Avui en dia, la violència masclista i la LGTBI-fòbia als centres d’estudi són una realitat. Les denúncies per casos d’agressions masclistes i homòfobes han augmentat, i això no és exempt als centres educatius. Un 45% de els/les estudiants trans abandonen l’educació obligatòria i només un 15% dels instituts on l’agredit havia revelat els abusos ho van notificar a les autoritats. També, comentaris com “maricón” utilitzats com un insult per part d’alumnes, o la gran discriminació de les professores en els àmbits educatius, on són un 96,7% en l’educació infantil, un 81,4% en l’educació primària i un 71% en l’ensenyança no universitària. Aquests són diversos exemples que mostren la gravetat d’aquest assumpte i no en podem fer cas omís.
La creació de la nova llei educativa per part del govern de PSOE-UP, una llei que recupera el text aprovat pel govern socialista de 2006, no ha servit per revertir el caràcter masclista i LGTBI-fòbic de l’ensenyament. Encara ens trobem denúncies d’agressions masclistes com les de l’INS Castellar de Catalunya, on un professor assetjava sexualment a les estudiants del centre i elles a partir d’organitzar-se van aconseguir apartar-lo de la docència. I aquest és un cas que va tenir cert renom públic, però la majoria es troben silenciats per la por de les estudiants a denunciar-ho i la poca facilitat que donen des de les institucions.
A més, no pot ser que avui en dia la nostra única eina per saber tot el que té a veure amb relacions sexuals vingui d’una pornografia clarament masclista i on la dona és tractada com un objecte. Per això, necessitem que s’imparteixi una assignatura d’educació sexual, que l’imparteixi personal qualificat i que respongui a tots els dubtes de les estudiants. Tampoc podem obviar que hi ha una part de l’alumnat que pertany al col·lectiu LGTBIQ+. Per tant necessitem una educació sexual que eduqui en matèria LGTBIQ+ i permeti que aquelles alumnes que formen part del col·lectiu puguin aprendre adequadament tot el que tingui a veure amb relacions sexo-afectives i plaer sexual individual. També és imprescindible garantir protocols i professionals capacitats per a respondre davant les situacions de masclisme o LGBTIfòbia que sofrim dins o fora de l’àmbit educatiu.
Avui en dia, doncs, és encara més urgent demanar:
Més recursos per l’educació pública! Educació sexual JA!
Més professionals formats en educació sexual i en acompanyament a les víctimes d’agressions masclistes i LGTBI-fòbia!
Més protocols en casos d’agressions masclistes i LGTBI-fòbiques!
Per això, sense una lluita des de cada classe, cada institut i a través d’assemblees no podrem acabar amb l’opressió que pateix el col·lectiu LGTBIQ+ i la dona. Només amb tota la classe treballadora podrem derrocar el sistema capitalista i així construir una sortida obrera i socialista que acabi amb l’opressió i l’explotació.
