Recentment el TSJC ha anunciat que la Generalitat té 15 dies per a fer efectiu el compliment de la sentència d’impartir un 25% de classes en castellà, és a dir, impartir al menys una assignatura troncal en castellà, a més de la seva assignatura pròpia de llengua castellana.
Aquesta sentència no la podem entendre com a res més que un nou atac contra l’escola catalana i Catalunya, en general. El passat desembre de 2021 publicàvem un article en què expliquem per què és necessària una defensa de la llengua i des de quan la llengua castellana és present a Catalunya, que el lector o lectora pot tornar a consultar aquí. Creiem que ajudarà a entendre millor la posició i el debat actual.
És un atac, perquè la llengua catalana ja fa anys que està sent castigada, sent només pel 36% de la població la llengua més habitual, segons les últimes enquestes. És un atac perquè s’ha d’entendre dins del conjunt que engloba l’opressió nacional que exerceix l’Estat espanyol i la seva ideologia.
El fals debat sobre la migració
Centrar el debat en la migració és manipular-lo. Principalment, perquè és assumir que només rebem migració hispanoparlant, ignorant tota la migració provinent d’Àfrica o de l’est d’Europa. Segons les últimes enquestes, la majoria de migrants arribats a Catalunya a 1 de gener de 2021 eren de Marroc, Romania i Itàlia. En aquests casos, el català suposa la mateixa barrera lingüística que el castellà, pel fet d’haver d’aprendre una llengua romanç, tenint com a llengua materna una llengua eslava o àrab.
A més, és ignorar també que la immersió lingüística és una demanda històricament de la classe treballadora migrant, concretament, de famílies residents de Santa Coloma de Gramenet que venien d’altres regions d’Espanya. Som molt conscients de la poca inversió que hi ha destinada a integració social, és una realitat, però no podem culpar l’ús del català, com si fos la llengua de la burgesia, perquè, quina llengua es pensen que parla la gran burgesia espanyola? El problema no és el català, sinó la falta de recursos destinats a integració social i, per tant, la nostra tasca és exigir una integració social real i amb recursos que la financiin, per tal que qualsevol persona nouvinguda tingui garantit l’accés a l’aprenentatge del català, de manera completament gratuïta, i en el temps que necessiti.
Per culpa de la ideologia dominant, s’entén el català com una llengua de l’elit, de la burgesia catalana -qüestió que ja hem desmentit anteriorment-, i aquesta visió esbiaixada és fruit d’un discurs nacionalista espanyol que s’amaga sota la falsa bandera de la classe obrera, però també de l’actual direcció del moviment per l’alliberament nacional, una direcció que no té cap interès en els drets de la classe treballadora. No obstant això, de la mateixa manera que entenem que la lluita contra l’opressió nacional és una lluita del conjunt de la classe treballadora d’arreu de l’Estat, la lluita per la defensa de les llengües ho ha de ser també, com a part d’aquesta lluita per l’autodeterminació.
Creiem que el camí a seguir és com el dels anys 80 a Santa Coloma, des de baix, implicant el conjunt de famílies i professorat que, a més, van aconseguir formació garantida per la Generalitat, per tal de poder impartir classes en català. I, per part de la Generalitat, no obeir la sentència del TSJC i garantir una escola 100% en català.
És necessari unir el conjunt de la classe treballadora per garantir:
