AUTOR: ALFREDO
Al gener es va patir una onada de fred i grans nevades. A la meitat de la “tempesta perfecta” les companyies elèctriques no van tenir el més mínim inconvenient en pujar el rebut de la llum un 27% (amb centenars de milers de persones en situació d’ERTE i començant una onada d’acomiadaments), i tallant també la llum a milers de persones a Cañada Real.
El gener de 2020 la pobresa energètica reflectia una alça respecte a l’any anterior – un 9,1% d’afectats, davant el 8% el 2019-, segons les últimes dades d’Eurostat, que encara no han publicat cap dada posterior, encara que tot indica que la pandèmia i la crisi associada haurà empitjorat les xifres.
Des de Corrent Roig, pensem que l’única sortida per evitar aquest atropellament que patim la classe obrera és la nacionalització de les companyies elèctriques i energètiques, per posar-les al servei i al control dels i les treballadores.
Un govern “de progrés”… al servei de les burgesies del sector energètic
És curiós que aquesta pujada del rebut de la llum es produeixi amb un govern que es fa dir progressista i que durant tota la pandèmia no para d’omplir-se la boca repetint que “no deixarem a ningú enrere”. Es deuen referir al fet de que no deixaran a ningú enrere dels que poden seguir pagant el rebut de la llum perquè aquestes empreses puguin seguir col·locant a les seves butaques els amics de les diferents formacions polítiques.
El mateix govern, en els últims indicadors publicats de pobresa energètica (2019) reconeixia que un 16,7% de les llars tenia un gasto energètic desproporcionat i que un 7,6% de la població va tenir problemes per escalfar les seves cases.
Només s’han de revisar les declaracions que van fer PSOE i UP quan en el govern del PP va haver un increment del rebut de la llum entorn al 10%. El líder del PSOE, Pedro Sánchez escrivia que “La pujada de la llum del 8% prova el fracàs de la reforma elèctrica de Rajoy, i alerta del risc que hi hagi més gent patint pobresa energètica”. I el líder de l’altra pota del govern de progrés, Pablo Iglesias, deia això: “Disparar el rebut de la llum un dia com avui només demostra la misèria de les companyies elèctriques. Si el govern ho consent, en serà còmplice”.
Un govern de progrés que va crear un Ministeri de Consum, en el que va posar al capdavant a Alberto Garzón referent “comunista”, per evitar l’especulació dels preus i tarifes… però que ha sigut incapaç d’evitar aquest alçament del preu de la llum, així com tampoc va fer cap baixada d’impostos a productes sociosanitaris, no va parar l’especulació dels productes bàsics, els preus de les llars, els serveis bàsics…
La patronal energètica mai perd.
Igual que la cèlebre frase “el banc mai perd”, passa el mateix amb les empreses energètiques, elles no perdran ni un cèntim per la classe obrera.
El funcionament del mercat majorista d’electricitat fixa un mecanisme que genera el que es denomina “beneficis caiguts del cel”, que son d’una mitjana de 700 milions d’euros per any des de 1997.
El tall de llum de la Cañada Real
No podem tancar aquest article sense parlar del que està passant amb les més de 4000 famílies que viuen a Cañada Real. Durant més de 25 anys, les companyies que subministraven la llum han tallat a poc a poc el subministrament. Ara han tornat a fer-ho quan travessàvem una de les majors onades de fred que hem conegut en els últims temps.
Naturgy, amb l’excusa de les punxades il·legals que es fan per cultivar marihuana, ha tallat el subministrament sense cap tipus d’escrúpols, deixant a milers de famílies amb menors sense cap medi per escalfar-se, ni per la subsistència, o simplement perquè els nens i nenes en l’edat escolar poguessin estudiar.
No només Naturgy és l’única responsable. Tots els governs, central, autonòmic i municipals estan sent còmplices d’aquesta aberració, al no donar cap tipus de sortida a les famílies de la Cañada i mirar cap a un altre costat amb el que està fent Naturgy.
Cap família sense llum!
