Després de setmanes d’incertesa tornem a les classes. Els centres no disposen de recursos per garantir les mesures de seguretat. El metre i mig de distància no es compleix, tampoc hi ha docents ni classes suficients per ser 15 alumnes per aula com recomanen les autoritats sanitàries. El Ministeri d’Educació, juntament amb les autonomies de tot l’Estat, pretenen afrontar la crisi educativa amb mesures barates i insuficients: semipresencialitat, barracons, contractacions escasses de personal… El resultat? En gairebé un parell de setmanes s’ha produït el tancament complet de com a mínim 177 escoles i instituts, i de 214 aules en tot l’Estat Espanyol. Es tracta d’una situació dramàtica per les famílies treballadores.
Els estudiants més pobres el centre de la diana
Com sempre, som els estudiants més humils qui més paguem la falta de recursos. Durant els últims anys de retallades s’ha buidat l’Educació Pública de docents, han augmentat les ràtios d’alumnes, han tancat instituts de barris obrers… Lleis classistes com la LOMCE van donar llum verda al fet que ara puguin haver-hi fins a 40 alumnes en una aula, la qual cosa amb COVID o sense COVID és una barbaritat, i van establir una distribució injusta dels recursos en funció dels resultats acadèmics: els més rics treuen millors notes i per tant reben cada cop més subvencions, en canvi els més pobres cada cop en reben menys. En una situació de pandèmia com la que vivim, això es tradueix que als barris pobres i a la perifèria hi ha cada cop menys instituts i facultats, menys mesures de seguretat, més risc de contagi i menys recursos per afrontar un confinament o per intentar acabar amb la bretxa digital.

Per contrarestar aquesta situació necessitaríem revertir immediatament les retallades i destinar una injecció econòmica extraordinària per salvar l’educació pública. Malgrat tot, ni el govern central ni les autonomies s’han atrevit a invertir en educació, sinó que han prioritzat salvar a les grans empreses. Han tingut els mesos d’estiu per planificar i garantir les mesures necessàries, però han decidit abandonar a la comunitat educativa i carregar aquesta crisi sobre les espatlles dels i les docents, que s’han vist desbordats/des.
Tenim dret a una educació de qualitat que no ens posi en risc!
Per combatre el fracàs escolar i garantir aules segures necessitem una escola i una universitat dignes, no una gàbia de grills ni que ens enviïn a casa cada dos per tres per fer confinaments pels quals no estem preparats.

Si el govern vol garantir el dret a l’educació, ha d’invertir en la construcció d’infraestructures de qualitat (els barracons no són una solució vàlida) i en la contractació de docents per reduir ràtios a 15. Hem d’exigir-los-hi que garanteixin que cada centre disposa de protocols i professionals encarregats de detectar possibles positius, amb accés als tests que siguin necessaris per controlar els rebrots, i recursos i formació suficient perquè tots els i les alumnes puguem confinar-nos sense perdre classe, combatent així la bretxa digital. Sense oblidar que una educació de qualitat i segura també depèn del seu personal. Hem d’exigir l’increment de personal docent, d’atenció educativa i de serveis necessaris per aplicar aquestes ràtios de seguretat que reclamem mantenint les especialitats i l’atenció a la diversitat, s’ha de garantir EPI pels treballadors i treballadores i que aquells que siguin vulnerables no s’incorporin fins que no ho recomanin les autoritats sanitàries.

Necessitem recuperar la lluita per una educació 100% pública, de qualitat, segura, laica i que respecti les llengües de tots els territoris. La nostra vida està en joc.
Professores i estudiants: Unides i endavant!
Ja hem vist com ha començat el curs. Aquesta tornada a l’escola posa en perill les nostres vides i les dels nostres éssers estimats. Si no fem res ens espera un any de confinaments intermitents, estudi a casa, exàmens i selectivitat sense preparació i el pitjor: contagis i morts. És urgent organitzar i redirigir la indignació de les nostres companyes de classe, de les nostres professores i els nostres pares i mares cap a la lluita. Som la comunitat educativa (professors, alumnes, pares, mares, personal administratiu, de neteja, etc.) l’única que, mitjançant l’autoorganització, podem decidir quines mesures hem de prendre i exigir al Govern els recursos necessaris per dur-les a terme.

Fins ara hi ha hagut algunes respostes, però encara insuficients i fragmentàries. El Sindicato de Estudiantes va convocar una vaga estudiantil pels dies 14, 15 i 16, coincidint amb el principi de curs d’ensenyança secundària a la majoria de CCAA. Compartim que entrar a les aules en aquestes condicions és posar en risc les nostres vides, però, sense continuïtat, no suposarà més que endarrerir 3 dies l’inici de curs. Així mateix, s’han convocat mobilitzacions i vagues de docents en molts punts de l’estat, però tampoc serà suficient per negociar algunes mesures en l’àmbit autonòmic.

Hem de tenir molt clar què perseguim amb les nostres mobilitzacions: necessitem una comunitat educativa organitzada i disposada a boicotejar les classes indefinidament fins a aconseguir els recursos necessaris per a un curs de qualitat i sense risc de contagi. Aquest és l’únic camí: l’única forma possible de salvar la nostra educació és organitzar-nos des dels nostres propis centres per decidir en quines mobilitzacions participem i com involucrem a tots els estudiants i el personal que hi habita. Això exigeix que professors, personal no docent i estudiants ens organitzem conjuntament, ja que són les vides de tots nosaltres i de les nostres famílies les que els governs estan posant en perill.

Les vagues no són un final en si mateix, sinó un mitjà per aconseguir les nostres reivindicacions. Per això, cridem a tots i a totes les estudiants a organitzar classe per classe un moviment estudiantil fort, unit, democràtic i combatiu, capaç de caminar cap a una vaga indefinida. Organitzar assegudes als patis, concentracions o acudir junts a les convocatòries que es vagin fent. Qualsevol mètode de lluita és bo si aconseguim arrossegar a la majoria dels nostres companys i companyes i respectem les mesures de seguretat.

Aquí és on totes les organitzacions polítiques, sindicats estudiantils i de professors, AMPA i plataformes per l’educació hem de posar tots els nostres esforços. Continuar el camí d’organitzar-nos aula per aula, claustre per claustre i barri per barri, però tots a l’una. Celebrem les iniciatives unitàries que han sorgit en alguns territoris, com el comunicat unitari sindical dels sindicats catalans o la crida a la mobilització del conjunt d’organitzacions de la comunitat educativa andalusa. Els/les estudiants, professors/es, mares i pares de Corrent Roig ens posem al servei de la lluita per una educació 100% pública de qualitat, segura, gratuïta, laica i que respecti les llengües de tots els territoris.

Organitzem Assemblees unitàries a cada centre!
Baixada de ràtios, mesures de seguretat i contra la bretxa digital! Recursos per garantir materials, professorat i infraestructures!
Reversió de les retallades i injecció extraordinària per salvar l’Educació pública!
Per un 7% del PIB destinat a Educació! No al pagament del deute!
Educació 100% pública, de qualitat, segura, laica i que respecti les llengües de tots els territoris!
Unitat en les lluites en defensa dels Serveis Públics. Per la salut del conjunt de la classe treballadora!