El 18 de març recordem els 150 anys de l’esclat de la Comuna de París, el primer govern obrer de la història. En aquesta data, la LIT-QI publica un especial amb articles sobre diversos aspectes d’aquesta experiència fonamental per al moviment obrer i el marxisme.
Encara que va durar 72 dies, l’estudi de la Comuna i les lliçons teòric-polítiques que va sintetitzar el marxisme es mantenen vigents.
La humiliant derrota de l’exèrcit de Luis Bonaparte (Napoleó III) en la Guerra franco-prussiana va accelerar un procés de descontentament popular. L’emperador francès va caure presoner dels prussians i el Segon Imperi Francès es va enfonsar. A París es va proclamar la Tercera República i es va constituir un Govern Provisional de Defensa Nacional, presidit per Louis Jules Trochu. Per ordre del canceller Otto von Bismarck, París va ser bombardejada i assetjada fins a la signatura de l’armistici el 28 de gener de 1870. Deu dies abans havia estat proclamat l’Imperi alemany en el Palau de Versalles, segellant la unificació alemanya. França va perdre les províncies d’Alsàcia i Lorena, a més d’assumir el pagament de dures reparacions de guerra. Després de la capitulació, Adolphe Thiers assumeix la presidència provisional el 17 de febrer de 1870.
La Guàrdia Nacional es va preparar per defensar París davant la defecció de la burgesia francesa i l’entrada de l’exèrcit prussià. Es tractava d’una milícia parisenca de centenars de milers de combatents, que triava als seus propis oficials. Amb el suport de la població, van emplaçar canons per a resistir.
El 18 de març de 1871, Thiers va intentar confiscar aquests canons per a desarmar a la Guàrdia Nacional i al poble de París. Però va fracassar estrepitosament. Part de les tropes regulars es van unir a la Guàrdia. El govern francès va haver de fugir i instal·lar-se a Versalles. París va quedar en mans del Comitè Central de la Guàrdia Nacional, que va convocar eleccions el 26 de març de 1871 i va donar inici oficial a la Comuna de París, el primer govern obrer de la història. Fins a la sagnant derrota (s’estima que l’exèrcit francès va executar a més de 30.000 persones i va empènyer a l’exili altres 7.000), la Comuna va adoptar una sèrie de mesures que, com va escriure Marx, van fer d’ella: “[…] un govern de la classe obrera, fruit de la lluita de la classe productora contra la classe apropiadora, la forma política a la fi descoberta per a dur a terme dins d’ella l’emancipació econòmica del treball” (La Guerra Civil a França).
La LIT-QI publica un especial commemorant aquesta data. Una sèrie d’articles abordaran diferents aspectes de la Comuna, entre ells: el context en què va esclatar la insurrecció; les mesures que va adoptar la Comuna; els límits de la seva direcció i les raons de la seva derrota; les posicions de Marx, Engels i la Primera Internacional; la polèmica entre els corrents que van actuar a la Comuna; el paper de les dones en aquest procés; el problema militar; entre d’altres!
Esperem que els temes tractats i l’abordatge dels autors i autores siguin útils i un just homenatge a aquesta gesta de la revolució obrera internacional. Els podreu consultar al BÀNER específic d’aquesta web!
