AUTOR: Xulia Mirón
8M: LES DONES A PRIMERA LÍNIA CONTRA LA COVID
Aquest 8 de març es dóna en una situació molt concreta. Si l’any passat la dreta ens va donar la culpa de ser les “portadores” de virus per sortir al carrer a les manifestacions, ara segueixen amb el mateix tema. Sectors de l’”esquerra” i fins i tot del mateix moviment feminista, ens tallen a l’hora de mobilitzar-nos, assumint que “prevalen” les mesures COVID sobre la defensa dels nostres drets, trepitjats i molts d’ells perduts, perquè les mesures d’aquest govern i de les CCAA precisament ens estan deixant “fora”.
Si hi ha un sector colpejat per aquest virus és precisament el de la Sanitat, que van privatitzar TOTS els governs. També el govern de Feijóo, a Galícia, on les sanitàries també han estat i segueixen estant al capdavant d’aquesta pandèmia des de la primera onada. I mentre eren aplaudides a les finestres, la Xunta del PP no els proporcionava els Epis necessaris per protegir-se. Per això van estar manifestant-se en les portes dels hospitals, contra el caos que regnava i exigint mascaretes FFPP2.
Parlem amb Anxela Vicente, treballadora de la Sanitat a l’Hospital Provincial de Pontevedra i delegada del sindicat COBAS, convocant d’aquestes mobilitzacions:
CR- Quina era la vostra situació laboral abans de la pandèmia?
Anxela: La situació laboral és exactament la mateixa que ara, no ha canviat res. En el meu cas sóc fixa, però la temporalitat a Galícia es va incrementar en un 60% des del 2012 i això afecta moltes dones, perquè som un sector on la majoria som dones.
CR. I durant la mateixa? Creus que la gestió que han portat a terme els governs ha estat adequada?
Anxela: Ha estat un caos. El personal funcionari o laboral de la Xunta disposa d’unes facilitats i de la possibilitat de fer teletreball, que nosaltres no tenim. Ens hem sentit treballadors / es de segona i això que estàvem al capdavant de la batalla. També s’ha fet una diferència entre el personal de l’Sergas (Servei Gallec de Salut) que és sanitari i el no sanitari, com som el personal administratiu, personal zelador, de manteniment, etc. Per al Sergas, el personal no sanitari no tenim els mateixos drets; per exemple a rebre les mascaretes FFPP2. Vam haver de reclamar-les.
CR. Com a professional en la salut, ¿Quin és en la teva opinió la lliçó principal que podem treure de la crisi sanitària que estem vivint?
Anxela: L’important que és la Salut i per tant la necessitat inevitable de més pressupost i més inversió en I + D. I la defensa d’una sanitat pública 100%. Ni un euro per a la privada.
CR.-Tu ets mare amb responsabilitats familiars. El Sergas ha facilitat la teva conciliació?
Anxela: Jo puc parlar-te com a mare separada amb la custòdia. En el meu cas, viure en una ciutat en la qual no tinc família és encara més complicat. El Sergas no reconeix la conciliació familiar llevat que es tracti de reducció de jornada, la qual cosa implica reducció de salaris i això és inviable gairebé en el 100% dels casos.
En aquest cas també som treballadores de segona pel que fa a el personal funcionari de la Xunta i de l’Estat, que si disposa d’ajudes que el personal del Sergas no tenim. Això, ens dificulta molt poder accedir a la vida laboral, perquè ens veiem obligades a triar entre la família i el treball.
CR. A tu t’ha denegat el Sergas la conciliació, què argumenten ?
Anxela: Que no es contempla com a tal en la normativa del Sergas, tot i que si ho contempla la Llei de l’Empleat Públic de Galícia.
CR.- Has hagut de denunciar?
Anxela: Si. Estic amb el recurs d’alçada i després tocaria o contenciós o laboral.
CR. El teu cas segur que no és aïllat. ¿Quants casos més pot haver-hi?
Axela: Difícil conciliar si d’entrada, ja ni el mateix organisme, en aquest cas el Sergas, ens reconeix aquesta conciliació. I ja no parlem si has d’estar pendent del telèfon les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana, perquè t’ofereixin un contracte d’un dia a més de 30km de casa teva.
A vegades la gent ha de contractar una persona perquè tingui cura dels seus fills / es i li surt més car del que guanyen. Però no poden permetre rebutjar aquests contractes si volen mantenir-se en les llistes.
CR- Què plantegeu com Cobas per a la conciliació ?.
Anxela: Al sector sanitari és difícil aquest tema. El govern de la Xunta diu que té polítiques per a la conciliació, però els seus discursos són paper mullat quan la realitat que patim és una altra. Des de COBAS exigim mesures concretes que comencen per acabar amb la temporalitat tan alta i aquesta concatenació abusiva de contractes que vam patir durant anys, perquè aquesta conciliació sigui real. I no a costa de renunciar a contractes, de perdre drets laborals de cap tipus, ni d’haver de pagar a una altra persona per dur a terme aquesta.