AUTORS: ROBERTO LAXE y JOSÉ LUIS LÓPEZ

No ha passat ni una dècada des del cop que Zapatero va donar a les pensions, quan va augmentar l’edat de jubilació als 67 i va ampliar el temps de cotització per a la quantia, quan ja amenaçaven amb una nova reforma de les pensions; que es sumarà a la que va fer Rajoy després de la de ZP.

Perquè sigui acceptat per la població, prometen que el seu increment estarà lligat a l’IPC i se suprimirà el criteri de sostenibilitat. Amb això volen acontentar UP, CCOO, UGT i la COESPE, cenyint el problema de les pensions als i les pensionistes actuals, desviant el focus del veritable objectiu: les futures pensions, els i les futures pensionistes. Aquí és on la banca, les companyies d’assegurances i els seus socis menors, les cúpules de CCOO i UGT es juguen els diners.

Segons la mateixa Unió Europea, la suma total de les pensions públiques són centenars de milers de milions d’euros, més d’un bilió en un període de diversos anys, que majoritàriament són públiques. Hi ha Estats on la privatització està molt avançada com és-oh!, casualitat-Països Baixos, el país més dur en retallades de la UE, els fons de pensions del qual van perdre en la crisi del 2007/8 220.000 milions d’euros.

El que busquen és gestionar des de l’empresa privada els centenars de milers de milions que ara estan en mans de l’Estat.

Per això, que no menteixin; a ells l’IPC dels pensionistes els importa un rave, entre altres coses perquè aquest any la taxa d’inflació va ser pràcticament 0. El què els interessa és, com va dir el ministre Escrivà, que l’«edat real de jubilació» que gràcies a ZP està en els 63/64 anys (abans de ZP estava en els 61/62 anys, això és el que significa votar al PSOE), s’acosti a l’edat legal (els famosos 67 anys de ZP).

No faran grans reformes, perquè no les necessiten de moment, ZP i Rajoy ja es van encarregar d’establir el terreny de joc; ara el que volen és reduir tant les pensions públiques que no quedi més remei que subscriure fons privats, i aquests centenars de milers de milions d’euros passen a ser gestionats per la banca i els seus «col·legues», els dirigents sindicals.

S’ha de ser canalla! A les persones que per molts motius, entre altres la precarietat endèmica de les relacions laborals, no tenen dret a una pensió contributiva, se’ls posaran traves per a accedir a aquest mínim que són ara les no contributives. En lloc d’equiparar-les al SMI, que se suposa és el mínim realment vital i no aquella porqueria de l’IPRAEM, també inventada per ZP per esquivar el SMI, el que fan és dificultar l’accés a milers de persones.

Com en la sanitat amb el desmantellament de l’Atenció Primària amb aquest eufemisme d’«atenció» que és la telefònica, com en tots els serveis públics, en les pensions l’objectiu és que la gestió sigui privada, destruint o retallant les aportacions públiques.
L’única reforma que es pot admetre és la derogació de les reformes del PSOE i del PP, la dissolució del Pacte de Toledo, el qual només serveix per justificar les polítiques de retallades i privatització, i a partir d’aquestes mesures establir uns mínims vitals, com defensaven les reivindicacions que la COESPE va aixecar en els seus orígens, i que sembla, han quedat dissoltes en un mar de dubtes davant d’un govern que apunta en el sentit totalment contrari aquest.
Entrar a negociar aquestes reformes és fer-se còmplice del tercer salt enrere en els drets dels treballadors i treballadores de l’Estat a unes pensions dignes en menys d’una dècada. Perquè és d’això del que parlem: de les pensions futures, que són les que volen robar descaradament.