El Govern de PSC-Podemos de Marta Farrés tanca l’alberg per a persones sense llar i deixa al carrer i sense opció a sostre a prop de 200 persones a Sabadell.
Arran de la pandèmia de la COVID-19 el Govern municipal de Sabadell va veure’s obligat a crear un alberg d’emergència per garantir un sostre a les persones sense llar durant el confinament de la primera onada.
Amb el desconfinament, el Govern va decidir unilateralment tancar l’alberg per a persones sense llar i, després de diverses accions de protesta per part de la plataforma Ningú Sense Llar i altres entitats de la ciutat, totes les persones usuàries de l’alberg van ser recol·locades en pisos costejats per Serveis socials.
Amb l’arribada de l’hivern i les noves onades de la pandèmia, el mes de desembre, el Govern va tornar a obrir un alberg “temporal” per tal de “salvaguardar” les persones sense llar.
Ara, amb la relaxació de la tercera onada i l’arribada del bon temps, el Govern està decidit a tancar l’alberg per a persones sense llar de Sabadell el proper 31 de març.
Com ja va fer abans del primer tancament, el Govern, en veu del regidor Eloi Cortés (regidor d’acció social i habitatge) argumenta en primer lloc, que només hi ha una trentena de persones vivint al carrer.
Això és radicalment fals i d’un cinisme preocupant ja que exclou del recompte totes les persones que viuen en infrahabitatges (naus abandonades, barracons…) en situacions infrahumanes, i que dispara el nombre de persones en situació de carrer, un nombre que, a més, es preveu que es dispararà amb la crisi econòmica i habitacional que s’accentuarà als propers mesos.
En segon lloc, el Govern afirma que un alberg és un recurs massa pobre per al col·lectiu sensellar i aposta pel model de pisos, pel qual s’oferirien habitatges a les persones sense sostre.
Altra vegada, el Govern menteix, aquest cop per la positiva. Per una banda, perquè no s’han assegurat recursos habitacionals per a les persones usuàries de l’alberg costejats per Serveis Socials. Per l’altra, perquè si bé és veritat que és necessari recursos que vagin més enllà d’un alberg, aquest és imprescindible per fer front a les pèrdues sobtades d’habitatge i com a primera acollida per, tot seguit, ser destinat a un pis seguit d’un treball de reinserció sociolaboral.
Que no enganyin a la gent: tancar l’alberg suposa expulsar la gent sense llar a viure al carrer i deixar-les sense opció a sostre i recursos bàsics.
Per tot això, i per garantir el dret a un sostre digne a la nostra ciutat, és necessari constituir un parc d’habitatges públics a partir de l’expropiació dels milers de pisos buits (a Sabadell més de 10.000) a mans de la banca, fons voltors i constructores.
No ens cansarem de denunciar a un Govern hereu del bustisme més corrupte i que mira abans per especular amb la construcció de pàrkings innecessaris que en les necessitats socials més bàsiques.
El proper 31 de març, el Govern expulsarà al carrer les actuals i futures persones sense sostre de Sabadell a les portes d’una quarta onada de la pandèmia. Instem a la resta de formacions polítiques de l’ajuntament i al conjunt de moviments socials, sindicals i populars de la ciutat a pronunciar-s’hi en contra per exigir:
NO AL TANCAMENT DE L’ALBERG!
TRANSFORMACIÓ DE L’ALBERG TEMPORAL A ALBERG PERMANENT I INTEGRAL!
EXPROPIACIÓ DELS PISOS BUITS DE LA CIUTAT A MANS DE LA BANCA I CONSTRUCTORES PERQUÈ NINGÚ VISQUI AL CARRER A SABADELL!
PLANS DE REINSERCIÓ SOCIOLABORAL PER A LES PERSONES SENSE LLAR!