Fa ja més d’una setmana que van acabar les eleccions presidencials a Xile, i Gabriel Boric es va proclamar com a president. Reproduïm a continuació la declaració del balanç que fan els nostres companys del nostre partit germà al país, Moviment Internacional dels Treballadors (membre de la LIT-ci), i les seves reflexions sobre què esperar del nou govern i com prosseguir la lluita a Xile.
Molts treballadors i treballadores, joves i lluitadors/as socials van respirar alleujats amb el resultat de la segona volta. La derrota de Kast (44,13%) significa un alè per als milions que hem sortit als carrers. D’altra banda, la contundent victòria de Gabriel Boric, amb més de 4,6 milions de vots (55,87%), és una conseqüència de més de 10 anys de lluites dels moviments socials i de la revolució que es va iniciar el 18 d’octubre de 2019.
La trajectòria de Boric, de líder estudiantil en les protestes de 2011 a president de la República, demostra el tortuós camí de lluites socials que van esclatar amb els “pingüins” (2006) i van seguir amb els joves universitaris (2011), les lluites de les dones (2018), de la classe treballadora per les seves pensions, drets laborals i les revoltes de Punta Arenas, Aysén, Freirina i Chiloé. El Front Ampli va sorgir com una nova força política a partir d’aquestes lluites, principalment de la joventut universitària. També el Partit Comunista es va renovar a partir de les lluites estudiantils, amb el sorgiment de noves figures com Camila Vallejos i Karol Cariola.
L'”esclat social” de 2019 va significar un salt en aquestes lluites i va amenaçar a tot el règim polític. Els partits que van governar els últims 30 anys van ser durament castigats i agonitzen, si bé encara tenen un pes important, principalment en el reducte més reaccionari del poder, el Congrés Nacional. El Front Ampli i el PC van sobreviure a l’esclat i han estat fonamentals, fins ara, per a canalitzar l’enorme crisi social cap a una sortida “pacífica” i “institucional”. Ara el poble els va portar al poder i esperarà grans canvis socials.
Podrà Boric i la seva coalició respondre a les demandes socials i canviar la realitat del país?
Una breu anàlisi del resultat electoral
Boric va guanyar amb gairebé 12 punts de diferència de Kast, més d’1 milió de vots. La victòria va ser contundent, però demostra que existeix un país polaritzat. Kast no era un “candidat més” de la dreta. Kast representa un projecte polític que continua totalment viu: el projecte de la burgesia xilena i les transnacionals de mantenir tot tal com està i respondre a les demandes socials amb més repressió.
Boric, d’altra banda, va ser portat al poder per les expectatives i la lluita de milions de persones. Les enormes celebracions en diverses ciutats del país demostren que el procés iniciat el 18 d’octubre de 2019 continua viu i hi ha enormes expectatives de les masses en els canvis socials que puguin venir.
Les votacions de Boric i Kast novament reprodueixen la divisió de classes al país. El projecte conservador-burgès va guanyar amb ampli marge en les comunes més privilegiades del país (Kast va tenir 73% en Les Comtes, 83% en Vitacura i 78% en El Barnechea), mentre que el projecte reformista de Boric va guanyar amb ampli marge en les comunes més populars (70% en Puente Alto, 67% en Quilicura, 64% en la Florida). La comuna de Maipú, una de les més combatives del país, demostra una gran polarització social, que es reflecteix en la votació: 55% per Boric, 44% per Kast. En la majoria de les més importants ciutats del país, Boric va guanyar amb amplis marges: Antofagasta, Concepción, Valparaíso, Sant Antoni, etc. Kast va mantenir el seu suport en les petites ciutats i en unes altres on el seu discurs antiimmigrants o antimaputxe entren amb més força.
Quins interessos defensarà un futur govern de Boric?
Kast va ser el principal candidat secundat per les 10 famílies més riques de Xile i les transnacionals. No obstant això, és important que tinguem claredat de com manen els més poderosos per a entendre el que es ve.
Durant les últimes dècades, el gran empresariat va finançar tant a la dreta com a l’ex-Concertació. Per això, la dreta i l'”esquerra” van governar per als amos del país i van mantenir el capitalisme neoliberal xilè. Els governs més neoliberals de Xile van ser els de l’ex-Concertació, tot just fa falta veure l’enorme ona de privatitzacions dels anys 90 (mineria, sanitàries, telecomunicacions, etc.).
Ara, amb la derrota dels partits tradicionals, la gran burgesia es reubica i passa a secundar i negociar amb les noves forces polítiques. Si bé el seu candidat principal va ser Kast, Boric també va rebre el suport figures rellevants de l’ex-Concertació i les va incorporar al seu Comando de campanya. Encara no és clara quina serà la composició del futur govern, però no podem descartar la formació d’un govern amb la presència dels partits de l’ex-Concertació, o d’un sector d’ella. Després de la primera volta, Boric i Aprovo Dignitat van privilegiar ràpidament els acords cupulars amb aquests partits, moderant els seus programes per a buscar els vots de “centre”. Si a l’inici de la seva campanya, Boric prometia recaptar 8% del PIB per a finançar drets socials, aquest valor ja va caure a 5% en els últims mesos i no sabem en quant acabarà.
Però no tan sols les figures de l’ex-Concertació representen directament els interessos de la gran burgesia. El mateix Front Ampli va venir adaptant-se cada vegada més en els últims anys per a guanyar la confiança i el suport de sectors burgesos nacionals i internacionals. Prova d’això és que un dels principals assessors de campanya de Boric, Diego Pardow, ve d’un centre d’estudis (Espai Públic [1]) finançat directament per grans mineres com BHP Billiton i per l’Ambaixada Nord-americana.
L’estratègia principal del Front Ampli/Aprovo Dignitat és buscar realitzar algunes reformes de manera pacífica i gradual, sense “espantar” als inversors. Volen convèncer als amos del país a donar “els anells” per a no perdre “els dits”. Saben que per a tancar el procés que es va iniciar el 18 d’octubre han de buscar realitzar algunes reformes perquè el país no torni a esclatar.
Les reformes que proposa el Front Ampli són bastant limitades, encara que hi hagi grans expectatives en elles, a causa de les precàries condicions de vida de la majoria de les famílies treballadores. La seva proposta d’augmentar les pensions a un mínim de 250 mil pesos és una mostra d’això. Ningú pot viure amb 250 mil pesos, però segurament 250 mil és millor del que existeix avui. La mateixa lògica s’aplicarà en tot.
Encara que les reformes suggerides per Aprovo Dignitat són molt limitades, encara així tindran dificultat a realitzar-les, ja que les famílies més poderoses del país (que dominen el Congrés i la Justícia) no volen fer més concessions del que ja van fer. Prova d’això va ser el rebuig, pel Parlament, del quart retir de les AFP. També existeixen grans resistències a l’augment d’impostos als més rics. Així, l’estratègia de Boric de realitzar reformes graduals negociant amb el gran empresariat probablement tindrà el mateix resultat que les reformes de l’ex-Concertació: acabaran en res.
L’únic factor que pot ser decisiu perquè aquesta equació no acabi malament és el moviment de masses. Si les masses treballadores i la joventut tornen a sortir als carrers i pressionar, el govern i el gran empresariat seran obligats a anar més enllà dels seus plans.
No obstant això, l’estratègia central de Boric/FA/PC no és mobilitzar les masses per a lluitar contra els privilegis del gran empresariat. La seva estratègia és negociar amb els de dalt i calmar el moviment de masses, perquè saben que el poble als carrers és molt perillós i incontrolable, ja que pot portar fins al fons la lluita per a canviar les seves condicions de vida. Prova d’aquesta estratègia va ser la mateixa negociació de l’Acord per la Pau, que va donar origen a l’actual Procés Constituent. Aquest Acord va salvar el coll de Piñera, garantint la impunitat als responsables per la guerra al poble quan aquest estava a punt de caure i va posar importants traves a la Convenció Constitucional, com ja hem discutit en diversos textos [2].
Així, tot apunta al fet que el futur govern de Boric serà un defensor dels interessos del gran empresariat del país, encara que intentarà pressionar-lo per a fer reformes i millorar una mica les condicions de vida de la classe treballadora. Això tindrà conseqüències considerables. El caràcter del govern s’evidenciarà quan comenci a reprimir les protestes populars i al poble maputxe en el Wallmapu.
La Convenció Constitucional en el nou escenari
En els últims dies va començar a sorgir una “nova” narrativa impulsada pels “frontamplistes”. Aquesta narrativa atribueix la conquesta de la Convenció Constitucional a la genialitat de Boric i a la signatura de l’Acord per la Pau. No hi ha res més fals.
En primer lloc, Boric no va ser el responsable per l’existència de la Convenció Constitucional. La possibilitat de redactar una Nova Constitució i tombar la Constitució de Jaime Guzmán/Lagos/Bachelet existeix a causa de l’enorme mobilització social que va esclatar el 18 d’octubre i va culminar el 12 de novembre de 2019, quan les mobilitzacions populars es van combinar amb una potent paralització dels sectors productius del país i a l’entrada de la classe obrera en la lluita. El que va fer Boric va ser signar ràpidament un Acord per a intentar frenar les mobilitzacions de masses, sostenir el govern de Piñera i obrir un Procés Constituent amb importants límits, que van ser fixats per la dreta i l’ex-Concertació (el quòrum dels ⅔, la impossibilitat de la Convenció de destituir autoritats, la impossibilitat de suspendre Tractats de Lliure Comerç, etc.).
Així, atribuir a Boric o al Front Ampli la conquesta de la Convenció Constitucional és una distorsió total de la realitat. El Front Ampli també va ser qüestionat als carrers, encara que avui Boric arribi en poder a causa de la falta d’una alternativa que pogués representar a fons els interessos de la classe treballadora i el poble (el fracàs de la Llista del Poble va contribuir a això).
Aquesta narrativa té un objectiu: dir als milions que hem lluitat que ara hem d’esperar a les nostres cases que Boric i la Convenció Constitucional solucionaran totes les demandes populars de manera pacífica i gradual. Ja no és necessari que sortim als carrers, diuen ells, ja no és necessari que fem vagues, ja no és necessari que ens enfrontem al gran empresariat i al seu Estat. Aquesta narrativa és falsa i apunta cap a la derrota del nostre moviment. Primer, perquè Boric no podrà fer reformes a través d’aquest Congrés, que és totalment hostil al poble. Segon, perquè la Convenció Constitucional amb les traves actuals tampoc solucionarà els problemes del poble si es limita a redactar una bonica Constitució en el paper, però sense garantir com es transformaran aquests drets en realitat.
Des del MIT i amb la nostra companya constituent María Rivera proposem un camí diferent: el camí de la mobilització i l’organització de la classe treballadora i la joventut per a portar a fons la lluita contra el capitalisme neoliberal xilè i el poder del gran empresariat. Aquesta organització ha de ser independent del govern de Boric. Seria un enorme error creure que el govern solucionarà els problemes del poble i que hem d’esperar tranquil·lament a les nostres cases.
Encara no hem guanyat res. Les AFP continuen existint, la salut pública continua caòtica, els sous continuen precaris, els nostres béns naturals segueixen en mans privades. La classe treballadora no pot donar un xec en blanc a Boric. Si Boric, el Front Ampli i el PC volen realment solucionar els problemes del país, han de trencar els seus acords i negociacions amb el gran empresariat i estimular les mobilitzacions de la classe treballadora i la joventut per a enfrontar als amos del país.
El problema de fons: el capitalisme imperialista
Boric promet millorar la vida del poble fent reformes que reparteixin millor la riquesa acumulada pel gran empresariat. No obstant això, les propostes de Boric no toquen l’arrel dels problemes. L’arrel dels problemes és la gran propietat privada i la subordinació del nostre país a les relacions capitalistes internacionals. Xile és un gran productor i exportador de coure, fruites, cel·luloses i peixos. Aquest model, anomenat per molts “extractivista”, té enormes conseqüències socials (sous baixos, ocupacions precàries, falta de desenvolupament tecnològic i científic) i mediambientals (destrucció d’ecosistemes, sequera generada pel monocultiu i la gran mineria, etc.). El model capitalista xilè beneficia als amos de la indústria del salmó, les grans empreses mineres, forestals, importadores i exportadores, Bancs i AFP. Sense tocar la gran propietat privada i posar-la al servei de la població és impossible solucionar els problemes que tenim. Podem posar pegats, però aquests pegats no sanaran les ferides, que són molt més profundes.
Per això, nosaltres plantegem que l’únic camí per a solucionar els problemes del poble i combatre el desastre mediambiental implica recuperar els béns naturals i les empreses estratègiques del país i posar-les sota control de la classe treballadora organitzada.
Per això, no tenim dubtes que el govern de Boric no solucionarà els problemes estructurals del país. Boric no està a favor de retornar les terres al poble maputxe i enfrontar els interessos dels empresaris forestals. Boric no està a favor de renacionalitzar el coure perquè aquesta riquesa pugui ser invertida en drets socials i perquè es pugui reparar el mal mediambiental causat per la Gran Mineria. Encara que Boric parli de protegir la naturalesa, no podrà fer-ho, perquè no va a l’arrel del problema: la gran propietat privada orientada cap al lucre i no cap al benestar de la majoria de la població.
És hora d’acabar amb el saqueig!
La derrota de Kast i conseqüent victòria de Boric és una victòria distorsionada del moviment de masses. Ara més que mai hem de recuperar l’organització en els nostres llocs de treball, sindicats, poblacions, col·legis i universitats. Podem arrencar conquestes amb la nostra mobilització: millors drets, una millor salut, millors pensions i educació. No obstant això, aquestes conquestes han de ser solament un pas en una lluita contra el saqueig capitalista dels nostres béns naturals i el nostre treball, o retrocediran en poc temps.
Si el govern de Boric/PC vol portar endavant un gran canvi social, ha de qüestionar les bases del capitalisme xilè i impulsar l’organització i mobilització permanent de la classe treballadora i el poble.
Per a anar en aquest sentit, el govern ha de:
- Desmilitaritzar immediatament el Wallmapu i iniciar un procés de devolució de les terres ancestrals al poble maputxe
- Garantir el judici i càstig a Piñera i als responsables polítics i militars de la repressió al poble. Iniciar una reparació a tots els afectats per la repressió estatal
- Amnistiar a tots els presos polítics xilens i maputxe, demostrant que està al costat del poble i no dels que han saquejat el país en els últims 50 anys
- Iniciar la revisió de tots els Tractats de Lliure Comerç que atempten contra la sobirania dels pobles de Xile
- Acabar amb les amarres de la Convenció Constitucional perquè la Convenció pugui prendre les mesures que el poble necessita de manera immediata
- Implementar immediatament la fi de les AFP i un augment general de sous i pensions
- Recuperar les empreses privatitzades durant la dictadura i democràcia, començant per la Gran Mineria del Coure i Liti.
Si el govern pren aquestes mesures, no tenim dubtes que el poble el defensarà de tots els atacs del gran empresariat. Si Boric no avança ràpidament en aquest sentit, començarà a ser qüestionat pel moviment de masses i podrà generar grans desil·lusions, que podran obrir el camí a l’extrema dreta. Cridem a tota la classe treballadora, els pobles i a la joventut a organitzar-se i mobilitzar-se. Cridem a tots i a totes a construir un projecte per la superació del capitalisme i la construcció d’una societat on tota la riquesa produïda estigui al servei de la classe treballadora i la recuperació de la naturalesa.
Notes:
[1] Transparencia y financiamiento – Espacio Público (espaciopublico.cl)
[2] La Convención Constitucional… ¿Podrá solucionar los problemas de los trabajadores? | MIT (vozdelostrabajadores.cl)
