AUTOR: MAY ASSIR
Per un pla de xoc sociosanitari per combatre la violència racista, la precarietat i la covid 19
El govern ha reafirmat la seva política anti migratòria rebutjant dues vegades el PNL Regularització ja, demanda del moviment antiracista que exigeix la regularització administrativa de totes les persones que ho necessiten.
Aprovar aquesta llei era i continua sent una emergència i el no haver-ho fet constitueix l’omissió del deure de socors a més de 600.000 migrants que en plena crisi de la pandèmia es debaten entre la pobresa extrema, la malaltia o, directament, la mort.

Sense regularització: explotació i pobresa
Tot i que la majoria dels migrants són treballadors de sectors essencials com l’agricultura o les cures, pateixen quatre vegades més risc de pobresa que els treballadors espanyols i estan tres vegades més exposats a l’exclusió social, aquesta entesa com privació de feina segura o recursos econòmics suficients per a sostenir-se.

Aquesta alarmant bretxa social entre treballadors espanyols i migrants és la conseqüència directa de la llei d’estrangeria que segmenta administrativament i racialment el mercat laboral i l’accés als serveis públics, donant carta blanca als empresaris a sobreexplotar indiscriminadament, lucrar-se i acomiadar al seu gust als treballadors migrants pel fet de viure en situació d’irregularitat administrativa.

L’evidència d’aquesta bretxa es concreta en què els llocs precaritzats de per si, temporals, sota règims laborals menys segurs o de l’economia submergida és on es concentren els nínxols dels treballadors migrants, aquests cobrant de mitjana un 28% menys que els treballadors espanyols.

Aquesta precarietat i inestabilitat laboral sumada a la tremenda crisi sanitària i econòmica, que tant el Govern com l’Ibex 35 pretenen fer-nos pagar amb els nostres llocs de treball i condicions materials, multiplica fins a un 149% les possibilitats que un treballador migrant perdi la seva ocupació en relació amb un treballador espanyol, segons un informe d’Intermón Oxfam, expulsant-nos massivament a les cues de l’atur.

A més, el risc de ser multades desplaçant-se als seus llocs de treball com és el cas de moltes treballadores d’atenció domiciliària durant l’estat d’alarma, la inexistència de cap ajuda extraordinària per part el Govern destinada a les i els treballadors i joventut migrant sense ingressos i la no disponibilitat de mitjans de prevenció apropiats enfront de la COVID 19 en els llocs precaritzats són només alguns dels símptomes de clara negligència racista i classista d’aquest Govern.

 
Sense Regularització: sense habitatge digne, subministraments ni salut

La irregularitat administrativa és també la principal barrera entre els treballadors i joventut migrant i els recursos i serveis bàsics per viure. Sense contracte, en atur i sense ingressos centenars d’immigrants es veuen abocats a viure en infrahabitatges que no compleixen amb les condicions per prevenir el contagi o la vulnerabilitat.

Un dels exemples més desoladors d’aquesta realitat és la de l’incendi del passat 9 de desembre d’una nau industrial a Badalona que va cobrar la vida de més de quatre persones sent l’Ajuntament, amb Albiol al capdavant, plenament conscient de les condicions deplorables en les quals vivien sense oferir cap alternativa residencial, ni tan sols mascaretes, com denuncia aquesta manifestant a la mobilització per les víctimes mortes en la nau.

Com ens preguntem en la nostra declaració davant els fets esdevinguts: “com en una ciutat amb més de 500 habitatges buits des de fa anys en mans de grans propietaris, hi hagi centenars de persones vivint en condicions pèssimes en un polígon i no se’ls ofereixi ajuda?”

Un altre dels vergonyosos exemples més significatius del racisme institucional són els talls de llum efectuats per l’empresa subministradora Naturgy que pateixen més de 4000 persones des de fa més de dos mesos en la Cañada Real de Madrid.

Mentre l’empresa elèctrica tanca els nou primers mesos de l’any amb benefici net de 490 milions d’euros justifica els talls de llum per suposats consums “insostenibles de plantacions de marihuana”.

Com diuen les veïnes de la Canyada, la llum no és un luxe, és un dret, i que l’Ajuntament d’Almeida, la Comunitat i el Govern accepti l’argument Naturgy i es passen la pilota de les competències en comptes de nacionalitzar l’empresa energètica responsable d’aquesta privació de subministraments és una evidència més de què les administracions prioritzen rescatar les grans empreses en comptes dels treballadors i la joventut.

Mentrestant, es comencen a albirar les conseqüències sanitàries en plena pandèmia en aquest enorme poblat barraquista en què viuen centenars de migrants. Una menor d’edat va haver de ser ingressada a urgències després d’inhalar monòxid de carboni per escalfar-se amb una estufa de llenya. Els veïns decideixen cada nit si s’enfronten a una hipotèrmia o s’arrisquen a patir una intoxicació intentant escalfar-se, quan centenars de migrants no tenen el dret d’accés a sanitat fins que no passin els tres mesos des de l’entrada i empadronament a la ciutat en la qual resideixen encara que estiguem vivint una pandèmia mundial.

 
El súmmum del racisme institucional: Canàries
Finalment, no podem deixar de denunciar la situació a Canàries que s’està convertint en un nou Lesbos. Amb prop de 20.000 migrants arribats fins el novembre a les Illes les receptes de Govern segueixen el camí històric del PSOE i de què ara també és còmplice seu soci de Govern, Podem: grans centres, mesures policials, devolucions, el suborn a través de fons de cooperació als països d’origen per frenar repressivament als treballadors i joves que migren per sobreviure i la negativa de traslladar a península. En definitiva, ser la frontera sud de la mort i la repressió per assegurar seguir sent el soci menor de la UE fortalesa.

Des de Corrent Roja ens preguntem: Per què no destinen els més de 3.100 milions per “els fons de cooperació al desenvolupament” amb els que pretenen subornar als governs dels països d’origen en assegurar places d’acollida dignes a la península i no utilitzant instal·lacions militars per amuntegar? Per què no regularitzen als treballadors i joves migrants que han estat imprescindibles i segueixen sent-ho per als treballs essencials en aquesta crisi?

 
Regularitzar ja: la clau per a una vida digna per als treballadors i joves migrants.
Com vam dir en la declaració Després del cop de porta de Govern: Regularització ja!, regularitzar i assegurar els recursos necessaris perquè els treballadors i joves migrants puguin tenir una vida digna és:

“posar en qüestió al nou patró d’explotació a què ens sotmeten i volen tornar a sotmetre al conjunt de la classe treballadora i joventut en aquesta segona crisi econòmica mundial en menys de 20 anys i assenyalar els seus responsables: el govern, l’IBEX 35 i la UE.

Mentre ens han donat dos cops de porta a la regularització ja, el govern ha posat a disposició de l’IBEX 35, alguns dels responsables de la nostra migració econòmica, més de 100 mil milions d’euros perquè no “patissin les conseqüències de la crisi”.

Dos terços dels guanys de les empreses de l’Ibex-35 provenen de les seves operacions més enllà de les fronteres espanyoles. Són els mateixos que, al costat de rei, ens roben els nostres recursos i fan els seus “negocis” de guerra en els nostres països d’origen mentre ens impedeixen l’entrada per treballar en els països imperialistes per tal de tenir controlats els seus nínxols de mà d’obra a “preu de ganga” sense haver d’invertir en els seus drets, i ser així més competitius en el mercat mundial.

Mentre ens han donat dos cops de porta a la regularització ja, els partits que formen govern no qüestionen a la Unió Europea. Una Unió Europea que en realitat és un entramat de multinacionals, bancs i especuladors que competeixen per sobreviure i obrir-se pas a la puixança per les disputes dels mercats a escala mundial empobrint i colonitzant a més i més països a través del negoci del deute”

 
Per això cridem avui, el dia internacional del migrant, i cada dia a lluitar per un pla de xoc social i sanitari al servei de defensar les vides les i els treballadors migrants, joventut al costat de la resta de la classe obrera i poble.
1. Mesures econòmiques d’emergència per als col·lectius més vulnerables durant la crisi de la COVID 19! No a la bretxa salarial racial!
2. Tancament definitiu dels CIE!
3. Il·legalització de les devolucions en calent!
4. Nacionalització de les empreses clau! “Cupos” d’ocupació pública per assegurar ocupació per a les i els treballadors migrants!
5. Creació d’un parc d’habitatge públic per a tot el que ho necessiti! Expropiació i control dels habitatges buits per concedir-a qui ho necessiti!
6. Prohibició del tall de subministraments, nacionalització de Naturgy ja!
7. Sanitat pública, gratuïta, de qualitat i d’accés universal per a totes!
8. Derogació de la Llei d’estrangeria!
9. Regularització ja, per a totes, permanent i sense condicions!
10. Pel dret de lliure circulació!
Per això:
1. No al pagament del deute de la UE!
2. Que l’IBEX 35 paguin impostos especials!
3. Que els bancs retornin els més de 65.000 milions d’euros amb els quals van ser “rescatats”!