8M: Recordant la Yolanda González

Aquest 8 de març recordem la Yolanda Gonzalez, militant trotskista del PST assassinada amb 19 anys per Emilio Hellín, membre de l’extrema dreta, el 2 de Febrer del 1980.

Ens han volgut vendre que la transició va ser pacífica i democràtica, però va ser tot el contrari. Els anys de la transició es van caracteritzar per la intensitat de les lluites laborals i socials, que es convertien en lluites polítiques per la fi dels aparells de la dictadura i pels drets democràtics. Molts treballadors van ser assassinats i empresonats. Com per exemple, hem de recordar l’assassinat de dos estudiants el desembre de 1979: Emilio Martínez Menéndez de vint anys, i José Luis Montañés Gil de vint-i-tres anys, en una vaga massiva en què va concentrar-se el moviment estudiantil i l’obrer.

Les dones van ser un altre subjecte important en les lluites de la transició. Dones com Yolanda González van sortir al carrer pels drets democràtics de les dones, demanant l’amnistia de les 350 dones empresonades pels anomenats “delictes específics” (adulteri, avortament i prostitució), el dret al divorci ja, un avortament lliure i segur (la Fiscalia del Tribunal Suprem el 1974 senyalava que es realitzaven 300.000 avortaments a l’any i que 3.000 dones morien cada any per les circumstàncies en les quals avortava), prenent totes les reivindicacions de les mobilitzacions socials del moment. Un exemple de lluita va ser la que van realitzar les treballadores de Jaeger Ibérica (avui en dia anomenada Magneti Marelli), entre els anys 1982 i 1989, contra la discriminació salarial. Aquesta lluita es va convertir en una fita de la lluita de les dones obreres.

És en aquest context en el qual es va donar l’assassinat de la Yolanda González. El motiu? La Yolanda era dona, basca i revolucionària. Això ens fa entendre que no va ser un “accident” ni un cas aïllat. Tenint en compte la situació, l’assassinat de la Yolanda va ser un atac directe a la lluita per l’alliberació nacional, pels drets de les dones i per la unió de la lluita obrera i estudiantil.

YOLANDA, ASSASSINADA PER SER DONA, BASCA I REVOLUCIONÀRIA!

La Yolanda era una dona obrera, basca i revolucionària. Aquest va ser el seu crim. Si com a basca tenia el deure de lluitar contra l’opressió nacional, i com a obrera tenia el deure de lluitar contra el règim, com a dona tenia el deure de lluitar per un feminisme de classe i combatiu. La Yolanda va ser el nexe de les lluites obreres i la lluita de les dones. Lluitava contra el masclisme i l’explotació.

Es va matricular en electrònica a l’Institut de Formació Professional de Vallecas, perquè tenia clar que allà es trobava la joventut treballadora. I, sent l’única dona de la seva classe, va ser escollida com a representant a la Coordinadora Estudiantil, organitzada davant l’atac del govern d’Adolfo Suarez als i a les estudiants. Un atac representat en dos projectes de llei; l’Estatut de Centres i la Llei d’Autonomia Universitària.

Partícip de les vagues obreres i de les mobilitzacions estudiantils, va poder veure materialitzada la consigna “obrers i estudiants, units i endavant”. La seva implicació en el moviment obrer i el feminisme va quedar retratat el dia del seu assassinat. La Yolanda va ser assassinada amb el seu jersei de color morat i el seu collar, un “lauburu” que li van regalar els obrers d’una fàbrica pel seu recolzament a la lluita.

L’assassinat de la Yolanda Gonzalez en mans d’Emilio Hellín Moro, va ser respost amb dues manifestacions en què van assistir diversos milers de persones. La primera, realitzada al finalitzar el funeral, es va organitzar al barri de Vallecas, pujant fins el centre de formació professional on estudiava la Yolanda. Els participants van ser, en la seva majoria, estudiants. Les consignes van apuntar contra el govern i la seva posició, milers de persones cridaven: «Govern responsable, Govern dimissió», «Ni un únic delegat oficial ni un representant del Govern va passar per aquest centre per donar el dol ni han condemnat l’atemptat». La segona es va realitzar a Bilbao, encapçalada per la bandera del Partido Socialista de los Trabajadores i al son de La Internacional i l’Eusko gudariak, on van participar unes 4000 persones.

Ja han passat 35 anys des de que la Yolanda va ser assassinada, i aquest 8 de març la seva lluita torna a ser més present que mai.

PER UN 8 DE MARÇ DE CLASSE I COMBATIU. EL MILLOR HOMENATGE ÉS SEGUIR EN LLUITA CONTRA EL MASCLISME I L’EXPLOTACIÓ

Avui en dia, la democràcia ens planteja el 8 de març com el dia de les dones, de les dones burgeses i obreres, celebrant la incorporació de la dona al món laboral, al món de la política, etc. Però com venim dient a les manifestacions; “No és igual, no és igual, dona treballadora que la Espe o Cospedal”. El 8 de març, des dels seus orígens, té un caràcter classista i combatiu, de lluita contra el capitalisme, rumb al socialisme. El 8 de març és el dia de les dones treballadores com la Yolanda Gonzalez, el 8 de març, és el nostre dia!

El 2011, una investigació va revelar que l’assassinat de la Yolanda Gonzalez tenia connivència amb la judicatura, impartint cursos de formació a agents policials. I és que els Pactes de la Moncloa i la “falsa transició”, amb la Constitució i la figura del Rei al capdavant van garantir l’existència dels vells aparells del règim feixista. A més, les dones, com a la transició, seguim sent les qui més patim els plans d’ajustament. Amb les retallades a l’atenció de persones dependents, la cura recau sobre nosaltres. Ocupem la majoria dels llocs de treball més precaris, cobrant el 31% menys que els homes. Els índex de violència masclista cada dia són més alarmants i el govern, davant això, només sap fer les polítiques de la tisora.

Per aquests motius i en memòria de la nostra companya Yolanda, a Corrent Roig us cridem a construir un 8 de març de classe i combatiu, fent honor al seu origen i a totes les dones que han lluitat i lluiten dia a dia.

Aquest 8 de març exigim:

* Plena ocupació, escala mòbil de salaris i reducció de jornada sense reducció salarial!

* Inversió pública per crear ocupació per dones, sobretot joves, amb menors a càrrec o víctimes de violència masclista, amb subsidis mentre se’ls proporciona!

* Inversió pública en atenció sanitària, centres de dia, residències i serveis d’atenció a la dependència!

* Educació pública gratuïta de 0 a 3 anys!

* No a les retallades ni a la privatització dels serveis públics!

* Salari igual per treball igual i sancions per les empreses que ho incompleixin!

* Fora la reforma laboral. Per lleis que protegeixin la maternitat i la inserció laboral de les dones amb fills/es. Garantia i ampliació de les llicències de maternitat/paternitat i drets de lactància!

* Mesures per combatre la violència de tot tipus contra les dones. Recursos i mitjans per atendre i protegir de manera immediata a dones víctimes de violència i els seus fills/es

Yolanda, ni oblit ni perdó. Investigació i càstig!