La Junta de Susana Díaz no mereix ni un dia de treva

Els resultats de les eleccions andaluses del 22 de Març col·loquen al PSOE com a guanyador, amb 1,4 milions de vots (35,4%) i 47 escons, a 8 de la majoria absoluta. La presidenta Susana Díaz ja ha anunciat que governarà en solitari, amb pactes puntuals amb altres forces. El panorama, no obstant, és diferent al de les passades eleccions: amb un parlament sense majories i un govern més dèbil que segueix enfangat en els escàndols de corrupció.

Susana Díaz va avançar les eleccions per evitar una derrota electoral, agafant a Podem en mal moment. Els seus resultats, no obstant, no poden amagar que el PSOE ha obtingut el pitjor resultat de la seva història a les eleccions andaluses, amb una pèrdua de 120.000 vots respecte les eleccions de 2012 i de 770.000 si ens remuntem a 2008.

Per què s’ha mantingut el PSOE al front de la Junta?

Molts activistes de les Marees, d’empreses en lluita, empleats públics i estudiants es pregunten perquè el PSOE continua al govern després d’haver aplicat tantes retallades i d’estar implicat en els casos de corrupció. Una raó és, sens dubte, la potent xarxa de relacions de clientelisme que manté a tantes ciutats i pobles. També ha contribuït la por que, des del govern andalús, s’ha generat entorn Podem.

No obstant, a Corrent Roig pensem que, més enllà d’això, hi ha altres raons fonamentals que expliquen els resultats del 22 de març. La primera és l’entrada d’IU a la Junta, que no només li va servir al PSOE per rentar-se la cara i presentar-se com un govern d’esquerres i progressista, sinó que també va anul·lar l’oposició per l’esquerra. Aquesta tasca es va completar amb el compromís actiu de les burocràcies de CCOO i UGT per desactivar la mobilització social, a canvi de beneficiar-se dels fraus dels cursos de formació i els EROs. Fins i tot el sindicalisme alternatiu no va tenir una política per construir una oposició per l’esquerra al govern PSOE-IU: consignes com “fora les retallades vinguin d’on vinguin”, per exemple, evitaven posar nom als responsables de la seva aplicació a Andalusia.

Izquierda Unida greument tocada

A diferència del PSOE, Izquierda Unida ha quedat greument tocada en el territori en què més força tenia, perdent prop del 40% dels seus votants de 2012 (164.000 vots menys) i més de la meitat dels escons (baixa de 12 a 5). Ha pagat molt car el pacte de govern amb el PSOE, l’incompliment de les promeses amb què ho va justificar (desnonaments, renta bàsica, banca pública, impostos a grans superfícies…) i l’acceptació de les polítiques de retallades de la Junta sota l’argument de l’”imperatiu legal”. Només després del fracàs estrepitós, han defensat que el pacte va ser un “error”, malgrat que durant la campanya han defensat la seva coalició de govern amb el PSOE.

Derrota estrepitosa del PP i de Rajoy

És important destacar l’envergadura de la derrota del PP que és, sobretot, la derrota del govern Rajoy, el principal valedor dels plans dels banquers i la Troika contra els serveis públics i els drets laborals i democràtics. En només tres anys ha perdut a Andalusia més de 500.000 vots (un terç dels que va obtenir el 2012) i 17 diputats (passant de 50 a 33).

Gran part dels vots perduts pel PP han anat a Ciutadans, que ha irromput amb força com a quart partit en el parlament andalús, amb 370.000 vots i 9 escons. Aquest partit de centredreta i fortament espanyolista, fins ara desconegut a Andalusia, és l’alternativa “regeneracionista” que sectors del capital financer estan promovent a escala estatal davant la crisi del PP.

La descafeïnada campanya de Podem

Referent a Podem, ha obtingut un resultat de 590.000 vots (el 14,48%) i 15 escons. El seus dirigents han qualificat aquests resultats com un “pas no suficientment llarg”, ja que esperaven millors resultats.

En una situació d’emergència social com la que viu el poble andalús, la necessitat d’aixecar un programa valent que respongui a les seves necessitats vitals era la clau per desbancar el PSOE del seu tro. Podem apareixia davant molta gent com l’opció més acollida per assumir aquest compromís i treure el PSOE de la Junta. No obstant això, el programa de Podem es va anar suavitzant fins al punt de no recollir ni tan sols l’anhelada Reforma Agrària. Aquesta reivindicació era determinant per desplaçar el PSOE de les zones rurals, aixecant la bandera jornalera de “la terra per qui la treballa” enfront al model de peonades i subsidi del govern andalús. De la mateixa manera, el programa tampoc recull les demandes que des del carrer s’han anat aixecant en aquests anys, com les de les marxes a Madrid, aixecades sota el lema de “pa, treball, sostre i dignitat”.

A Corrent Roig compartim el comunicat d’Andalucía desde Abajo (ADA) en què es deia que en programa de Podem “trobaven a faltar mesures com la reforma agrària que portés justícia als nostres camps, renta bàsica universal que acabi amb la pobresa, l’emigració econòmica i la precarietat laboral d’Andalusia, la prohibició dels acomiadament a empreses amb beneficis, i la nacionalització dels sectors estratègics que han sigut privatitzats…”

L’abandonament d’aquestes mesures d’emergència social ha anat generant suspicàcies i escepticisme tan dins dels cercles com a fora i ha fet que Podem hagi anat perdent ritme al llarg de la campanya.

Cap dia de treva al govern del PSOE a Andalusia

Un cop passades les eleccions, no podem esperar dòcilment quatre anys per treure’ns el PSOE de la Junta mentre la misèria i la situació d’emergència social s’estanquen i s’aprofundeixen. Per això, no s’ha de donar cap respir al govern de Susana Díaz sinó que s’han de redoblar esforços per organitzar sense demora des del carrer l’oposició d’esquerra a les seves retallades i recolzar les lluites en curs.

Podem, amb els seus 15 diputats, té una gran responsabilitat i un gran dilema que s’ha de resoldre: o fa una “oposició responsable” dins dels límits del parlament andalús o es posa al cap de les mobilitzacions, deixant de ser una opció purament electoral. Per part nostra, donem tot el nostre recolzament a Andalucía desde Abajo, agrupament de Podem, que veu en la mobilització i en un programa de ruptura l’única forma de revertir el drama social que té Andalusia.