En la seva obstinació per presentar-se com un actor polític “confiable”, capaç de formar un govern que no posi nerviosos els poders econòmics, la direcció de Podem no cessa de aigualir i transformar les seves propostes originals, al mateix temps que burocratitza el funcionament del partit.

Mentre se celebrava (amb presència de Miguel Urbán, de Podem) un acte republicà al Parlament Europeu amb diputats que s’havien negat a rebre al rei, Pablo Iglesias acudia somrient a saludar al monarca i fins i tot li feia un regal. La recepció reial es va celebrar el 15 d’abril, just després de les manifestacions i actes republicans que van recórrer ciutats i pobles de l’Estat i en les quals Podem no va participar.

A Madrid, el candidat de Podem a la Comunitat ha declarat no oposar-se a l’educació concertada. Podem, va aparèixer en la vida política com la força que anava a portar a les institucions les reivindicacions que els moviments socials havien aixecat durant aquests anys de mobilitzacions. Ara dóna l’esquena als milers i milers d’estudiants, professors i pares que han cridat en manifestaciones i vagues: “Nada, nada, nada/para la privada!”.

També en aquestes últimes setmanes, els principals dirigents econòmics de Podem s’han reunit amb fons d’inversió i banquers internacionals com el “Bank of America–Merril Lynch”, un gegant financer nord-americà. Segons recull la premsa, la reunió va ser per explicar-los directament les propostes econòmiques de Podem i per “escoltar les seves preocupacions”. Unes setmanes abans, a finals de gener, el secretari general de Podem-Madrid, Jesús Montero, declarava: “Hi ha dues cultures empresarials. Una és casta; l’altra vol contribuir al benestar social, com la família Botí al banc Santander.”

Aquesta deriva de Podem és just el que no pot fer una opció política de ruptura que aspiri a representar els moviments socials i el “sentit comú” de les lluites d’aquests anys. Si Podem es presenta com una opció de ruptura democràtica amb el “règim del 78”, no pot fer-li regalets al rei i donar l’esquena a la lluita per la república. Ni negar-se a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació perquè Catalunya decideixi el seu futur nacional. Si Podem vol ser la veu de les marees, no pot defensar l’educació concertada. Si Podem vol estar amb les famílies desnonades, no pot congraciarse amb els banquers de la família Botín, ni dedicar-se a “escoltar les preocupacions” dels fons d’inversió.

Molta gent de Podem no comparteix aquesta deriva i exigeix una rectificació del rumb. El millor exemple és “Andalucía desde Abajo”, el corrent que s’ha aixecat sobre un clar programa de ruptura i reivindica el retorn al programa fundacional del manifest “Moure Fitxa”, i que les decisions i el control de Podem s’exerceixin democràticament des de les seves pròpies bases.

De no revertir aquest curs, la direcció de Podem portarà al desengany tots aquells que el veien com una eina per acabar amb el bipartidisme i obrir pas al canvi social; transformarà a Podem en un PSOE bis i ajudarà a la recomposició de la dreta. La gran tasca és fer fora el PP i guanyar a la majoria per aplicar, recolzats en la mobilització social, un programa de canvi profund que doni solució als principals problemes dels treballadors i el poble. No valen les consideracions i componendes electorals.

 

 

Reproduïm amplis extractes del comunicat publicat pel corrent “Andalucía desde Abajo” després de les passades eleccions andaluses. Un comunicat que té doble interès, ara que Podem estudia abstenir-se en la investidura de Susana Díaz.

“Trenquem amb l’austeritat i les seves retallades”

Des d’Andalucía desde Abajo (Andamos) fem una valoració agridulce dels resultats de les passades eleccions andaluses. Pensem que podríem haver aconseguit millors resultats amb un funcionament intern més democràtic en el desenvolupament de les primàries, la confecció de les llistes electorals provincials i la redacció del programa, que hagués motivat més les bases del partit. A més, pensem que el programa hauria d’haver reflectit més clarament la ruptura democràtica i econòmica que necessitem a Andalusia, parlant clarament de mesures necessàries i realistes com, per exemple, la reforma agrària, l’impagament del deute il·legítim, una banca pública andalusa o una renda bàsica universal.

Nostres i els nostres parlamentaris han de ser un exemple de lluita contra l’austeritat i les retallades del PPSOE, estant al capdavant de les mobilitzacions i portant la veu dels moviments socials i la gent treballadora explotada i oprimida al Parlament.

Des d’Andamos exigim a la representació de Podem al Parlament Andalús que voti NO a la investidura de Susana Díaz en totes les votacions. No podem recolzar amb un SÍ, o mirar per a un altre costat amb l’abstenció. Enfront d’un govern neoliberal sabem, com ens ha demostrat la casta política andalusa durant més de 30 anys, que darrere una retòrica esquerrana, demagoga i populista s’amaga una política destinada a afavorir els grans capitals i els terratinents andalusos, al mateix temps que reparteixen les engrunes entre la gent de baix.

Les polítiques dutes a terme pel PSOE a Andalusia han estat les polítiques de les retallades, dels desnonaments, de la corrupció, dels acomiadaments, de la repressió enfront dels que s’han mobilitzat i exigit els seus drets, de la submissió a la Troica privilegiant el pagament del deute. Des de Podem no hem de generar falses il·lusions: les condicions de vida actuals dels de baix no es canvien amb un govern del PSOE.

(…) La gent que va votar Podem en aquestes eleccions ho va fer amb l’esperança que el seu vot servís d’eina per fer fora el PSOE del govern. I si no aconseguim fer-ho des de les urnes, el compromís que tenim davant és fer-ho des del carrer, mitjançant la mobilització. Podem no pot, per tant, donar suport de cap tipus per moltes condicions que s’acceptin, ni tampoc abstenir-se en la votació d’un nou govern andalús del PSOE…

(…) D’altra banda, és urgent i imprescindible engegar un mecanisme de control democràtic des de sota de la tasca de les i els parlamentaris andalusos de Podem. Cal engegar un òrgan polític de control i orientació del treball parlamentari per evitar l’escissió entre l’esfera institucional i les bases de Podem. Els cercles, i la gent inscrita en general, han d’estar informades i poder decidir sobre el que diuen i voten les nostres parlamentàries i parlamentaris. A més, ha d’establir-se un procediment que permeti realitzar votacions en tots els cercles i/o per Internet per a les decisions de major transcendència al Parlament”

Foto: Dirigents de Podem es prenen una foto amb el representant de “Bank Of America – Merril Lynch” http://images.eldiario.es/politica/podemos-bank-america-merrill-lynch_ediima20150415_0616_3.jpg