Per un primer de maig solidari i internacionalista!
Sortim aquest 1 de maig per denunciar el discurs dels governs que “la pandèmia ja està superada” i la seva política sanitària “d’aprendre a conviure amb el virus i normalitzar-lo.” Som lluny d’haver derrotat la pandèmia, i lluny de posar els mitjans necessaris per tal que aquesta situació no es torni a reproduir, amb una mutació de la covid o per una altra pandèmia diferent.
Durant aquests dos anys de pandèmia, els governs han fet tot el que estava a les seves mans per destruir els serveis públics, que són l’eina més necessària per combatre una pandèmia. Estem patint el desmantellament de la sanitat pública, es segueix fomentant l’educació privada en detriment de la pública, la protecció social és insuficient i no arriba a tothom qui la necessita, i un llarg etcètera que podríem afegir.
Les conseqüències de la pandèmia continuen, han suposat un retrocés generalitzat als salaris i a les nostres condicions de vida, i la pèrdua de conquestes dels sectors més oprimits. Per posar un exemple: la força de treball femenina va disminuir en més d’una dècada la seva participació al mercat de treball. El racisme, la LGBTIfòbia, el masclisme i la xenofòbia adquireixen formes ja barbàriques.
Per si fos poc, celebrem aquest 1 de maig, dia internacional de la classe treballadora, enmig de la barbàrica agressió nacional de Putin a Ucraïna. Una invasió que el poble d’Ucraïna enfronta de manera heroica, i que està provocant una acceleració de la crisi econòmica i social a escala global, alimentant i impulsant el procés inflacionari que ja estava en marxa.
Una inflació que devora els salaris, i una reforma laboral i de les pensions que ens condemna a la pobresa
A l’estat espanyol, la inflació va escalar el març fins el 9,8%, la més alta des de 1985. Tot i que la pujada de preus no és nova, mai en un sol mes des de la crisi mundial del petroli s’havien encarit tant els preus de productes bàsics al cistell de la compra. Mentrestant, la llum no ha parat de pujar i amenaça amb seguir-ho fent. Això accentua la pèrdua de poder adquisitiu per a la classe treballadora, perquè els sous de misèria segueixen sense cobrir el cost de vida.
La previsió del Banc d’Espanya és que la inflació mitjana de 2022 es dispararà fins el 7,5%, però només 1,2 milions de treballadors/es tenen clàusula de garantia salarial als seus contractes, i els convenis col·lectius que es firmen ho fan amb pujades mitjanes del 2,26%. Una pèrdua de poder adquisitiu que s’afegeix a la que ja vam patir el 2021.
A aquesta inflació desbocada se li va afegir un nou incompliment del govern. Lluny de derogar la reforma laboral de Rajoy, la ministra Yolanda Díaz va aplicar una nova reforma laboral, que deixa intactes tots els mecanisme d’acomiadament massiu i barat de les reformes laborals de Rajoy (2012) i la precedent de Zapatero (2010), a les quals la classe obrera va mostrar el seu absolut rebuig amb vagues generals per a cadascuna. Hem de sortir al carrer a manifestar el nostre rebuig a l’estafa d’aquesta última reforma laboral.
Mentrestant, la gran banca espanyola va obtenir beneficis de gairebé 20.000 milions d’euros el 2021, els majors beneficis des de 2007. Les energètiques de l’IBEX 35, per la seva part, varen quadruplicar el seu benefici. En total, les grans multinacionals de l’Estat espanyol que cotitzen en borsa han obtingut, l’any passat, els majors beneficis de la història: 64.021 milions d’euros. Són aquestes grans multinacionals, no només les de les vacunes, qui s’estan fent d’or, augmentant el capital financer de manera desorbitada amb la pandèmia, i ara amb la guerra i l’escalada armamentista, així com amb l’especulació i aparcament de matèries primeres i de productes bàsics.
Unitat davant la crisi? Més diners per als rics, més pobresa i patiment per a la classe obrera
Amb aquest panorama, una de les poques mobilitzacions contra el govern va ser l’aturada al sector del transport, que expressava la situació de desesperació dels autònoms davant la pujada dels carburants, a més de ser una lluita per altres diverses demandes bàsiques. Es va tornar a resoldre pel govern a favor de les grans patronals. Va ser una llàstima que les seves reivindicacions caigueren en oïdes sordes, i els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) no aprofitessin per mobilitzar la classe obrera i exigir al govern l’augment dels salaris per l’augment del cost de vida.
Davant l’agreujament de la crisi econòmica, el govern va aprovar a finals de març un pla de xoc de 16.000 milions d’euros “contra els efectes de la guerra”. Les mesures d’aquest pla de xoc, anomenades eufemísticament “d’escut social, són totalment insuficients.
El límit del 2% a les pujades d’uns lloguers pels núvols, la pujada de l’almoina que suposa l’ingrés mínim vital en un 15% (durant 3 mesos!), la rebaixa de l’IVA i el bo elèctric a les desorbitades factures de la llum i el gas, o la bonificació general de 20 cèntims per cada litre de combustible no són solució als problemes de fons que patim la classe treballadora. Parlar de “prohibició dels acomiadaments” a les empreses, amb aquesta reforma laboral, és senzillament una burla.
Sánchez ens parla del sacrifici i que “hem d’estrènyer les dents”, però les seves propostes d’unitat nacional i de fer repartir el cost de la crisi signifiquen, un cop més, el rescat a les grans empreses, a costa de major flexibilitat i milers de milions de diner públic.
Recuperar l’esperit de lluita de l’1 de maig
Davant d’això, és necessari aixecar un pla d’emergència social per a la classe obrera que, en primer lloc, garanteixi els subministraments bàsics com la llum, l’aigua i el gas a tota la població, que inclogui també una sèrie de mesures socials i econòmiques urgents, entre les quals es trobarien l’exigència al govern del control dels preus de productes bàsics, un impost a les grans fortunes i acabar amb les bonificacions fiscals de les empreses. Cridem a la classe treballadora a sortir als carrers per protestar contra l’encariment de la vida i el robatori als salaris i als drets laborals que estem patint.
Exigim la derogació immediata de les reformes laborals i de les pensions i la instauració d’un nou Estatut dels treballadors i treballadores, amb mesures bàsiques que estableixin el dret al treball, com un dret bàsic que l’Estat està obligat a garantir, i acabar així, d’una vegada per totes, amb l’atur estructural que mai baixa dels 3 milions de desocupats.
Això comença pel repartiment de la feina i la socialització del treball domèstic i de cures. La reducció per llei de la jornada legal a 35 hores setmanals, per garantir la conciliació entre treball i vida, i l’exigència de clàusules de revisió salarial en tots els convenis, per tal d’ajustar-los al nivell de vida, i garantir sous dignes.
Però resulta impossible defensar aquestes mesures bàsiques i la vida mateixa davant la destrucció de l’ecosistema sense l’expropiació de les grans corporacions energètiques, els bancs i els sectors i empreses estratègiques que impedeixen les mesures radicals que s’han de prendre perquè afecten els seus guanys.
Una altra cara de la crisi del capitalisme és el desastre mediambiental. Segons l’OMS, només l’1% de la població mundial respira aire amb nivells de contaminació segur. Barcelona i Madrid es troben entre les ciutats més contaminades d’Europa. Per a parar aquest desastre, les solucions al problema ecològic i social van juntes. És indispensable posar aquestes empreses sota control democràtic dels i les treballadores i el poble per a dur a terme una reestructuració general de l’economia i una planificació democràtica de la mateixa que inclogui l’eliminació de la producció dedicada a l’armament, el balafiament i el luxe i un canvi radical en la mobilitat, mitjançant un reforçament qualitatiu del transport públic i la seva gratuïtat.
Ajuda’ns a construir Corrent Roig!
Sense un programa revolucionari i socialista, no hi haurà transició ecològica, ni ocupació, ni salaris i pensions dignes, ni educació, sanitat i serveis públics i de qualitat. No queda una altra que organitzar-nos per a fer front a les polítiques que porten a la misèria a milers de treballadors i treballadores. No deixar-nos enganyar per aquests partits que prometen un futur per a la classe obrera però que quan arriben al govern, la seva gestió és perquè la burgesia continuï augmentant la seva taxa de beneficis a costa de la nostra força de treball.
Per un primer de maig solidari i internacionalista!
En el dia internacional de la classe obrera sortim a abraçar la lluita de les treballadores/es que, a tot el món, lluiten pels seus drets. Com l’heroica resistència palestina, que des de fa 74 anys lluita contra l’invasor sionista. O la lluita del poble sahrauí, traït pel govern de Sánchez o la de les afganeses, que s’enfronten al Taliban. Igualment, la lluita per l’autodeterminació del poble ucraïnès i per una Ucraïna lliure de les arpes de Rússia, de l’OTAN i dels imperialistes estatunidencs i europeus, és avui la lluita de la classe treballadora a tot el món.
Tot el nostre suport a la resistència obrera i popular a Ucraïna!
Cridem a conèixer, secundar i difondre els materials de la campanya de solidaritat obrera i internacionalista amb la resistència ucraïnesa, que des de Corrent Roig i la LIT estem duent a terme en unitat amb altres organitzacions socials, polítiques i sindicals per a manar ajuda material al sindicat miner independent de Krivoy Rog i dotar-ho així del material necessari per a continuar resistint la invasió russa, sense que això signifiqui el menor suport a Zelensky.
