La campanya BDS creix perquè creix el repudi a Israel

Marta és activista i una de les fundadores del BDS Catalunya. Mohammad és palestí i viu a Barcelona. Tots dos van estar recentment en les II Jornades de Debat sobre Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra l’apartheid israelià, celebrat a Màlaga el 28 i 29 de novembre. Membres de la campanya de diferents punts de l’Estat es van reunir per debatre la situació en Palestina i elaborar un pla d’iniciatives i campanyes per al proper període. Marta i Mohammad ens expliquen en aquesta entrevista que l’èxit del BDS en els últims mesos es deu al repudi cada vegada més gran a l’ocupació israeliana i a la creixent resistència del poble palestí. Un dels ponents que va destacar a la trobada va ser Mahmoud Najawaa, coordinador del Comitè Palestí pel Boicot (BNC), que va explicar com va néixer la idea i els eixos en què es divideix el BDS. Hem parlat també de la relació entre la Generalitat de Catalunya i Israel i del llançament del segell ILAI (Espai lliure de l’apartheid israelià).

Què és el BDS? Per què ha tingut tanta ressonància en els últims mesos?

Marta: El BDS és una campanya palestina, d’àmbit internacional, que va néixer el 2005 quan més de 170 associacions palestines decideixen coordinar-se, a partir de l’exemple de l’apartheid sud-africà, i demanen a tota la comunitat internacional que exerceixi el Boicot, les Desinversions i les Sancions a l’Estat d’Israel. La campanya seguirà fins que Israel retrocedeixi a les línies del 67, permeti el retorn dels refugiats i asseguri els mateixos drets a tots els ciutadans palestins dins de l’Estat d’Israel, que ara amb la nova llei Netanyahu seran més discriminats. Fins que no es donin aquests tres punts, el Boicot i la campanya seguiran.

Mohammad: El que està passant a Palestina influeix molt els moviments socials al món. La sang del poble palestí a Gaza i Cisjordània i els crims de guerra comesos pels israelians diàriament afecten l’activitat de les organitzacions i els partits. A més, és clar que Israel és un estat racista, feixista i il·legal. Un ocupant a la terra d’un altre poble. Com la comunitat internacional oficialment recolza Israel, han sorgit moviments populars que recolzen la lluita del poble palestí pels seus drets. El BDS és una campanya que té com objectius acabar amb l’ocupació i l’apartheid, apart d’assegurar el dret de retorn als refugiats palestins. Tot això representa un pas cap a l’alliberament de Palestina i la construcció d’un estat palestí democràtic i laic. La resistència contra el projecte sionista a Palestina no és solament tasca dels palestins, sinó també de cada persona que defensi la llibertat i la justícia al món.

Com està el BDS a Catalunya?

Marta: Fa com tres anys algunes persones vam fer un grup de suport a Barcelona i des de llavors hem estat treballant. Venim de diferents organitzacions i nuclis que treballaven la solidaritat amb Palestina prèviament i al final confluïm i vam veure la necessitat de treballar en aquesta línia, perquè el poble palestí demana BDS. Llavors, hem estat, durant aquests tres anys, aprenent què és la campanya i com podíem exercir-la al territori espanyol. Saber quins objectius té, aclarir-los i debatre’ls. Ens va constar al principi, però el 2012 organitzem a Sants (Barcelona) una conferència estatal que va ser la primera conferència estatal del BDS. Aquest any s’ha organitzat la segona a Màlaga.

En aquests dos anys, entre una conferència i l’altra, hem vist que ha crescut molt la solidaritat i el suport a la campanya del BDS. En aquests dos anys hi ha hagut aquest canvi i després també, en els últims mesos va haver-hi el cas de l’actriu Scarlett Johanson , que va ser com un boom mediàtic, que va posar al BDS als mitjans de comunicació i als diaris de més gran abast. I després l’atac a Gaza durant aquest estiu, que va fer que molta gent conegués la campanya, que molta gent se sensibilitzés, que moltes organitzacions socials coneguessin la campanya i sabessin que existíem i que estàvem treballant-hi des de feia molt temps. Això ha generat que surtin petits grups de suport a la campanya a la resta del territori català

Com va ser la trobada de Màlaga, la participació i els principals temes debatuts?

Marta: La trobada de Màlaga va ser positiva. Era necessari que seguíssim coordinant els diferents territoris en l’Estat Español. L’assistència no va ser molt gran. No obstant això, va venir gent i col·lectius de Catalunya, del País Valencià, d’Andalusia, de Màlaga, de Madrid, de Valladolid i d’Euskadi. Activistes de diferents col·lectius, sobretot en el marc de la RESCOP. La RESCOP/BDS és la Xarxa Estatal de Solidaritat amb el Poble Palestí, que porta treballant molts anys i nosaltres com BDS Catalunya estem dins d’aquesta xarxa des del principi.

Va haver-hi ponències que partien d’una visió bastant global. Va venir Sergio Yahni, del Alternative Information Center, i Mahmoud Najawaa, representant palestí del Boycott National Committee, que van parlar sobre la campanya BDS. També va haver-hi xerrades des del punt de vista del periodisme, de com el periodisme tracta el conflicte, a més d’intervencions d’activistes que tracten el boicot a Amèrica Llatina. De Brasil, Argentina, Uruguai i Xile. Es va fer una entrevista a Raji Sourani, president de l’Institut pels Drets Humans a Gaza, que va fer tota una explicació de com es podia justificar que Israel cometia crims de guerra i el procés judicial pel qual se’l podia portar a condemnar al Tribunal de La Haia. La seva intervenció es va fer per Skype perquè no li van deixar sortir de Gaza, no li van donar el permís. Va explicar tot el que havia suposat els atacs. Finalment, va haver-hi un apartat de BDS institucional, en el qual van participar Teresa Rodríguez, europarlamentària de Podem, i la diputada provincial d’IU Engràcia Rivera, de la diputació de Sevilla, que va declarar persona non grata l’ambaixador d’Israel. Ella va explicar com les institucions poden aplicar el BDS i la gent de la RESCOP va explicar tot el treball que s’havia fet de boicot acadèmic i econòmic.

Quina és la campanya principal discutida a la trobada?

Mohammad: La campanya principal que es va llançar el dia 29 és el segell ELAI, que vol dir “espai lliure de l’apartheid israelià”. És com un segell de qualitat que proposem per a comerços, bars, institucions; que es catalogaran amb aquest segell. Hi haurà a Internet un mapa amb tots els espais lliure d’apartheid i quan et moguis d’una ciutat a una altra podràs anar a consumir en aquests espais que no tenen productes que vénen d’Israel i col·laboren amb l’apartheid directament. És un segell que es posa en la porta com qui posa “espai lliure de fum”. La campanya es va llançar arreu l’Estat Español i ha estat pensada per treballar el boicot de forma positiva. És a dir, no solament denunciar les persones que treballen amb l’apartheid, sinó premiar les persones o grups que no ho fan. Qualsevol persona que estigui interessada a obtenir aquest segell que es posi en contacte amb un grup del BDS i se li’n facilitarà un.

Explica’ns sobre la campanya del BDS-Catalunya contra les relacions entre la Generalitat i Israel.

Marta: El poble català ha estat tradicionalment pro-israelià. Des de l’arribada de la democràcia a l’estat espanyol i a Catalunya ha estat així. En els últims anys la tendència ha anat canviant, els moviments socials i l’esquerra s’han posicionat a favor del poble palestí i a favor de l’autodeterminació, però encara existeixen certs lobbies de poder que veuen Israel com un exemple d’aspiració nacional com el que pot tenir Catalunya. I això és un símil que en els mitjans de comunicació va apareixent constantment, és molt habitual.

Nosaltres sempre hem intentat combatre aquest discurs, però l’any passat es va produir un viatge a Israel del president Artur Mas, Xavier Trias, l’alcalde de Barcelona, i representants de 30 empreses. No tenim molta informació sobre el viatge, a quins acords van arribar. Ells tampoc es preocupen a fer-ho públic. Ens està costant esbrinar-ho, però és clar que van anar a establir relacions comercials i polítiques. I, a més, violen la legislació internacional quan visiten Jerusalem Est en companyia de l’alcalde de Jerusalem perquè estan en un territori ocupat visitant-lo amb l’ocupant i no amb l’ocupat, la qual cosa és greu. Això el que vol dir és que hi ha molt poc coneixement del que passa aquí o no es vol conèixer i no importa.

Sabem també que les nostres institucions tenen la voluntat de seguir establint relacions comercials i institucionals amb Israel. Diferents organitzacions hem llançat la campanya “no més complicitat”, que es va iniciar sobretot pels vincles que els Mossos d’Esquadra van establir amb diferents organismes de seguretat d’Israel. Ells es van a formar aquí. Al món de la seguretat, tant privada, com a pública, està molt bé vist fer un curs a Israel. És com la Meca de l’aprenentatge en seguretat i repressió. Fa anys que se sap que els Mossos d’Esquadra es formen aquí. La campanya “no més complicitat” es va iniciar per això, s’ha anat estenent i durant els atacs a Gaza aquestes relacions van ser el nostre objectiu directe; denunciar-les, fer-les públiques i demanar que es trenquin.

Com a internacionalista sobre el terreny, quines activitats de suport a la lluita del poble palestí es poden fer?

Hi ha moltes formes i organitzacions que treballen a diferents nivells, personalment a Palestina he tingut diferents experiències, l’última vegada que vaig estar allí, vaig treballar amb el International Solidarity Movement (ISM). És una organització de persones palestines, israelians i activistes internacionals, que treballen al servei de les organitzacions palestines que demanen presència d’internacionals. En alguns moments es pensava o es pensa que la presència d’internacionals amb càmeres, en segons quins moments, pot rebaixar el nivell de violència, alguna cosa anomenat presència preventiva. Sobretot fem treball de documentar i difondre el dia a dia de l’ocupació i la vulneració constant dels drets humans.

Com està la situació a Cisjordània?

Marta: El problema a Jerusalem no és una dels últims dos mesos, sinó el seu procés de jueïtzació, que és una política explícita del govern israelià i de l’ajuntament de Jerusalem para jueïtzar tot l’Est de la ciutat. Avui dia és un espai israelià, totalment ocupat. Ja no existeix Jerusalem Est i Oest, tot és Israel. La línia verda hauria de passar per aquí, però hi ha assentaments a l’altre costat, dins de Jerusalem Est. Per exemple, tot el camí que porta de Jerusalem a Belem, que és on comença el mur, és territori israelià, ple d’assentaments il·legals. Les demolicions de cases i l’aprovació d’assentaments són constants i tenen l’objectiu d’envoltar tota Jerusalem. Els palestins de Jerusalem viuen en un gran assentament i són víctimes del racisme i l’apartheid. La presència de la policia és permanent i representa repressió i persecució constants. A això se suma el problema per a molts palestins que viuen a Cisjordània i volen entrar a Jerusalem per treballar, perquè l’atur és molt alt fora de les ciutats dels Territoris Ocupats Palestins. Molts palestins passen diàriament de forma irregular saltant el mur, les tanques i els forats i són perseguits, detinguts i empresonats. Se’ls priva de drets, és un apartheid més dins de tot l’engranatge de l’estat ocupant d’apartheid que és Israel.

Des del meu punt de vista els palestins segueixen resistint, d’unes o altres formes. A la comunitat internacional li agradarà més o menys, però els palestins segueixen resistint. Des de les organitzacions, des d’accions que de vegades es fan a títol individual,manifestacions…. i la repressió és brutal. Cal contextualitzar bé, però de vegades sembla que parlem de moltes Palestines: de Cisjordània, de Gaza, dels territoris del 48, etc. El territori està fragmentat, però tot és part d’un mateix procés. Cisjordània és tot illes, connectades per mini carreteres, amb un mur que ho envolta tot. D’altra banda, estan els territoris del ’48, la Palestina històrica, que pels israelians és Israel, però que per a mi és un gran assentament. Haifa és un assentament, Jerusalem és un assentament; són espais totalment colonitzats i els palestins que hi viuen dins cada dia han de veure les cares dels ocupants. Si a sobre tens una actitud combativa, resistent i denuncies l’ocupació, sofriràs una repressió molt forta.

Mohammad: Durant l’ofensiva israeliana a Gaza, la gent a Cisjordània i Jerusalem va sortir a les manifestacions contra l’ocupació per expressar el seu rebuig a l’agressió. Pel fet de construir els assentaments il·legals a la terres palestines i seguir les operacions de detenció i repressió, el poble palestí està fart d’Israel i de l’Autoritat Palestina, que és sòcia d’Israel en aquesta situació. La gent no veu una altra solució que la resistència. Crec que no estem lluny de la tercera Intifada. Cas que es doni, necessitarem una campanya de solidaritat internacional, de la qual han de participar tots els parits polítics i les organitzacions socials.

Israel és fill de l’imperialisme i del sistema capitalista. El conflicte a Palestina s’assenta en l’existència del projecte israelià de colonització, dominació i terrorisme. D’altra banda, està la resistència del poble palestí, la lluita per llibertat i justícia, i l’establiment d’un estat democràtic i laic a la seva terra històrica. L’esquerra internacional ha d’adoptar, com a mínim, el programa del boicot a tots els nivells, a més de recolzar el poble palestí en la seva resistència.