Felipe Alegria, Núria Campanera i Fran. Capellas
El dilluns 1 d’octubre el Tribunal Constitucional suspenia la consulta. Dimarts 2 Artur Mas feia el mateix amb la campanya de la Generalitat. Dijous 4 se celebraven entrevistes bilaterals del president Mas amb ERC, ICV i la CUP en un ambient de tensió i es filtrava a la premsa que Mas estava per eleccions anticipades i una reforma constitucional.
L’endemà, però, es produïa el miracle: Artur Mas i el partits de la consulta (CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP) es reunien durant set hores i sortien junts per dir, en paraules del president Mas, que “anem endavant, anirem endavant i anirem junts!”, Turull, de CDC reblava: “la gent ha de tenir la seguretat i la garantia que no afluixarem, que anirem junts i que el 9 de novembre votarem”. Junqueras (ERC), més reservat, declarava: “hem parlat sobre què fer per poder votar el 9 de novembre. El nostre compromís és que els catalans votin amb totes les garanties democràtiques”. David Fernández (CUP) anunciava: “Mantenim el compromís amb la consulta del 9 de novembre: votarem (…) Hi ha equip i hi ha partit. Hem reblindat la consulta per garantir que hi haurà democràcia el 9 de novembre”.
“Astúcia, calma i desobediència calculada”
Per suposat, els detalls dels acords presos a la reunió només són coneguts pels participants, que es van conjurar a guardar silenci. Tanmateix, es pot endevinar, més enllà del soroll de les paraules, quina és la substància del pacte, que Quim Arrufat, diputat de la CUP, va definir com “una combinació d’astúcia, calma i desobediència calculada, amb la unitat com a condició prèvia”.
Després de la reunió hem vist els espots publicitaris de la Generalitat explicant que la campanya institucional ha estat suspesa per ordre del Tribunal Constitucional i que hi han presentat al•legacions per a que aixequi la suspensió. També han donat per prorrogats els terminis per sol•licitar el vot d’immigrants, ciutadans estrangers i catalans fora del país, tot i que han prescrit. Així mateix, el govern de la Generalitat ha nomenat la Comissió de Control de la consulta i les comissions de seguiment territorials, mentre espera que el Constitucional resolgui el recurs en contra presentat pel govern Rajoy, que aprofita el temps per amenaçar els empleats públics i les autoritats municipals.
Amb les seves declaracions els partits del pacte han volgut fer entendre a la població que, malgrat les actuacions i impediments del règim, el 9N es votarà. Els diputats de la CUP, el sector més a l’esquerra del pacte, han assumint un important protagonisme mediàtic en aquest sentit. David Fernández, l’endemà de la reunió, va declarar a Mònica Terribas que si no hi hagués hagut un compromís ferm amb la celebració de la consulta el 9N, ells s’haurien aixecat de la taula i haurien organitzat una acampada per reclamar la consulta. Pel contrari, el mateix dia a la nit l’acampada de l’esquerra independentista de Plaça Catalunya era aixecada.
“Consulta amb garanties” o “consulta-demostració de força popular”
Però el drama és que, tot plegat, estem davant d’un foc d’encenalls. De fet, a la reunió del pacte, tothom va assumir que l’única possibilitat de celebrar la consulta amb garanties jurídiques era que el Constitucional aixequés la suspensió, cosa que ningú es creu. No és gens casual, doncs, que Quim Arrufat li hagi dit al periodista Antoni Bassas que veuen dos escenaris (una “consulta amb plenes garanties democràtiques” i una “consulta demostració de força popular”) i que “en algun moment d’aquí al 9N és probable que passem d’un escenari a l’altre”. Bassas conclou que podem acabar en una consulta sense valor jurídic, organitzada per les entitats sobiranistes (ANC i Òmnium) i amb suport dels Ajuntaments.
Estaríem, de fet, davant un succedani que no seria sinó l’avantsala d’unes eleccions anticipades (plebiscitàries) on Artur Mas voldria presentar-se en una candidatura comuna CDC-ERC que salvés el seu partit de la ruïna. Una pretensió amb la que Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, s’ha mostrat comprensiva en recents declaracions a Bloomberg.
Artur Mas és qui està portant la batuta
Malgrat les contradiccions entre les diferents forces del pacte, totes elles, sota la pressió de “la unitat”, s’han disciplinat a la direcció i l’estratègia d’Artur Mas, el representant d’un sector de la burgesia catalana que no està disposat a anar més enllà d’una “desobediència calculada” al règim monàrquic. Esquerra Republicana, amb el vertigen de ser la força electoral majoritària, no s’atreveix a exigir la desobediència oberta al Constitucional, desafiant l’Artur Mas i assumint sobre les seves espatlles la responsabilitat de la direcció del conflicte amb el règim. ICV manifesta el seu desacord amb els intents de substituir la consulta per un simulacre, però sempre assumint l’obediència al Constitucional. Quant a la CUP, ha insistit en què ERC s’incorpori al govern i, fins i tot, s’ha ofert ella mateixa a entrar-hi, per “blindar” la consulta.
Però el problema no és l’entrada d’ERC al govern sinó la submissió al règim monàrquic. La garantia per a la realització d’una consulta vàlida i democràtica és la mobilització popular, i no pas l’entrada d’ERC al govern o inclús de la pròpia CUP. El president Mas té un suport popular massiu, el dels ajuntaments i el del Parlament, per imposar la consulta. S’enfronta a un règim desacreditat i deslegitimat, l’actitud del qual contrasta a ulls del món amb l’exemple d’Escòcia. Un règim que, a diferència d’altres èpoques, no pot imposar-se per la força de les armes. És a dir, mai, des del 14 d’abril de 1931 hi ha hagut millors condicions per exercir el dret a l’autodeterminació. En aquestes circumstàncies, sotmetre’s al règim monàrquic xoca de front amb una defensa conseqüent de la causa de la democràcia i dels drets nacionals catalans.
Però Artur Mas no vol desobeir al règim perquè això no es pot fer sense donar el protagonisme al poble i sense obrir una escletxa per desobeir altres lleis injustes i posar en qüestió les mateixes bases del sistema. I això, un partit patronal com ara CiU, que no ha dubtat a retallar i privatitzar, no s’ho pot permetre. El conseller Mas Colell ha explicat a la premsa que “les institucions no poden perdre el control” de la situació i que ells mai faran “res que els allunyi de la Unió Europea”.
La “unitat” no pot ser a qualsevol preu. Només hi ha una garantia: la mobilització popular.
Esquerra, ICV-EUiA i la CUP encara estan a temps de deixar en evidència CiU i apel•lar a la mobilització popular, que és l’única garantia per assegurar la celebració d’una consulta democràtica, impossible sense desobeir obertament al Constitucional.
Quant a nosaltres, volem dir que la lluita per una Catalunya sobirana no és per aconseguir un país formalment independent però governat per corruptes i privatitzadors. No és per a tenir un país sotmès als dictats de la Merkel i de Brussel•les. És, pel contrari, una lluita per aconseguir una República Catalana “social i sobirana”: on els corruptes i corruptors siguin a presó; on els drets laborals i socials siguin obligatòriament respectats; on es decreti la suspensió del pagament del deute i se’n faci una auditoria; on la banca i les empreses estratègiques siguin nacionalitzades i controlades pels treballadors i el poble. Una República catalana –afegim- que formi part d’una unió lliure de Repúbliques ibèriques i participi en la batalla contra la UE del capital i en la construcció d’una Europa dels treballadors i dels pobles.