25N: DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
El masclisme també mata. Necessitem un pla de xoc socio-sanitari per combatre la Covid-19 i la violència masclista!
La violència masclista és una plaga social que enfonsa les seves arrels al sistema capitalista de la violència i la desigualtat. L’última macro enquesta al nostre país llença xifres escandaloses: el 57,3% de les dones (i el 71% de les joves), ha patit algun tipus de violència. La majoria d’agressors són persones de l’entorn de la víctima. Els delictes contra la llibertat sexual van augmentar el 2019 un 11,3%. Hi ha més de mil denúncies al mes i es van incrementar en un 20% el nombre de menors condemnats per aquests delictes.
La pandèmia augmenta la violència masclista i empitjora les condicions per a enfrontar-la
El confinament parcial durant el passat Estat d’Alarma, va augmentar el risc de qui pateix violència masclista a patir una agressió. Les trucades al 016 es van incrementar en un 44%, així com les consultes online i per altres mitjans telemàtics. Per pal·liar aquesta violència el govern va posar en marxa un pla de contingència insuficient que no va garantir allotjaments alternatius i segurs per a totes les víctimes; especialment a dones immigrants, en context de prostitució o en l’àmbit rural. El 70% de les dones assassinades residien en municipis rurals de menys de 10.000 habitants, on estem especialment afectades per la dependència econòmica, l’aïllament o la dispersió de recursos.
Les quarantenes, el tancament de parcs i jardins, espais culturals o d’oci o el toc de queda nocturn en aquesta segona onada de la pandèmia, deixen a moltes dones atrapades en el lloc que és més perillós per a elles: la seva pròpia llar.
Les conseqüències socials i econòmiques d’aquesta pandèmia col·loquen a les dones i més si són joves, immigrants, racialitzades o del col·lectiu LGTBI, en pitjors condicions materials i amb menys recursos per sortir d’un entorn de violència masclista o enfrontar qualsevol agressió.
L’atur de les dones, majoria en el sector serveis tan castigat des de març, duplica el masclisme i de la mateixa manera que no han prohibit els acomiadaments en aquesta crisi sanitària, sinó que tan sols es van fer més cars, tampoc es van aturar els desnonaments. Les dones, al carregar amb la responsabilitat dels menors, persones grans i dependents, som més afectades per aquests. Una vulnerabilitat que s’accentua si pateixes violència masclista. Encara que la Llei Integral contra la Violència de Gènere estableix que han de tenir accés prioritari a l’habitatge, una gran part de les sol·licituds són rebutjades.
La vida i dignitat de les treballadores, segueix sense ser prioritat!
Violència masclista és també l’assetjament laboral que aguantem a causa dels alts índex d’atur i precarietat o a l’esclavitud sexual disfressada “d’activitat laboral lliurement escollida” que aquest govern diu voler abolir.
Però no és suficient amb tancar bordells. S’ha d’oferir a les dones alternatives reals enfront seu. Un exemple d’aquesta falta de voluntat és el “Pla Nacional d’inserció socio-laboral per víctimes de tràfic, explotació sexual i dones en contexts de prostitució”, que el Ministeri d’Igualtat vol posar en marxa el 2021, la quantia del qual ascendirà a 10 milions! És així com pretenen erradicar el tràfic i la prostitució?
L’Ingrés Mínim Vital no és solució per a aquelles que estan en situació d’esclavitud sexual, en l’economia submergida, o necessiten trencar la convivència amb el seu agressor. Per les traves burocràtiques per a accedir a elles, perquè les condicions exigides deixen fora a moltes i perquè la quantia és irrisòria. Fins al setembre, les víctimes de violència masclista amb menors a càrrec no podien ni tan sols sol·licitar un complement de monoparentalitat ja que exigeix un altre progenitor, encara que no sigui convenient. El salari mínim que condiciona els nostres sous i l’IPREM pel que es regeixen moltes ajudes que cobren sobretot les dones, és tan insuficient, que de poc serveixen les pujades simbòliques que recullen els nous pressupostos. I què dir del miserable subsidi per a les treballadores de la llar, que segueixen sense dret a atur, a mercè dels seus ocupadors i la majoria en situació d’irregularitat.
Saludem a l’augment en la partida per la Igualtat i contra la violència masclista en els pròxims Pressupostos. Però encara que la dreta hagi posat el crit al cel per considerar-ho “un malbaratament enorme”, la realitat és que és el tercer Ministeri que menys fons rep i no són res comparat amb el rescat milionari del govern a empreses amb beneficis astronòmics triplicant el dèficit públic. Moltes d’aquestes empreses “multiservei” seguiran a més gestionant serveis previstos “per al foment de la igualtat”, a cop de precarietat laboral (femenina).
La llei de llibertat sexual perquè “només SÍ sigui SÍ” o la Protecció a la Infància i l’Adolescència, no servirà sense pressupost per a posar-les en marxa. Seguim exigint la depuració de jutges i jutgesses masclistes i franquistes, que apliquen i interpreten les lleis! La nova Llei d’Educació no garanteix l’educació sexual com a assignatura curricular, perquè una part de l’Educació pública seguirà sent concertada i en mans de l’Església!
No podem abaixar la guàrdia! Per un pla de xoc socio-sanitari per a combatre la Covid i la violència masclista!
Aquest govern va dir “que no anava a deixar a ningú enrere” i que aquesta nova crisi no podria ser resolta profunditzant la desigualtat de les dones. Per desgràcia, les mesures adoptades no caminen en aquest sentit. En aquesta situació, no és suficient amb fer Jornades, Seminaris o Campanyes per les xarxes socials. Més que mai, és important vincular la lluita per exigir més recursos per protegir a les dones que pateixen violència masclista, a la lluita per les mesures socials i econòmiques que necessitem per poder afrontar aquesta crisi que segueix descarregant sobre la classe treballadora.
Per avançar en la igualtat i protegir-nos del masclisme i la seva violència, necessitem salaris i pensions dignes, derogació de les reformes laborals i la Llei d’Estrangeria i alternatives d’allotjament dignes, suficients i segures per passar les quarantenes!
Allà on la dreta governa amb el suport de Vox, seguirà la pressió per ignorar informes i negar la violència masclista, ja que per aquesta formació “les lleis de violència de gènere acaben amb la presumpció d’innocència i acusen els homes per ser-ho”. No podem permetre que el pressupost destinat a aquesta s’utilitzi per a altres fins, ni que hi hagi una sola retallada més. No podem regalar-li els carrers a qui amb un discurs racista i masclista només defensen els seus privilegis.
Tampoc rentar-li la cara a aquest govern, que no adopta les mesures sanitàries i socials que necessitem, es limita a decretar un fals confinament i mentre segueixen els contagies, els EROs, els acomiadaments, o els desnonaments, intenta criminalitzar la protesta o impedir el dret a vaga, com fa amb els sanitaris.
La lluita contra la violència masclista és part de la lluita de tota la classe treballadora
La lluita contra la violència masclista és una tasca de tota la classe treballadora perquè amb ella el capitalisme aconsegueix dividir-nos i debilitar-nos. No queda una altra alternativa que la mobilització i la lluita, tot prenent totes les precaucions que siguin necessàries. Des de Corrent Roig i la LIT, cridem i ens sumem a totes aquelles dones, joves, treballadores i organitzacions, que segueixen mantenint el compromís que “governi qui governi els drets es defensen”.
Que estan avui a primera línia i lluitant per exigir un pla de xoc sanitari i social enfront de la COVID-19, que ens deixa més indefenses enfront la violència masclista que igualment assota el món que es va intensificar amb aquesta pandèmia.
