Editorial del periòdic de Corriente Roja del mes de novembre 2015
La proposta de Junts pel Sí i la CUP-CC perquè el Parlament declari que “no se supeditarà a les decisions de la institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, que considera deslegitimat i sense competència” ha activat la maquinària mediàtica espanyolista, que titlla la decisió de “colpista” i prepara el terreny per justificar socialment la utilització de la repressió de l’Estat contra el poble de Catalunya.
Rajoy, que se sent recolzat per Merkel i la UE, ha qualificat la proposta de “provocació” i ha anunciat que “no li tremolarà el pols” per a impedir “per tots els recursos legals al seu abast“, que el poble català exerceixi la seva sobirania i proclami la República catalana. Té a la seva disposició tot un arsenal que inclou des de la inhabilitació, multes i presó de responsables polítics, fins a la suspensió de l’Autonomia i els estats d’excepció recollits en la Constitució monàrquica. I no falta qui li ho recorda a l’exèrcit i la Guàrdia Civil, perquè “en democràcia” la “violència és monopoli de l’Estat”.
Rajoy no està sol: Ciutadans i el PSOE han establert amb ell un “pacte per la unitat nacional” per donar suport al Govern i coordinar les mesures repressives. Es tracta del cinisme més groller. Cinisme perquè justifiquen les seves amenaces d’intervenció en la “defensa de la democràcia”, obviant que l’embolic neix, ni més ni menys, d’impedir un referèndum perquè els catalans decideixin.
Ho fan a més en nom de combatre el “nacionalisme” i per això signen un Pacte per la “unitat d’Espanya”, és a dir en nom del nacionalisme més gran, el que impedeix que les altres nacions puguin decidir el seu futur.
El Pacte PP, PSOE, C’S no és sinó el pacte dels defensors de la Monarquia, de la “pàtria espanyola comuna i indivisible” que Franco deixà “lligada i ben lligada” i que la Constitució monàrquica va “legitimar”.
El rebuig a les amenaces, a aquest Pacte de la vergonya del ranci nacionalisme espanyol, ha de ser la resposta dels treballadors i els pobles de tot l’Estat i de Europa, començant per les organitzacions que es defineixen d’esquerres i democràtiques.
No s’hi valen les mitges tintes. No s’hi val afirmar, com en Pablo Iglesias (Podemos), que cal “dialogar” i “tendir ponts”, sense començar pel mes rotund rebuig a les amenaces del Govern i cridar a mobilitzar-se contra elles. I tampoc no s’hi val reconèixer el dret a decidir, però fer-lo dependre d’un “referèndum pactat” amb un Estat que s’hi nega per principi. Reconèixer el dret al divorci però exigir el “mutu acord de tots dos cònjuges” és en realitat negar-lo.
El poble treballador i la joventut no necessitem cap unitat forçada. Qui la vol són les grans empreses de l’Ibex35, la Troica, l’oligarquia financera que ens explota i oprimeix. La classe treballadora necessita una unió lliure entre pobles lliures, que mai serà possible si Catalunya no decideix de forma lliure i sobirana el seu destí.
Fora les urpes de l’Estat de Catalunya!
Madrid, 2 de novembre 2015
