8M: DONES EN PRIMERA LÍNIA CONTRA LA COVID
Aquesta pandèmia va posar sobre la taula la vulnerabilitat, precarietat i masclisme amb què es duen a terme els treballs de cures en aquesta societat. Tant els que es realitzen de manera gratuïta i privada en l’àmbit privat de la llar, com aquells que es proveeixen, per mitjà d’una ocupació remunerada
A més del que duen a terme les treballadores de la llar, absolutament feminitzat i precaritzat al màxim i en el que no entrarem ara aquí, dos dels sectors sobre els que s’ha parlat molt en aquesta pandèmia, són el Servei d’ajuda a domicili i el sector de les Residències. I encara que solen dir que les crisis són “oportunitats de canvi“, desgraciadament, veiem que en aquest cas no és així.
No hi ha una altra solució: fora privatització!
A la primera onada, moltes auxiliars del Servei d’Ajuda a domicili (SAD), van denunciar que, malgrat els protocols enviats per les Administracions, que tenen la responsabilitat pública del servei, encara que la seva gestió estigui privatitzada, no van rebre per part de les empreses, cap equipament de protecció personal davant el virus. I encara que en el millor dels casos ara se’ls proporcionen màscares o guants, moltes continuen acudint als domicilis amb el mateix uniforme.
Igual que passa en altres sectors molt feminitzats en primera línia contra la Covid-19, a les auxiliars d’ajuda a domicili tampoc se’ls reconeix la malaltia laboral en cas de contagi per covid-19 a les llars d’usuaris/àries, tot i l’alt índex de contagis que presenten. I encara que a moltes CCAA, ja s’estan vacunant en aquests dies, tampoc han estat personal prioritari per a la vacunació.
Avui, tant el govern central com els autonòmics o governs locals, segueixen sense atendre la seva petició que es torni a mans públiques aquest servei essencial, com moltes d’elles, organitzades en diferents plataformes, vénen reclamant des de fa anys en diversos llocs de l’Estat, ja que, excepte honroses excepcions, aquest servei segueix en la majoria dels casos privatitzat.
Un exemple de les multinacionals que “obtenen els seus beneficis a través de la precarització laboral i l’explotació d’aquestes dones, moltes en situació de vulnerabilitat i amb edats properes a la jubilació, és Clece. Empresa multiserveis que opera al país des de 1992 i en els últims anys al Regne Unit i Portugal, filial del Grup Activitats de Construcció i Serveis S.A. (ACS) el president executiu de la qual és Florentino Pérez i que ven serveis de cures, manteniment, neteja, restauració, jardineria, logística interna i seguretat”.
Aquest 8M, les treballadores tornem a mobilitzar-nos per un Servei d’ajuda a domicili 100% públic i de qualitat!
I fora mans privades de les Residències!
El mateix podem dir del sector de les Residències, on el govern central continua mirant cap a un altre costat i tampoc els governs autonòmics estan disposats a fer la inversió necessària per tornar aquestes a mans públiques. Encara que com ha demostrat aquesta pandèmia, acabar amb la seva privatització és l’única forma que deixin de ser aparcaments de gent gran i de dignificar la situació laboral d’una mà d’obra molt feminitzada, que porta anys exercint la seva feina en condicions d’una terrible precarietat i inestabilitat laboral
Després de la tragèdia de defuncions viscuda en els pitjors moments de la pandèmia, evitable si les Residències haguessin comptat amb els recursos humans i tècnics, cal dir que el preu per evitar un número encara més insuportable de morts tampoc ha estat baix. Les Residències s’han convertit en un búnquer on les persones residents s’han vist privades, durant mesos, del contacte i les relacions socials amb els seus éssers estimats. Amb la vacuna, a poc a poc, es van sumant a aquesta nova normalitat, que no és, no obstant això, sinó la de sempre: la d’una gestió a cop de precarietat
Més enllà de la batalla judicial per depurar responsabilitats per aquestes morts que un any després continua, la realitat és que TOTES les administracions autonòmiques, de TOTS els partits polítics, han preferit cedir en aquests anys, la gestió d’aquest servei a tercers.
El vicepresident segon del Govern i ministre de Drets Socials, Pablo Iglesias, veu “vergonyós i indecent” que algú pugui fer negoci amb la gent gran. Fa deu mesos que Unides Podemos va anunciar “la seva gran proposta” a la Comissió per als pactes de reconstrucció: un pla específic que anava a suposar “una transformació radical de l’actual model”. Però de moment poc o res sabem d’aquest pla i poc o res ha canviat. I si és que no es pot fer res, la pregunta llavors és, per a què estan en el Govern.
A un any de la pandèmia, els nostres governants no sols no tenen la menor intenció d’expropiar les Residències privades, sinó que ni tan sols s’està parlant de gestionar les places que, SI són públiques, sense recórrer a les subcontractes. A sobre, diverses de les empreses que gestionen aquestes residències com la ja esmentada Clece, han sol·licitat el rescabalament econòmic de la majoria dels contractes de concessió que mantenen amb diverses administracions públiques, perquè al·ludeixen haver tingut despeses “imprevistes”, per valor de 7,2 milions d’euros i menys beneficis dels esperats, en haver perdut usuàries/is.
Aquesta falta de voluntat política, la tenen clara els inversors i propietaris de les Residències privades, que acusen a Unides Podemos de discursos populistes i demagogs que no s’ajusten a la realitat, perquè tornar a mans públiques aquest servei- diuen-, “seria molt més car per a l’Administració”.
Però en aquest càlcul interessat, obliden dir que famílies i residents s’endeuten per a rebre un servei cada vegada més precari amb el qual ells s’embutxaquen beneficis multimilionaris. És pràcticament impossible trobar una plaça en un geriàtric per menys de 1.500 euros mensuals i això amb llargues llistes d’espera i subvenció pública.
Per a impedir que el drama i els assassinats viscuts, es reprodueixin davant un nou rebrot de la Covid-19 o qualsevol altra pandèmia futura. Per la dignitat de les persones grans que no mereixen ser tractats com a andròmines velles. Pel personal de les residències que es desviu sense mitjans, a costa de la seva salut i el risc de la seva vida. Perquè no acceptem aquest sistema capitalista que fa de tot una mercaderia i un negoci per a l’interès d’uns pocs,
Aquest 8M, tornem a exigir tant als diferents governs autonòmics com al govern PSOE-UP, que totes les Residències de gent gran passin a ser públiques i de gestió pública, dotades de personal i de mitjans.