Celebrada la 2a Trobada de la Xarxa Sindical Internacional

Amb la presència de gairebé 200 delegats, representant 23 països i més de cinquanta organitzacions sindicals i populars de tots els continents, la 2a Trobada de la Xarxa Internacional de Solidaritat i Lluites va representar un important avanç per a la construcció d’una organització que tingui l’agosarada i necessària tasca de mobilitzar el conjunt de la classe treballadora mundial contra els atacs de la burgesia arreu del món.

Durant dos dies (8 i 9 de juny), Campiñas (São Paulo, Brasil) va ser el bressol d’intensos debats que van possibilitar l’articulació d’accions concretes per a un període de profunda crisi i contra els atacs als drets i conquestes dels treballadors. El millor de tot: la gran representativitat. Dirigents sindicals i activistes de base de tot el món van desembarcar a Brasil i van portar riques experiències dels seus països. Van estar presents els següents: Argentina, Brasil, Canadà, Xile, Colòmbia, Egipte, Espanya, EUA, França, Haití, Anglaterra, Itàlia, Mèxic, Palestina, Pakistan, Paraguai, Perú, Portugal, Sàhara Occidental, Síria, Tunísia, Turquia i Veneçuela.

Totes les experiències compartides van aportar elements importants per reafirmar l’internacionalisme com a necessitat de la classe treballadora. Tot i les particularitats de cada país, l’actual conjuntura està marcada, en tots els països, per atacs dels governs, seguits de rebel·lions i vagues, moltes d’elles contra les direccions sindicals tradicionals, de forma completament espontània. I molts d’aquests atacs són fets amb els mateixos instruments: precarització, acomiadaments en massa, augment del cost de vida, terciarització i privatització de sectors estratègics.

El lema de la trobada, “Moltes veus, una sola lluita”, es va concretar en allò que va ser el més important en totes les activitats: per una banda, la reafirmació de la Xarxa com una alternativa de direcció classista, democràtica i independent per enfrontar-se als patrons, governs i burocràcies sindicals; i, per l’altra, el consens que la principal tasca, en aquest moment de profunda crisi del capitalisme, és una conseqüent lluita anticapitalista i, necessàriament, contra l’imperialisme, per derrotar els plans d’austeritat i ajustos fiscals.

Aquest va ser, per exemple, l’eix de la Declaració General de la Trobada. Posat en discussió el primer dia de debats, el text va rebre importants incorporacions després de les intervencions dels diversos delegats presents. Va ser a partir del viu debat en la trobada que la declaració va passar a donar més importància a la crisi actual del capitalisme i a la necessitat de la lluita antiimperialista, a més d’incloure en la redacció, de forma més explícita, el necessari debat sobre el pagament dels deutes públics posat en pràctica per diversos governs a través de la retallada d’inversions i atacs als drets.

La trobada va servir, fins i tot, perquè les organitzacions poguessin aprofundir sobre altres temes importants que ajuden a constituir els eixos programàtics de la Xarxa. Temes que es refereixen a la qüestió de les dones, dels immigrants, de les opressions a les minories (com negres i LGBTs) i de la criminalització als moviments socials van tenir un important avanç, a partir de les discussions en grup, materialitzant-se en resolucions que ajudaran a articular les lluites en els diferents països de les organitzacions presents.

Per la mateixa profunditat dels temes discutits, els debats no s’esgoten i la tasca, a partir d’aquesta trobada, és seguir invertint en la construcció d’un perfil polític de la Xarxa. Un exemple d’un tema per a ser desenvolupat és, per exemple, el que tracta de Una part important dels delegats van estar en el nostre congrés, en Sumaré, i van tenir l’oportunitat de conèixer la nostra central i aprofundir els llaços de solidaritat i treball en comú. I, amb això, la CSP-Conlutas va consolidar-se com un referent important en el terreny internacional per a la unitat tan necessària dels treballadors, per enfrontar la difícil situació de la gent, no només al Brasil sinó arreu del món”l’autogestió i el control obrer.

En l’avaluació de Sebastián Pereira (Cacau) de la Secretaria Executiva Nacional de la CSP-Conlutas, la Trobada va ser victoriosa en les seves tasques. “Va ser un pas important per consolidar a la Xarxa, com una organització classista, democràtica i de base, elements que considerem fonamentals per garantir una lluita efectiva contra els plans d’austeritat, els ajustos governamentals i les polítiques patronals que ataquen els drets de la classe treballadora a través de la precarització, l’atur, de les privatitzacions i de tot el que és fruit de la crisi internacional del capitalisme”.

Un altre element assenyalat per Cacau va ser l’oportunitat que les delegacions internacionals coneguessin directament la CSP-Conlutas. “Una part important dels delegats van estar en el nostre congrés, en Sumaré, i van tenir l’oportunitat de conèixer la nostra central i aprofundir els llaços de solidaritat i treball en comú. I, amb això, la CSP-Conlutas va consolidar-se com un referent important en el terreny internacional per a la unitat tan necessària dels treballadors, per enfrontar la difícil situació de la gent, no només al Brasil sinó arreu del món”.

En breus, la Xarxa divulgarà, amb les degudes traduccions, la llista completa de documents discutits i votats durant la Trobada. Sobre la Declaració General i les altres resolucions i mocions aprovades estiguin traduïdes, farem la seva divulgació al nostre web.

Homenatge a Didí

No podríem deixar de citar que tota la Trobada va ser marcada pels homenatges i referències a Dirceu Travesso (Didí), un dels majors responsables de la construcció d’aquesta Xarxa. Christian Mahieux, dirigent de la Unió Solidaires (França) i de Cacau de la CSP-Conlutas, va recordar que la Xarxa avui només existeix per causa de la dedicació i militància de Didí, que va morir el 16 de setembre passat, després d’una llarga batalla contra el càncer. Va quedar clar que van parlar per compartir un sentiment amb tots els delegats allà presents, especialment els qui van tenir l’oportunitat de conèixer i militar al costat de Didí. La seva lluita per la construcció d’una societat lliure de tota forma d’explotació i opressió, per la construcció d’una societat socialista segueix més viva que mai.