Vivim un període de crisi general del sistema capitalista on la barbàrie s’expressa en la vida quotidiana de múltiples formes, com guerres, el desastre climàtic o l’avanç de la desigualtat social. En aquest sentit, la naturalesa de la “democràcia europea” ja va quedar en evidència quan va esclatar la crisi econòmica del 2008 i ens va imposar uns despietats plans d’ajust. Després del parèntesi de la COVID, la UE ha tornat a aprovar la volta a “normalitat” de l’ajust pressupostari, és a dir, més retallades i privatitzacions als nostres serveis i prestacions públiques.

Per: Corriente Roja

En aquest context, les opcions més reaccionàries i autoritàries, les quals defensen aferrissadament les mesures liberals com a recepta universal, s’enforteixen i van guanyant base social — tan sols s’ha de veure als Milei, Abascal, Ayuso i companyia. Enfront d’aquest “bloc” burgès reaccionari es conforma un altre “bloc” burgès, el dels sectors vinculats avui a les grans multinacionals de l’energia, l’automòbil, la indústria militar o els bancs. És el Bloc que aposta per “la pau social”, per la “democràcia” com a mecanismes de preservació del sistema capitalista i la seva “ordre”. Ja no parlen de canvi social, demanen el vot per a “parar a l’extrema dreta” mentre des del “govern progressista” aposten per el “creixement econòmic” dels bancs, el “capitalisme verd” i, a canvi, fan algunes concessions miserables als sectors “en risc d’exclusió social” a costa de les baixades salarials i la desregulació gradual de drets laborals i socials.

Es declaren defensors de la sanitat pública però preserven la llei 15/97 que garanteix la privatització de la sanitat. Es manifesten un diumenge en defensa de la sanitat pública i se sumen als crits contra Ayuso per a, tres dies després, des del govern progressista, privatitzar l’Hospital militar de Chamberí i lliurar-li-ho al grup Quirón.

Denuncien, amb tota raó, la repugnant xenofòbia de l’extrema dreta per a, des del “govern progressista”, mantenir les tanques de la mort a Melilla o des de la UE aprovar el Pacte d’Immigració i Asil, un pacte que Metges Sense Fronteres ha denunciat com “una abolició del dret a sol·licitar asil a la UE” que “avala els rebutjos en frontera, obstaculitza l’accés a l’asil i criminalitza injustament a les persones migrants i refugiades”. Un govern que reconeix tard i malament l’Estat palestí, mentre continua venent-li armes a Israel.

Quan l’habitatge i els salaris s’han convertit en un binomi incompatible, (entre el 2014-2023 el salari real mitjà va créixer un 5,37%, mentre el lloguer mitjà va augmentar el 46,1%); quan la “fixesa” en l’ocupació és sinònim de reducció dels salaris (fixos discontinus, jornades parcials…) de pobres amb ocupació… De què s’estranyen que creixi la desafecció política, el fastig, l’abisme obert entre “els polítics” i la gent treballadora?

El vot útil és el que serveix per a lluitar i construir una alternativa obrera a la desfeta social

Per això no votarem ni als reaccionaris de la dreta o l’extrema dreta ni als quals, des dels governs progressistes, els obren la porta. Ni un vot obrer per a partits patronals i capitalistes ja siguin “progressistes” o “liberals”.

Corrent Roig som una petita organització obrera i en bona part juvenil i precisament per això sentim el mateix fastig i el mateix rebuig cap a les institucions, governs i partits que prometen el que després no compleixen i dibuixen una realitat, “un relat”, que està lluny, molt lluny, del que ens toca viure cada dia.

Però dir això no significa en absolut que siguem abstencionistes. Tot i que aquestes eleccions se sustenten en una llei antidemocràtica i feta a la mesura dels partits majoritaris amb els seus grans aparells, la seva propaganda massiva i el seu finançament a cabals, han de ser aprofitades per a explicar i divulgar, entre treballadors i joventut, un programa de lluita per una sortida obrera, democràtica i socialista. Així ho hem fet amb candidatura pròpia en altres ocasions, encara que aquesta vegada valorant la situació, l’esforç requerit i la dimensió de les nostres forces hàgim resolt no presentar-nos.

Aquestes eleccions europees, marcades pel desencantament general, així com per la pressió de l’anomenat “vot útil”, el vot resignat al “mal menor”, Corrent Roig cridem a votar a la candidatura de la CRT, que es presenta per primera vegada a les Eleccions europees.

Cridem a votar-los perquè en la seva campanya electoral presenten diverses mesures programàtiques amb les quals acordem per defensar l’ocupació, els salaris, els serveis públics, atendre les necessitats socials més bàsiques, combatre el racisme institucional o resoldre la crisi mediambiental causada pels capitalistes.

Perquè igual que Corrent Roig, defensen que només amb l’acte-organització de la classe treballadora, els pobles i sectors oprimits, podrem enfrontar els atacs de la ultradreta, els plans d’ajust de la UE, o la repressió a la protesta social.

Cridem a votar-los perquè acordem que no és possible refundar la UE per a posar-la al servei de la classe treballadora i els pobles. Enfront d’aquesta utopia reaccionària, enfront d’aquesta Europa fortalesa i al servei del capital, defensem igualment que l’única sortida de fons és trencar amb la UE i lluitar per uns Estats socialistes d’Europa, per una Europa socialista de la classe treballadora i dels pobles.

El nostre vot a la candidatura de la CRT és en essència un vot per a aconseguir que en el Parlament europeu hi hagi un altaveu que serveixi de suport a les actuals lluites obreres, antiracistes, feministes i ecologistes. Aquest serà el veritable sentit útil del vot.

No hem oblidat que en les anteriors Eleccions europees els i les companys/es de la CRT van cridar a votar Corrent Roig. Cridem per tant a la nostra militància, a les i els simpatitzants de Corrent Roig, als i les activistes amb els quals coincidim en les lluites obreres i democràtiques, amb les quals construïm plegades tots els dies co.bas o els espais unitaris de lluita, a que el dia 9 de juny votin a la CRT.

I vine a construir amb Corrent Roig, un partit obrer i revolucionari

La lluita per una sortida obrera i socialista, una sortida anticapitalista conseqüent, que s’obri camí enmig de la polarització social que vivim, exigeix moltíssim més que el vot en unes eleccions o la defensa de tal o tal altra mesura parcial.

Per a Corrent Roig i la LIT-QI, implica necessàriament la construcció d’un Partit i una internacional revolucionària que ajudi la classe obrera a imposar l’únic govern que estem necessitant, un govern dels i les treballadores.

Ja ens agradaria que en aquesta tasca, la qual és l’estratègica vital perquè la classe obrera deixem de ser el furgó de cua dels partit burgesos, també poguéssim coincidir amb les companyes de CRT. No obstant això no és així. No renunciarem a aquest desig, però les diferències avui són moltes i mentre sigui així el millor és continuar colpejant junts quan sigui possible, però marxar separats.

Si no hem anat plegats a aquestes eleccions és precisament perquè en les reunions hagudes es va constatar que era impossible fer-ho quan existeixen temes crucials com la guerra a Ucraïna que ens col·loca en trinxeres oposades i enfrontades, a nosaltres en el costat de la resistència ucraïnesa i als companys de la CRT en la dels amics de Putin.

No correspon fer aquí un desenvolupament d’altres polèmiques i diferències com en el cas de Palestina i la lluita per la destrucció de l’Estat sionista, o la lluita contra la burocràcia sindical, on és conegut l’obstinació de Corrent Roig no sols per donar suport a les lluites obreres sinó per l’esforç pràctic quotidià per a construir cada dia i en forma pràctica una organització obrera com co.bas, o l’obstinació en construir acords sindicals amb altres organitzacions que permetin que la classe obrera intervingui en forma independent governi qui governi. No creiem que un Partit revolucionari, obrer, es construeixi per fora de la classe obrera, actuant com a consellers dels aparells sindicals.

En les nostres publicacions i pàgina web hi ha articles que, entre altres coses, ajuden a entendre aquestes polèmiques però, com hem dit, ara es tracta de què fer davant les votacions del dia 9, i aquí reiterem la nostra posició d’animar a totes les nostres amistats, simpatitzants i companyes de lluita a votar la candidatura de la CRT i a construir juntes Corrent Roig.