Escrit per Xara Argyris el 4 d’octubre del 2015
S’obre un nou panorama polític a Grècia després de les eleccions del 20 de setembre, i és completament diferent del país que era al gener. Tsipras, que va ser escollit per trencar amb el Memoràndum, ara lidera un govern que el seu objectiu és aplicar totes les mesures exigides per la Troica.
Aquesta és la tercera cita electoral de l’any, després que la majoria del poble digués OXI (No) i Tsipras va desconèixer el seu resultat. A les eleccions, marcades per la desil·lusió, va calar la campanya de Tsipras de què “no hi ha més alternativa que pactar amb la Troica”. L’objectiu d’ara és organitzar la lluita contra les mesures del nou govern Tsipras.
La victòria de Syriza, amb 35,46% dels vots, es dóna en un marc de divisió del partit, la sortida de milers de membres, i el contundent NO del referèndum.
La maniobra d’avançar les eleccions va tancar el projecte de “govern d’esquerres”, amb l’objectiu de reassegurar la seva elecció -abans que les mesures firmades tinguessin conseqüències pels treballadors-, i així recuperar la majoria al parlament.
El nou govern SYRIZA-ANEL ha donat un profund alleujament a la Troica. El resultat es va donar conforme les exigències, i és la garantia per avançar amb el pla, val a dir, per un costat, la firma del tercer memoràndum i, per l’altre, la “neteja” que va haver-hi de l’oposició, dels diputats que van votar en contra de la firma del memoràndum.
La formació del nou gabinet mostra que és una continuació de l’anterior govern. Manté el mateix equip, amb només vuit càrrecs nous.
Syriza-tsipras surt de les eleccions amb el triomf donat pel 36,34%, superant les expectatives i els dubtes. Si bé va perdre 320 mil bots en relació a gener del 2015, va arribar a 42% als barris obrers d’Atenes i 40% entre joves de 18 i 24 anys.
Nova Democràcia: 1.526.205, perdent 200 mil: el front PASOK-DIMAR: 341.340, i RIO: 222.166, perdent 80 mil (aconseguits al gener del 2015); ANEL: 200.423, amb 93 mil menys, a la mateixa comparació.
L’incòmode tercer lloc que ocupa ALBA DAURADA, amb 379.581, no és novetat, ha aconseguit 9 mil menys que el gener del 2015. Comparat amb juny del 2012 segueix en descens, tot i que manté el percentatge; els més alts d’aquests els va obtenir a illes com Mitilini, que viuen el problema dels refugiats sense respostes.
No menys incòmode és el cinquè lloc que segueix mantenint el PARTIT COMUNISTA GREC (KKE), amb 301.632, que tot i que amb 37 mil vots menys conserva la seva presència històrica al govern. El seu rol “d’oposició” i “d’abstenció” en el memoràndum el va deixar desubicat davant les masses en l’auge de la mobilització pel NO, però reafirmant la seva funció com a aparell contrarevolucionari que és.
A la UNITAT POPULAR -155.242 (2,82%)- la seva campanya pel “No fins al final” no li va servir per esborrar els sis mesos en què va ser part del govern i dels memoràndums firmats.
A l’esquerra que es va presentar i que no va arribar a 3% hi havia el Front ANTARSYA -EEK, que va treure 46.096; el gener passat havia obtingut 39.497. OKDE; amb 2.370 davant els 1.854 de gener i el P.C-M.L. (Partit Comunista Grec-Maoista) 8.944 contra 7.999 el gener del 2015.
Les organitzacions d’esquerra no van aconseguir ser un pol alternatiu a aquestes eleccions, tot i que haver estat a primera línia de la campanya pel NO. Per fora de les organitzacions manava el desconcert, el desencant i la confusió davant la caiguda del “govern d’esquerra”, que defensaven com l’alternativa que combatria el capitalisme.
“L’abstenció”
L’índex oficial és del 45% i amb diverses interpretacions: força estrany davant el 62% que va dir NO a la UE i al memoràndum, en el referèndum, per després escoltar a un Tsipras triomfant declarant que el No va ser un SÍ.
Van ser 600 mil votants menys que el juliol i 780 mil menys que el gener. De la comparació sorgeix una pregunta: per què una participació tan alta pel NO i tan baixa en aquestes eleccions? La diferència es dóna, en part, per la forma en com es va viure això: la gran disposició a lluitar que va expressar el poble grec mobilitzant-se pel NO, i la passivitat que el va portar a noves eleccions, que ningú va demanar, excepte el govern.
Segurament, no va ser el calorós dia d’estiu el que temptava els votants a anar-se’n a les platges, sinó el cansament després de tres convocatòries en nou mesos (generals al gener, referèndum al juliol i noves eleccions el 20 de setembre) i la notable decepció en la gent, que de diferents formes deia “…sabem el que ens espera”.
Això, sumat als problemes que genera haver de traslladar-se als llocs d’origen, amb la despesa que això implica, en un moment en què tothom intenta gastar el menys possible perquè el sou doni per tot ja convertit en misèria per tantes retallades.
Quadres comparatius entre les eleccions de setembre i gener del 2015
ELECCIONS GENER 2015PARTITNOMBRER D’ESCONS% DE VOTS
Syriza
149
36,34%
Nova Democràcia
76
27,81%
Alba Daurada
17
6,28%
To Potami
17
6,04%
KKE
15
5,47%
Pasok
13
4,68%
Grecs Independients
13
4,75%
ELECCIONS SETEMBRE 2015PARTITNOMBRE D’ESCONS% DE VOTS
Syriza
145
35,5%
Nova Democràcia
75
28,1%
Alba Daurada
18
7,0%
Pasok
17
6,3%
KKE
15
5,5%
To Potami
11
4,1%
Grecs Independents
10
3,7%
Unió de Centristes
9
3,4%
Els dos partits més votats, Syriza i Nova Democràcia, i un mapa del nou bipartidisme grec.
La “legalització” del pla Tsipras
El pla neix, així, per segon cop, reeditant la seva aliança amb la dreta nacionalista de Grecs Independents -ANEL- i es prepara per “quatre anys complets, perquè aquest és el mandat”, tot i que l’ambient d’eufòria només es va viure en el búnquer de Syriza.
El poble grec no espera res nou, coneix bé les condicions de l’últim rescat firmat causant de la “terrible” indecisió fins a l’últim moment, com ho van expressar alguns: “aquesta nit ens miràvem als ulls i no sabíem què fer”. Una cosa sí que la tenen clara: no volen la dreta.
En el futur vinent, el més ràpid possible, es posarà en marxa el pla de reformes, ajustament que exigeix el préstec de 86.000 milions d’euros.
A diferència de la primera campanya, en aquesta Tsipras no va dir ni una paraula sobre “renegociació” ni tampoc va fer promeses sobre cap tipus de ruptura amb el memoràndum, ni sobre la recuperació del sou bàsic, o sobre la convenció col·lectiva, o sobre la recuperació del 13ª paga extraordinària completa (una paga extraordinària).
El “nou” govern ve amb el paquet sota el braç, i junt amb això vindran retallades a les jubilacions, nova escala laboral a l’Estat, més augments en el sistema impositiu, suspensió dels subsidis, la pujada de set anys de l’edat de jubilació, i les privatitzacions -que havien quedat en suspens- de tot el que falti privatitzar.
Que avanci o no, està per veure. Dependrà de com es doni la resposta dels treballadors i el poble grec, de com sigui la resistència al saqueig capitalista, ara amb el seu indiscutible soci Tsipras, la burgesia i les patronals gregues. Dependrà, també, de les possibilitats de coordinar i organitzar aquestes lluites.
Més enllà dels nombres
El divendres 18, abans de les eleccions, Syriza va fer el seu acte de tancament de campanya a la plaça Syntagma; es van reunir entre 4.000 i 5.000 persones. Va ser un acte amb moltes llums i molts forats. Sofía i Geòrgia són els mestres; elles intentaven explicar-me que això no havia sigut així als actes anteriors, referint-se a la plaça del NO.
“…va ser la primera vegada que vaig plorar en una mobilització. Nosaltres sempre vam ser d’esquerres, aquest és un govern d’esquerres i li donarem suport. Abans de les eleccions de gener, estàvem veient una situació terrible a les escoles. Volien imposar les “Avaluacions” per començar a acomiadar gent. Sentíem persecució i amenaces, hi havia molta por a perdre el treball. Va ser una de les últimes lluites abans de les eleccions: frenar les avaluacions, i ho vam aconseguir. El vot a Syriza va ser per la democràcia i els drets humans. Res es pot canviar de cop, la firma del memoràndum era quelcom que tots sabíem que passaria, havíem de donar-li temps. No podia fer una altra cosa, i el pitjor ja vam passar-ho: des del 2011 fins ara hem perdut un 45% del salari.”
A la nit del dissabte anterior a la votació, en una reunió d’activistes sindicals i de DDHH, per primera vegada es trobaven discutint diferents posicions en relació a Syriza. Va ser una discussió visceral, però es va trencar la unanimitat i els vots es repartien entre Tsipras, UP, Antarsya i l’abstenció.
Grècia té l’esquerra anticapitalista més gran del món i es compten moltíssimes organitzacions, agrupacions i partits polítics que reivindiquen la revolució. N’hi va haver força reunions que es van donar durant la primera setmana posterior a la votació. Les organitzacions com Antarsya i OKDE, que van participar defensant la sortida de la UE i de l’Euro amb un programa anticapitalista, van poder fer balanços més objectius en relació als seus resultats i a com preparar-se per a les lluites que vindran.
En la resta de l’ampli espai de l’esquerra es va traslladar l’esclat que ja s’havia donat cap a l’interior de Syriza. Es despengen, per un cantó, els sectors que seguiran donant suport al govern i, per l’altre, separant-se, els que parlen de “traïció de Tsipras” i proposen la “necessitat de reorganització”.
Aquest és un procés obert i el més ric que s’està donant en una oberta recerca, sobretot de moltes joves activistes que van creure en el “programa revolucionari de Syriza”.
Per altra banda, els sectors que estaven en lluita van entrar en un “impasse”, que es va iniciar després de les eleccions de gener del 2015. En reunions amb activistes de sindicats d’hospitals, agrupacions sindicals docents, de la fàbrica INTRACOM (que pertanyen a la Confederació de treballadors i empleats del metall) hi ha un punt de coincidència en la descripció que fan dels seus llocs de treball: se sent decepció en la gent, les lluites que es van donar en període anterior -durant els cops més durs de les retallades-, van entrar en una pausa, i ara dependrà del ritme amb què avancin les mesures.
Tots coincideixen, també, que s’obre una nova etapa, que la firma del memoràndum exigeix més ajustament, i que està oberta la situació a quina resposta es doni des de cada lloc de treball.
