Desde l’inici de la pandèmia venim alertant de l’apartheid de vacunes creat per l’imperialisme. La “quarta onada”, que assola a Europa, i la nova mutació del coronavirus, anomenada Òmicron, proven que teníem raó en afirmar que els governs nacionals, de tots els països, i les grans multinacionals estaven, i encara estan, més interessats en garantir els seus guanys que en la vida de la classe treballadora.

Va ser per això que els països del continent africà van rebre una quantitat molt inferior de vacunes que les que necessiten, fent que els percentatges de població vacunada siguin actualment molt baixos.

El camí no és tancar les fronteres

A més, el que ens omple d’indignació és que, enfront del sorgiment de la nova variant, la reacció dels països desenvolupats i subdesenvolupats vassalls de l’imperialisme, com el Brasil, en lloc de desenvolupar un moviment de solidaritat envers els països de l’Àfrica Austral, és a dir, del Sud del continent, o una mobilització per a secundar-los amb vacunes i personal mèdic, va tancar les fronteres a aquests països, suspenent vols i connexions aèries.

Les evidències que la mesura té molt més a veure amb la marginalització i la discriminació històriques que envolten al continent africà poden ser exemplificades amb dos fets: d’una banda, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que no hi ha respecte la nova variant dades suficients que justifiquin mesures extremes; d’altra banda, hi ha notícies generalitzades que la quarta onada a Europa està sent molt forta i, fins i tot així, aquestes connexions aèries són mantingudes.

Al Brasil, l’Agència Nacional de Vigilància Sanitària (Anvisa) va emetre una recomanació al govern per a la suspensió immediata de vols procedents de sis països: Àfrica del Sud, Botswana, Eswatini (antiga Swazilàndia), Lesotho, Namíbia i Zimbàbue. I fins i tot sabent que la nova variant (detectada en Bostwana i a Àfrica del Sud) també hagi estat detectada a Hong Kong, Israel i Bèlgica, el govern Bolsonaro vol ara impedir als viatgers de quatre països africans més: Angola, Malawi, Moçambic i Zàmbia.

La proposta de l’imperialisme i el genocidi dels i les més pobres

Aquesta variant, potencialment més contagiosa, va ser identificada per científics sud-africans, que de seguida van compartir aquesta informació amb el món i, en aquest moment, a canvi, estan sent castigats. Ara, la burgesia es fan les sorpreses i les Borses de Valors van caure a tot el món. Però el fet és que aquesta situació va ser desenvolupada per les grans multinacionals.

Al novembre de 2020, l’OMS va afirmar que faria una distribució equitativa de vacunes pel món sencer, moment en el qual el Regne Unit i la Unió Europea van bloquejar les comandes d’un grup de països liderats per Àfrica del Sud i per l’Índia perquè les patents fossin alliberades, de manera que poguessin augmentar la seva producció i augmentar la disponibilitat de vacunes per als països pobres. Però tot això no va passar d’una nova mentida.

Prop del 60% de les vacunes produïdes el 2021 estan sent monopolitzades per Estats que representen el 16% de la població mundial. A més, el 76% de les dosis aplicades van ser concentrades en els deu països més rics del món. En números concrets, de les 6.400 milions de dosis de vacunes administrades globalment, només el 2,5% van ser a l’Àfrica, encara que el continent sigui responsable per poc més del 17% de la població mundial.

La solució per a l’escassetat de vacunes proposada per l’imperialisme va ser la iniciativa Covax, un programa creat el 2020 per l’OMS per a la distribució de la vacuna a través d’entitats filantròpiques, a la qual s’hi van adherir 72 països. Però, la seva màxima meta, el 2021, era immunitzar al 20% de la població mundial, un índex evidentment insuficient. Per als països en pitjors condicions financeres, es limitava a redistribuir els excedents. És a dir, solament les sobres dels països rics. I més: els diners per al programa per a la compra de vacunes és 2.000 milions de dòlars, quan serien necessaris 5.000 milions.

Ni tan sols l’objectiu ínfim de l’OMS (que tots els països vacunessin almenys al 10% de la seva població) va ser complert. A la pràctica, més de 50 països no van aconseguir complir aquesta meta, la majoria d’ells a Àfrica, on només prop del 7% dels habitants del continent estan totalment vacunadts/des, en comparació amb el 42% de la població global. I val recordar que la meta inicial, que era lliurar 620 milions de dosis per a Àfrica, ara, va baixar a 470 milions, la qual cosa només assoleix al 17% de la població d’Àfrica.

Com ja havíem anunciat: “Aquesta desigualtat, a més d’obscena, és inútil per a superar la pandèmia. És inútil per a alguns països immunitzar al 70% de les seves poblacions si el Covid-19 continua circulant en altres parts del món. Si no fos erradicat, el virus continuarà transmetent-se i sofrirà mutacions, creant noves variants que invalidaran l’eficàcia de les vacunes actuals. Això és el que està ocorrent actualment”.

Desigualtat obscena i perillosa

A Àfrica del Sud, país que té el més alt índex de vacunació en el continent, on oficialment més de 90.000 persones van perdre les seves vides, només prop del 24% van rebre les dues dosis. En els altres països, la situació és pitjor: 18% a Zimbàbue; 11% a Moçambic i a Namíbia; i només el 3% a Malawi. La meitat dels 54 països va vacunar a menys del 2% de la seva població. Dos països –Burundi i Eritrea– encara no han començat a implementar el seu programa de vacunació.

Com que les patents de les grans multinacionals no van ser fallides, els països amb més dificultats econòmiques queden enrere en la vacunació, com és el cas de tot el continent africà, mentre la gran indústria farmacèutica continua guanyant molts diners i tenint molt de guany, posant en risc el conjunt de la humanitat.

Creixen la misèria i la fam a l’Àfrica

La pandèmia va potenciar el sofriment, la desocupació, i la fam del poble en el continent africà. El virus, que té origen en el benefici capitalista i en la relació que grans multinacionals mantenen amb la naturalesa, va tenir efectes devastadors en el planeta.

A Àfrica, l’augment de la pandèmia va anar gradualment destruint els fràgils sistemes de salut d’aquests països. Fins i tot amb sub-notificacions, Àfrica va tenir un augment del 30% en les infeccions i va implementar menys mesures de salut pública que qualsevol altre continent.

El tancament de fronteres, que novament es duu a terme, ha estat perjudicial no sols per al turisme sinó també per al sector informal a l’Àfrica. Un informe de l’Oxfam va preveure que l’impacte econòmic de la pandèmia podria endarrerir en 30 anys el desenvolupament d’algunes regions del continent.

Actualment, la caiguda dels ingressos familiars a Àfrica és del 20% major que la verificada en la resta del món. El que està llançant a més persones per sota del llindar de pobresa. El 2019, en tot el continent, 135 milions vivien en aquestes condicions. Cap a finals de 2020, el número ja havia saltat a 270 milions, la qual cosa representa un augment del doble.

A Àfrica com un tot, el 19% de la població està desnutrida (més de 250 milions de persones). Dones i nenes representen més del 70% de les persones que sofreixen de fam crònica. La pandèmia està afectant les seves condicions alimentàries, familiars i culturals, fins i tot amb l’augment de víctimes d’agressions sexuals.

Ni tan sols existeixen als països africans els disminuïts programes d’estímul social creats per alguns governs imperialistes. A més d’això, en la majoria dels països africans, l’aprenentatge virtual simplement no existeix i centenes de milions de persones viuen en economies informals.

Ni el que està al capdavant en el combat de la pandèmia té vacuna

Aquesta situació, òbviament, tendeix a empitjorar amb el sorgiment de la variant Òmicron, l’existència de la qual, per si sola, preanuncia més sofriment i morts.  Cal recordar que, segons dades de la Universitat John Hopkins, divulgats per l’Agència BBC News, al juliol passat, quan la variant Delta va començar a afectar el continent amb més força, va haver-hi un augment del 40% en l’índex de morts.

Segons estudis publicats fins al moment, la Òmicron pot ser una mutació més infecciosa, agressiva i letal que les anteriors, cosa que, lamentablement, pot comprovar-se en la realitat. A Àfrica del Sud, el 16 de novembre, els informes oficials van registrar 273 casos. Una setmana després, el nombre de persones contagiades va pujar a 1.275 casos. I, l’endemà, es va duplicar: 2.465 casos.

Això, en un context en el qual fins i tot entre els i les professionals de la salut, les taxes de vacunació són terriblement baixes. Només el 27% dels i les professionals de la salut van ser totalment vacunades a Àfrica, en contrast amb els més del 80% de les professionals del sector vacunades en països d’alts ingressos. En només sis països africans va haver-hi el 90% de cobertura de vacunes entre les professionals de la salut, i altres nou van vacunar totalment a menys del 40% de les treballadores i treballadors de la línia de front en el combat clínic i sanitari.

Fer caure les patents per a estendre la vacunació

Una tasca de primer ordre, urgent, és organitzar la lluita per a fer caure els drets de propietat intel·lectual, no sols de les vacunes sinó de tots els medicaments i qualsevol tecnologia mèdica necessària per a contenir el Covid-19.

Les patents permeten que les indústries farmacèutiques i altres empreses explotin una invenció, en aquest cas, les vacunes, durant 20 anys, a partir de la seva divulgació. És a dir, és un instrument jurídic perquè les grans empreses garanteixin el monopoli de productes científics i noves tecnologies.

Són aquestes regles de “protecció intel·lectual” les que funcionen com a barrera perquè les vacunes no siguin produïdes en països que no posseeixen aquestes patents però tenen capacitat industrial adequada per a fer-les, fins i tot estant en aquest moment, com el Canadà, el Brasil, Mèxic, l’Argentina, l’Índia, Egipte i Corea del Sud. Només l’Institut Serum, a l’Índia, és capaç de produir 1.400 milions de dosis per any.

Prova que, sense aquesta barrera, seria possible la producció i el proveïment en massa de la vacuna, agilitzant la seva aplicació en tots els països.

Una política classista i antiimperialista

Precisem que la classe treballadora i els seus sectors més explotats i oprimits (pel racisme, el masclisme, la LGBTIfobia, la xenofòbia, etc.) es posin al capdavant d’aquesta lluita. Els processos de mobilització mostrats en les revoltes que ocorren al Senegal, Angola, Algèria, Sudan i altres països del continent africà mostren que hi ha un potencial revolucionari. Però, per a això, és necessari construir organitzacions de la classe treballadora internacional que, a través de la democràcia interna, puguin centralitzar i liderar la lluita de classes, que puguin ser l’expressió conscient d’aquest procés i dels combats en curs, fins i tot en defensa de la vida enfront de la pandèmia.

Per a això, és fonamental que els treballadors i treballadores del continent africà, que estan a l’avantguarda d’aquestes lluites, construeixin organitzacions revolucionàries als seus països. No hi ha una altra sortida. En cas contrari, els nostres germans i germanes d’aquest continent continuaran vivint aquesta massacre i aquest genocidi.