28 de juny: Dia de la lliberació LGTBI

El dia 28 de juny és el dia en què hem de continuar la lluita que commemora els disturbis ocorreguts a Stonewall a Nova York el 1969 (encara que no oblidem que aquesta lluita va començar força temps més enrere).

Aquests disturbis van ser ocasionats per les lleis opressores entre el 1950 i el 1960 que penalitzaven el sexe homosexual amb penes de presó.

Estem parlant del 1950 i el 1960, però, en ple segle XXI ens trobem amb lleis, persecució cap a persones d’aquest sector, que segueixen sent empresonades i assassinades amb el suport dels seus governs. En casos com el de l’Estat espanyol, amb unes lleis que tot just penalitzen les agressions a què està sotmès aquest sector oprimit, prova d’això són les contínues agressions que es produeixen a Madrid, sense que hi hagi una resposta contundent legal, ja que no ho categoritzen com una agressió basada en l’odi, cosa que dóna força llibertat als agressors per poder seguir cometent aquestes atrocitats, tenen en certa manera “carta blanca”.

D’altra banda, sortir al carrer aquest dia significa exigir la llibertat de companyes i companys d’altres llocs en què l’opressió mostra la seva cara més cruel. Hi ha molts països al món on encara dues persones del mateix sexe no poden estimar-se legalment, o on el matrimoni igualitari està prohibit, i ja ni parlar de la reproducció assistida per a lesbianes. Parlem de totes aquelles companys/es que han estat empresonades al Marroc per mostrar el seu afecte en públic, assassinades per ser homosexuals al Brasil, com el recent cas de Rafael Melo; o que no han pogut suportar la pressió, com Leelah Alcom, noia transgènere que va arribar fins a l’extrem del suïcidi en els Estats Units.

Sota aquest clima, cal no oblidar el paper important que juga en tot això el capitalisme. El capitalisme té molt ben estudiat tots els sectors… Són uns estrategs nats, de quina estratègia parlem? de la divisió de classe… no hi ha res millor per a una lluita que la concorreguda i efectiva estratègia del “divideix i venceràs”. Aquesta és la seva premissa, separar les diferents lluites, lluites de la igualtat de la dona, la lluita dels diferents sectors obrers, la lluita contra el racisme, i en aquest cas la lluita contra l’homofòbia.

El capitalisme manté oprimits aquests sectors, fa campanyes per provocar desacords entre els sectors i que així no s’uneixin per la batalla d’arrabassar el poder. Per això és molt important que totes les lluites de la classe obrera estiguin unides i donar suport incondicional a totes les lluites de la nostra classe, per així poder vèncer la classe burgesa capitalista i patriarcal, que és la que crea aquestes opressions.

D’altra banda, s’aprofiten del col·lectiu per treure partit creant una falsa identitat LGTBI, amb l’anomenat turisme “rosa” o mercat “rosa”, adreçat als membres de la comunitat LGTBI que tenen més recursos, de manera que els gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals de la classe obrera no poden accedir a aquest tipus de luxes i es veuen fora del seu propi col·lectiu.

Sabem que dins el col·lectiu LGTBI es troba un sector de la burgesia que també pateix discriminació per la seva orientació sexual o identitat de gènere, però també podem afirmar que les burgesies, que prioritzen el capital per sobre de tot dret utilitzant l’explotació i la desigualtat, mai posaran fi a l’opressió de gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals o intersexuals. Per tant, les lluites pels drets LGTBI estaran sempre unides a les lluites de la resta de la nostra classe, la classe treballadora.

Per això ens unim a la iniciativa i convidem a acudir a la manifestació del dia 28 de juny, per la defensa dels nostres drets.

Per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures!

Mobilitzem contra tota repressió que ens impedeixi ser com som!

Unim les nostres lluites per acabar amb aquest sistema que ens oprimeix!

Lluitem contra el masclisme, el racisme, l’homofòbia i l’explotació!

Per una lluita LGTBI internacionalista i obrera!