AUTOR: LAURA R.
Després d’un estiu on els contagis no han parat de créixer, la COVID19 continua estenent-se pel territori estatal, igual que en la resta del món. Qualsevol xifra de contagis i morts queda desactualitzada cada pocs dies. Mentrestant, les mesures dels governs van sempre per darrere de la pandèmia.
Ens trobem al mig d’una segona onada o rebrot a Europa, que té com epicentre el nostre país i a pesar dels discursos dels governs per justificar el final de les quarantenes, la pandèmia està lluny de ser controlada.
La situació més greu està a la Comunitat de Madrid, que concentra actualment un 40% del total dels contagis i la positivitat de les PCR que es fan, és del 20,7%, gairebé el doble que la resta de l’estat. L’Atenció Primària fa setmanes que està col·lapsada i el 95% de llits d’UCI estan ocupades per pacients COVID, segons els càlculs sanitaris i no els de la Conselleria de Sanitat, que compta també els llits improvisats que manquen d’especialistes en medicina intensiva. Però els rebrots són igual de preocupants a quasi totes les Comunitats Autònomes. Actualment hi ha com a mínim 90 municipis que pateixen confinaments o algun tipus de restriccions que el govern vol ampliar a totes les ciutats amb una incidència de COVID19 superior als 500 casos per cada 100.000 habitants en els últims 14 dies.
El nombre “oficial” de morts suposa entre un 40% i un 60% de les morts reals que notifiquen amb setmanes de retard les Comunitats Autònomes que inclouen només a qui donaren positiu. Hi va haver 44.000 morts per sobre de la mitjana històrica a la primera onada (entre el 14 de març i el 16 de setembre) i 2.000 el mes de setembre. Encara que aquest govern intenta maquillar les xifres reals, l’impacte d’aquesta pandèmia deixa la pitjor crisi de mortalitat a Espanya des que existeixen registres oficials.
Respecte els contagis, els números depenen del volum de proves realitzades i s’ha d’interpretar amb cautela les xifres, que podrien ser majors. Encara que es facin més tests que al principi de la pandèmia, segueixen sent molts menys que els que farien falta per monitoritzar el virus de forma adequada.
Una desescalada a tota pressa sense resoldre les deficiències estructurals que arrossega la Sanitat.
Després d’una desescalada accelerada tenint en compte el criteri suprem de preservar els interessos de les grans empreses, la “campanya de conscienciació” del govern, ha consistit a culpar a la gent i especialment a la joventut, de l’augment dels contagis. Però ni el govern central ni els autonòmics han escoltat als sanitaris. No s’han volgut atendre les alertes sobre la imperiosa necessitat de reforçar l’Atenció Primària i contractar el nombre necessari de rastrejadors, així com de dotar als hospitals amb més unitats de cuidats intensius més llits, més equipament sanitari i equips de protecció o més personal per prevenir els rebrots, que es presentaren abans del previst. Un exemple és que si abans de la COVID19, Alemanya comptava amb 34 llits de cuidats intensius per cada 100.000 habitants, al nostre país només 9,7.
El personal es troba esgotat, cansat i minvat per les baixes després dels contagis, que gairebé no s’han cobert i a més ha hagut de reprendre l’atenció a pacients que es trobaven en llista d’espera per altres mals i malalties, després de l’aturada obligada en els pitjors moments de combat contra el virus. Per molt que aquest govern s’obstini a assenyalar que la situació sanitària no és tan greu perquè el nombre de morts és menor comparat amb el de la primavera, els seus discursos intenten ocultar que no s’ha fet res per resoldre el dèficit estructural del sistema sanitari que està afrontant aquest rebrot amb els mateixos o inclús menys recursos i en pitjors condicions que abans.
No és cert, com va mentir Ayuso, que no hi hagi metges per contractar. Segons l’Enquesta de Població Activa durant el segon trimestre de l’any hi havia 94.700 sanitaris a l’atur mentre que en el mateix trimestre de l’any anterior eren 84.600 i entre els metges graduats l’atur ha augmentat fins a un 18,90%.
I els que estan a l’atur o treballant en supermercats perquè ningú els va contractar en acabar la carrera, han marxat a altres països fugint de sous miserables i deplorables condicions laborals. Falta inversió social i planificació!
Les quarantenes són insuficients si no van acompanyades de les mesures socials i sanitàries que necessitem. Estem en contra de confinaments selectius com els de la Comunitat de Madrid que no són sinó segregació dels barris obrers, imposats a través de controls, militarització, multes i repressió, com el que ha passat en els últims dies a Vallekas. Sobren policies i militars i falten sanitaris!
Mentre a la classe treballadora se li nega el dret a la salut, a l’educació, a l’oci i a la mobilitat excepte per anar i tornar de la feina, mentre autònoms i petits comerços se segueixen arruïnant, la gestió d’aquesta pandèmia ha estat des del primer dia al servei de preservar els interessos dels grans empresaris i no atendre les necessitats socials.
