, és una posició reaccionària, que suma forces als qui neguen aquest dret democràtic. Col•locar en aquestes circumstàncies com a línia divisòria la “unitat” contra la independència, té molt de nacionalisme… espanyol! i gens de democràtic (…)
És comú escoltar a alguns dirigents de l’esquerra, a “demòcrates” de tota la vida i a no pocs ultraesquerranistes, defensar apassionadament el dret d’autodeterminació dels pobles, la unitat dels treballadors i dels pobles i les seves fermes conviccions internacionalistes contra els nacionalismes. Però quan els pobles resolen autodeterminar-se, comencen els problemes. La seva lògica “progressista” es mostra tan democràtica com la de qualsevol demòcrata burgès: reconeixen el dret però no l’exercici del dret mateix. Quina constitució democràtica no reconeix el dret al treball, a l’habitatge o a una vida digna? Però quan un aturat/a, un desnonat del seu habitatge o un pobre els reclama, on són els seus drets? (…) El mateix li passa a aquesta esquerra amb el dret d’autodeterminació: està molt bé… fins que un poble exigeix exercir-lo.
Els defensors de la “unitat” i de l’ “internacionalisme” parlen del nacionalisme en general. El problema és que no es pot explicar el nacionalisme català, basc o gallec sense fer esment al nacionalisme més gran, aquell que qualifica de nacionalistes els altres però n’oculta el propi, el nacionalisme espanyol. Aquest nacionalisme que és el reflex de l’Espanya reaccionària que va mantenir i manté la seva unitat per força, l’Espanya de l’Església, dels oligarques i banquers, latifundistes i generals, submissa amb els “grans”, com la Troika i els principals imperialismes, però despòtica i arrogant amb els “petits”. L’altre nacionalisme, el català, quan és professat pels sectors populars, és l’embolcall de la indignació social i el reflex de la reivindicació d’un dret negat per segles i aixafat per la força quan ho van considerar necessari.
No distingir entre aquests dos nacionalismes, és la postura típica dels nacionalistes espanyols, s’embolcallin amb la bandera espanyola monàrquica o amb la republicana.
A tots ells els preocupen per sobre de tot les fronteres nacionals i poc o gens les fronteres de classe i democràtiques (…). Són, en nom de la “unitat”, els majors defensors de la divisió. Són els qui, en nom d’acabar amb Mas i Rajoy, llencen als braços de l’un i l’altre els treballadors i el poble.
Qui cregui de debò en la unitat dels treballadors/es i dels pobles per acabar junts amb la Troika, els banquers i els corruptes, amb aquest règim monàrquic i aquest sistema capitalista, solament pot situar-se en un costat: en el de la defensa del dret de Catalunya a decidir. I si la voluntat de la majoria del poble català és la independència, ha de defensar amb totes les seves forces aquesta decisió contra tots els qui vulguin impedir-la.
Solament així, des d’una posició que té molt de democràtica i poc de nacionalista, es pot forjar una unió lliure entre pobles lliures.
La nostra preocupació no ha de ser si Catalunya decideix independitzar-se. La nostra gran preocupació ha de ser que aquest dret el pugui exercir i ningú li ho impedeixi, com està passant ara (…) Si Catalunya s’independitza, seguirem al seu costat, defensant la seva decisió. I des del respecte absolut a aquesta decisió seguirem batallant per la lliure unió amb la resta de pobles de l’Estat espanyol, per una Federació de Repúbliques Ibèriques, amb la República catalana en peu d’igualtat amb totes les altres, lluitant tots junts contra la UE del capital i per una Europa dels treballadors i dels pobles (…)
Madrid Octubre de 2014
Primers signants:
- Ángel Luis Parras, membre, de la direcció de Cobas Madrid
- Miguel Ángel Cihuelo, membre de la Intersindical d’Aragó y del Comitè d’Empresa de Bsh-Balay, Saragossa
- Rosa Torres Sastre, Presidenta del Comitè d’Empresa de UPS-Vallecas
- David Ubico, membre de la Intersindical d’Aragó
- Enrique Pirobe Cañas, President del Comitè de’Empresa de’OHL-Ascan Lote 4 jardineria
- Jesús Santos Gimeno, President del Comitè d’Empresa d’Esmasa
- Pilar León Oliva, membre del Comitè d’Empresa de Rivamadrid
- Alfonso Araque, membre de Corriente Sindical-Cobas de l’EMT
- Juan Fernández, membre de la Junta de Personal de l’ Ajuntament de Torrejón de Ardoz
- José Martínez Ramírez, membre del Comitè d’Empresa d’Indra Sistemas S.A
- Juan Carlos Pérez, membre del Comitè d’Empresa d’ALTAIR
- Olga Sainz de Aja Iges, advocada de Cobas Madrid
- Teresa Barros, Presidenta del Comitè d’Empresa de Soldene, UCM Lot 2
- Merche Díaz Sanz, membre de la Secció Sindical de Cobas de Soldene
- Alessi Pérez García, membre del Comitè de l’Empresa Municipal de Pinto, Aserpinto
- David González Sanz, representant de la Secció Sindical de Cobas del Metro de Madrid
- José Manuel Romojaro Martínez: Secretari general de la secció Ajuntament de Madrid i organismes autònoms de la Coordinadora Sindical de Madrid (CSM)
- David Amorin Rodríguez, membre del Comitè d’Empresa de Clece U.C.M.
- Enrique Navas Castillejos, membre de la Sección Sindical-Cobas de Metro de Madrid
- Antonio Rodríguez, membre del Comitè d’Empresa d’UPS-Vallecas
- Rubén Vargas del Rey, membre del Comitè de Empresa d’ALTAIR
- Antonio Molina Navarro, membre de Corriente Sindical-Cobas de la EMT
- Miguel Gómez de la Torre, membre del Comitè d’Empresa d’Indra Sistemas S.A
- Miguel Ángel González Albarrán, delegat de Cobas al Ctè. D’Empresa d’OHL-Ascan
- José Lucas Martínez Arévalo membre de Corriente Sindical-Cobas de l’ EMT
- Leticia Rojas Miranda, activista del moviment LTGB-Q
- Miguel Álvarez, membre de Corriente Sindical-Cobas de la EMT
- Arturo Sánchez Sánchez, membre Secció Sindical-Cobas d’UPS- Vallecas