L’ascens de masses revolucionari després de l’assassinat de George Floyd va portar als Estats Units al primer pla de la lluita de classes mundial. No va ser simplement una revolta conjuntural i episòdica. Va ser la primera vegada en dècades i dècades que les masses van passar a l’ofensiva i la burgesia blanca més poderosa del món va quedar a la defensiva. La primera vegada en què una lluita d’aquesta magnitud i radicalització escapa a la direcció burgesa del Partit Demòcrata. Independentment dels seus resultats immediats, els EUA van entrar en una nova situació de polarització i inestabilitat.

L’imperialisme nord-americà ve presentant una decadència en la seva hegemonia industrial i expressa cada vegada més un parasitisme financer gegantí. Continua sent hegemònic en el món, per la seva preponderància financera i la seva categòrica superioritat militar. Però la seva decadència es va mostrar en viu i en directe en transformar-se en el centre mundial de la pandèmia, amb més de 130.000 morts, més del doble que els de la guerra del Vietnam.

Ara, la recessió econòmica apunta cap a números de depressió. La desocupació va passar del 4,4% al març al 14,7% a l’abril. Fins i tot amb una lleugera caiguda posterior per la reobertura de l’economia, aquests índex no s’havien donat des de la depressió de 1929.

La revolta per la mort de George Floyd té com a mòbil immediat la lluita contra el racisme als Estats Units. Una vegada més, la lluita contra les opressions assumeix una centralitat fonamental en l’ascens de les lluites a tot el món.

La radicalitat i massivitat d’aquestes lluites s’alimenta de les conseqüències de la pandèmia i de la crisi econòmica. No existiria tal participació de la joventut blanca en les mobilitzacions si la lluita contra l’opressió racial no fos fermentada per una situació social tan brutal.

El Partit Demòcrata, que sempre va portar a remolc el moviment sindical als EUA, una vegada més intenta encaminar tot l’ascens i l’oposició contra el govern cap al terreny de les eleccions presidencials de novembre. No obstant això, també va haver de reprimir directament les lluites per a intentar mantenir-ne el control.

La lluita de les masses als EUA afebleix l’imperialisme i impulsa el moviment de masses a tot el món. Els seus resultats tenen una enorme importància per a la lluita de classes mundial.

El proletariat nord-americà haurà d’escapar de les urpes del Partit Demòcrata i de la burocràcia sindical per a construir una alternativa d’independència de classe. La tasca de construcció d’un partit revolucionari als EUA adquireix enorme centralitat a dia d’avui.
Índex

  1. La pandèmia i la recessió mundial obren una nova situació
  2. La pitjor pandèmia en un segle
  3. És possible enfrontar la crisi econòmica
  4. Cal recordar l’exemple de l’URSS
  5. La pandèmia és conseqüència de la destrucció de la naturalesa
  6. Les lluites de les masses als Estats Units
  7. La crisi de la Unió Europea
  8. La Xina enfront de la crisi
  9. Els països semicolonials
  10. Les lluites contra el racisme i altres opressions
  11. Contra la violència sobre les dones! En defensa dels drets LGBTI´s!
  12. El reformisme és el braç de la burgesia en el moviment de masses
  13. La dictadures burgeses secundades pel castro-chavisme
  14. Els neoanarquistes reformistes
  15. En defensa del control obrer
  16. Tombem la repressió! Pels comitès d’autodefensa!
  17. Els sindicats i l’autoorganització
  18. En defensa de les llibertats democràtiques
  19. Combatre la ultradreta
  20. La joventut sense perspectives
  21. Accés públic i gratuït a internet
  22. Socialisme o barbàrie
  23. Per la construcció de partits revolucionaris, seccions de la IV Internacional