Corriente Roja / Editorial de Pàgina Roja

 

El 20 de desembre estan marcades les eleccions generals. El 20D finalitzarà aquesta llarga conjuntura electoral que ha travessat tot l’any 2015.

El govern de les retallades, lacai de la Troica, va portar els seus socis europeus per escenificar el suport a la seva candidatura. Amb la Merkel, el Sarkozy i el Berlusconi de palmers i, entre crits de Visca Espanya i Visca Mariano, Rajoy va mostrar que ell és el candidat de la Troica. El President de la mentida i de les retallades no podia mostrar millors suports. Quin millor suport per al govern de la corrupció que tenir d’avalador a un corrupte convicte i confés com Berlusconi? Quina millor adhesió per a un lacai de la Troica que tenir al seu costat la Merkel ovacionant-lo?

Rajoy vol tancar la legislatura i llençar la seva reelecció agitant amb una mà la seva propaganda de la “recuperació econòmica”, mentre que amb l’altra apel·la a la “unitat nacional” contra l’independentisme català. En una mà, la rossegada pastanaga de la “recuperació econòmica”, que és per a milions de famílies obreres una espècie de monstre del Llac Ness; tot el món ha sentit parlar d’ella però ningú l’ha vist. En l’altra, un garrot més que preocupant contra Catalunya, la vella recepta espanyola de solucionar a pals i canonades les demandes democràtiques. És així com pretén aturar la seva caiguda, recuperar-se de les garrotades sofertes pel PP i de la crisi interna esquitxada per continuats casos de corrupció.

El 20D ha de ser en primer lloc l’oportunitat per treure’s de sobre aquest escolà de la Merkel, concloent la tasca que les mobilitzacions al carrer, les vagues generals i les marees van deixar pendent: fer fora Rajoy.

Però el 20D no pot convertir-se en un recanvi. Els Sánchez i Rivera no representen més que la continuïtat de la Troica. Són, conjuntament amb la burocràcia sindical (i els dirigents de Podem), els que van evitar que Rajoy fos foragitat des del carrer. PSOE i Podemos són avui els més ferms valedors de Rajoy contra el dret a decidir de Catalunya.

Parlar de canvi el 20D és parlar que lo primer és Pa, Treball i Sostre, és parlar de mesures d’emergència social, és defendre que lo primer és que es mengi, es treballi, es tingui educació, sanitat i habitatge i que els recursos econòmics estiguin al servei d’això i no de pagar el deute dels banquers, Parlar de canvi el 20D és acabar amb els governs que governen al dictat de la Troica. I parlar de canvi és permetre el dret dels pobles a decidir sobiranement. PSOE i Ciudadanos estan a les antípodes d’aquest canvi, no són més que un recanvi. Votar Rivera és votar un altre Rajoy, votar Sánchez és votar un altre Zapatero.

A les pròximes setmanes s’acabaran de perfilar les candidatures i les seves llistes. L’enorme desmobilització social de la classe obrera i la joventut aquest any presagia unes eleccions de recanvis.

Els que creiem que els canvis socials, les respostes a les necessitats més urgents dels treballadors/es i el poble només són possibles per la via de la mobilització, de la lluita, encarem aquestes eleccions com un episodi més, lluny de cap panacea.

Des de Corriente Roja hem apostat per una candidatura d’unitat contra el govern, la Troica i aquest règim monàrquic i centralista. No creiem en els “significants buits”: parlar d’unitat i de canvi sense posar contingut a cadascuna d’aquestes paraules. La decisió de la direcció de Podemos de tancar qualsevol debat sobre un possible acord, el seu gir a la dreta, l’arrogància de Pablo Iglesias, el seu suport incondicional a l’actuació de Tsipras, col·loca Podemos com un recanvi més.

Per això apostem des del primer dia per discutir sobre el programa, per posar a la classe obrera al centre de les necessitats. I per aquesta raó sumem esforços amb els companys/es de Sindicalistas por la Unidad Popular. Des d’aquest agrupament hem presentat un programa i candidats obrers a les primàries d’Ahora en Común. Molts d’ells/es formaran part de la candidatura d’Ahora en Común-Unidad Popular (AC) que encapçala Alberto Garzón. Aquesta candidatura representa l’aproximació més clara a aquesta obstinació, sense ser-ho en la seva totalitat. El nostre compromís i suport és al programa de Sindicalistas por la Unidad Popular, als candidats i candidates obreres que representen la lluita per aquest programa i la lluita diària pel treball, contra els ERO, pels drets socials i democràtics.

Cridem als treballadors/es a fer campanya per aquests candidats/es, a seguir amb les lluites, fent costat als companys d’Indra, de Coca-Cola, Extruperfil… i seguir construint després de les eleccions aquest agrupament de classe.