AUTORA: LAURA R.
Pablo Iglesias va anunciar aquest dijous 4 que el Decret Llei per a regular la paralització dels desnonaments de quins puguin al·legar trobar-se en situació de vulnerabilitat, s’aprovarà abans de final d’any. Recordem que l’anunci d’aquesta mesura, era la condició perquè UP, ERC i Bildu decidissin retirar la seva esmena als Pressupostos de govern pel 2021, com finalment han fet, abans que el decret s’aprovi.
L’acord assolit entre els dos socis de govern vol dir però, una retallada davant de l’esmena retirada. Si aquesta plantejava la suspensió de qualsevol desnonament d’habitatge fins a finals de 2022 i la prohibició en el tall de subministraments a tota família vulnerable, el decret anunciat, recull la “prohibició de dur a terme desnonaments de totes aquelles persones o famílies que no tinguin una alternativa de l’habitatge digna”. Però només fins que finalitzi l’Estat d’Alarma; això és el pròxim 9 de maig i deixa en l’aire, pendent de negociació, la prohibició de tallar els subministraments.

I encara que ja no serà necessari demostrar que la pandèmia és la causa directa d’aquesta situació de vulnerabilitat social, sí que caldrà presentar un informe social vinculant, que els tribunals es veuran obligats a tenir en compte. Un informe que no sempre serà fàcil d’aconseguir, ja que ha de ser emès pels Serveis Socials; en l’actualitat desbordats de treball, ja que atenen cada vegada més demandes i més situacions d’emergència social, amb cada vegada menys recursos i el mateix personal.

Des de Corrent Roig volem deixar clar que aquesta mesura arrencada al govern de coalició, ha estat possible gràcies a la pressió que mitjançant la lluita i mobilització de nombrosos col·lectius socials agrupats en diferents iniciatives unitàries, han portat a terme en aquests mesos. Perquè com s’ha denunciat moltes vegades, malgrat el discurs de govern, els desnonaments han seguit produint-se en plena emergència sanitària. Una mitjana de 70 desnonaments diaris a famílies senceres amb menors, gent gran, en situació de discapacitat o fins i tot malaltes per Covid-19.

El decret anunciat és completament insuficient i molt allunyat de les mesures que necessitem per garantir el nostre dret a un habitatge digne. Com ha assenyalat Manuel San Pastor, advocat de la PAH, la mesura anunciada és com intentar “posar una tireta en una hemorràgia que fa anys que sagna”. I és que encara que el problema dels desnonaments sigui per impagament d’hipoteca o de lloguer s’ha agreujat amb la pandèmia, parlem d’un problema social estructural que com altres, fa anys que existeix. La Covid19 ha posat sobre la taula la manca generalitzada d’habitatge assequible i digne on protegir-se de la pandèmia i la manca de voluntat dels governs de qualsevol mena, per assegurar un dret tan fonamental com és el de disposar d’un sostre.

El drama de l’habitatge s’ha cronificat des de la crisi del 2008. Una crisi que mai va acabar. Des de llavors, més d’un milió de desnonaments han estat executats a l’Estat Espanyol. I si fa uns anys eren per impagaments d’hipoteques, avui la majoria (el 70%) són per impagament de lloguers, ja que enmig d’aquesta tragèdia social, els que viuen de lloguer es veuen obligats a pagar mes rere mes, uns lloguers que estan a anys llum de les nostres condicions laborals i salarials. Molts d’aquests habitatges estan en mans de fons voltor o entitats financeres, que enmig d’aquesta crisi sanitària, econòmica i social, acumulen la major part d’habitatges buits i segueixen especulant amb aquests.

Tot indica que després de la fi de l’Estat d’Alarma i de la mateixa pandèmia, aquest problema no farà sinó agreujar-se, quan milers de famílies hagin d’enfrontar-se als pagaments paralitzats durant la moratòria. L’onada de tancaments, ERTOs que es fan indefinits, EROs i fusions que s’anuncien, portaran amb si a més nous acomiadaments, que posaran a més treballadors/es en la mateixa situació d’impagament. Perquè davant aquest greu problema social, l’única mesura que aquest govern ha ofert és que ens endeutem encara més amb la Banca.

Mentrestant, les escasses i insuficients ajudes socials, anunciades a bombo i platerets, segueixen sent “paper mullat” per a milions de persones que intenten accedir-hi. Dels 1,2 milions de sol·licituds de l’Ingrés mínim vital, mesura estrella d’aquest govern per acabar amb la pobresa, només 160.000 reben aquesta en l’actualitat i el ministre de Seguretat Social ja ha reconegut que “no arribarà ni de lluny a les 850.000 llars com es preveia aquest any quan es va aprovar”.
La lluita per un habitatge digne ha de continuar
Com a mesura d’urgència, és imprescindible seguir exigint la prohibició del tall de subministraments bàsics i la paralització de qualsevol desnonament, sigui per impagament d’hipoteca o lloguer, que tingui per causa la manca d’ingressos econòmics. No només de forma temporal mentre duri la pandèmia, sinó de manera permanent i indefinida. Perquè l’habitatge és un dret bàsic.

Per solucionar el problema de l’habitatge, garantir preus justos i un accés universal a l’aigua, la llum o el gas, no queda una altra que seguir reivindicant en els carrers un pla de xoc social que inclogui les mesures de fons que necessitem i que l’actual Govern es nega a adoptar per la seva submissió a la Banca i als fons voltors:

  • Expropiació dels 3,5 milions d’habitatges buits en mans de la Banca i fons voltor, per a la creació d’un parc d’habitatges públics i socials sota control popular!
  • Paralització indefinida dels desnonaments i alternativa residencial digne, per part de les Administracions!
    Regulació i limitació real i efectiva dels preus del lloguer a tot l’estat!
  • Si no cobrem, no paguem. Exigim el no pagament d’hipoteques i lloguers ni de subministraments bàsics, per part de famílies i persones sense ingressos!
  • Expropiació sota control obrer i nacionalització dels sectors estratègics de l’economia, com són les empreses generadores i comercialitzadores d’energia!
  • Que la Banca torni els 65.000 milions d’euros que deuen, després del rescat amb diners públics.