Escrit el 9 d’octubre del 2015 per Gabriel HulandDesprés de poc més d’un any del bombardeig d’Israel a Gaza, al juliol/agost del 2014, que va deixar més de dos mil palestins morts, l’estat sionista torna a l’ofensiva en posar en marxa una nova onada d’agressions i provocacions en les últimes setmanes contra els palestins a Cisjordània i Jerusalem Est. Les tensions creixen després de les amenaces per part del govern d’Israel de canviar l’status quo al complex d’Al-Aqsa, tercer lloc més important per la comunitat musulmana, després de la Meca i Medina, ambdues a l’Aràbia Saudí.

Actualment, els jueus poden accedir a l’àrea de la mesquita, però no hi poden resar allà. Amb motiu de la festa jueva de la Sukka, el nombre de jueus que venen al local augmenta enormement, cosa que va portar al govern israelià a imposar restriccions a l’entrada de musulmans a la mesquita. Els jueus, la majoria ortodoxos, no venen simplement a resar, sinó que converteixen aquestes dates en un moment d’afirmació de l’ocupació i la cultura jueva, portant a terme provocacions gratuïtes contra els àrabs i musulmans. Pocs dies abans de la festa jueva de la Sukka, té lloc una de les festes religioses islàmiques més importants: l’Eid al-Adha, la festa del be.

Després de vuit dies de confrontacions, el nombre de palestins detinguts supera els 200. Més de 800 van ser ferits amb munició real i bales de goma. Les autoritats sionistes han afluixat encara més les regulacions sobre l’ús d’armes de foc per part de les Forces de Defensa d’Israel (IDF) contra manifestants palestins. Fins llavors, un soldat israelià només podia utilitzar armes de foc si es trobés en “situació de perill”. Amb les noves mesures, el seu ús passa a estar permès si l’oficial considera que qualsevol persona de la zona corre perill. La policia israeliana no respectava la legislació abans del canvi i ara rep a la pràctica l’autorització per matar lliurement. Fins al dijous 8 d’octubre set palestins i quatre israelians havien perdut la vida.

Segons l’organització palestina Adameer, 460 palestins de Jerusalem estan detinguts a presons israelianes, el que suposa un augment de més d’un 60% en les últimes setmanes.

Pedres contra armes de foc i tancs

Les pedres s’han convertit en el principal símbol de la resistència palestina. La desigualtat de condicions entre els joves palestins que lluiten contra la invasió de colons jueus i els soldats israelians fortament armats és desproporcionada. Difícil concebre un grau de covardia així. Una gran quantitat de vídeos que circulen per les xarxes socials mostren els soldats israelians superequipats atacant a joves i nens palestins armats simplement amb pedres i un keffiyeh (el mocador típic palestí) cobrint el rostre. Aquest és el seu crim. Resistir contra una horda d’invasors que avança diàriament contra les seves terres.

Recentment, el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu ha llançat una veritable guerra contra els joves que tiren pedres. Ha endurit la legislació, que ara preveu penes més dures, i ha autoritzat l’ús d’armes de foc contra els “terroristes armats”. La premsa israeliana és tan hipòcrita que converteix els joves palestins en terroristes i als assassins israelians en herois.

El petit poble de Nabih Saleh, prop de Ramalah a Cisjordània, s’ha convertit en un referent de la lluita palestina des de 2009, quan els seus veïns van començar a organitzar protestes setmanals contra la confiscació de terres i aigua per part de la colònia jueva de Halamish. Fa pocs dies, un vídeo va captar el moment en què un soldat de les IDF ataca sense pietat un nen i de seguida és agafat per la mare i altres residents de la zona.

Mahmoud Abbas col·labora amb l’ocupació

L’Autoritat Nacional Palestina (ANP), presidida per Abbas, del Fatah, ha demanat en innombrables ocasions que els palestins parin els “actes violents”. A més, ha ordenat a les forces de seguretat palestines que treballin per “calmar” la situació amb l’excusa que les manifestacions a Palestina serveixen de context perquè Israel augmenti la repressió.

La pàgina web palestina Electronic Intifada ha acusat a Abbas d’actuar com a “subcontractista de l’ocupació”, per la seva actitud de reprimir a les manifestacions per evitar a tota costa qualsevol tipus de tensió amb les autoritats d’Israel. El seu objectiu és convertir-se en un mer gestor dels territoris ocupats, quan, en l’opinió de molts palestins, hauria més aviat organitzar la resistència contra la creixent construcció de nous assentaments, que és condemnada per l’àmplia majoria de la comunitat internacional, inclosos l’ONU i diferents governs europeus.

Tercera Intifada?

Alguns activistes i mitjans de comunicació (pro palestina i sionistes) opinen que estem davant l’inici de la tercera Intifada. És molt aviat per parlar d’un aixecament generalitzat contra l’ocupació, com van ser les dues últimes Intifades, el 1987 i el 2000. No obstant això, observem clarament una creixent insatisfacció amb l’actual situació a Palestina. Amb l’avanç permanent de les colònies als territoris palestins, la separació en relació a Gaza (que segueix sense reconstruir-se) i la postura inoperant de l’ANP.

A Palestina el sentiment cada cop més generalitzat és que els acords d’Oslo han fracassat rotundament i que fan falta noves alternatives polítiques que reprenguin les banderes històriques de la lluita palestina dels inicis, com per exemple el final de l’ocupació i la reconstrucció d’una Palestina laica, democràtica i no racista.