L’1 de maig del 2015 la Plataforma Recuperem l’espai comú de Sabadell va okupar un edifici abandonat propietat – en aquell moment – de Cajamar, que es va constituir com l’Obrera, un centre social autogestionat. La plataforma que va encapçalar l’okupació pretenia construir un espai del barri i per al barri, responent a la reivindicació històrica de l’Eixample i els barris del sud de disposar d’un centre cívic o un espai social per a dinamitzar activitats socials, culturals i d’oci.
7 anys més tard, l’Obrera s’ha convertit en un centre social de referència no només per la ciutat de Sabadell sinó per tot el territori català. Aquest espai, que va començant essent un petit projecte d’un grapat d’activistes ha esdevingut un centre social autogestionat en el qual es fan activitats artístiques, esportives, socials, culturals i polítiques, entre d’altres. Tanmateix, l’Obrera ha estat un espai de reagrupament de l’activisme de la ciutat en moments claus com per exemple el referèndum de l’1 d’octubre o la lluita contra el feixisme. Si l’Obrera ha aconseguit convertir-se en una entitat de referència a Sabadell és, entre altres coses, perquè ha lluitat per sortir de les quatre parets del centre social i s’ha involucrat activament en les lluites i demandes de la ciutat, com en el referèndum d’autodeterminació, la consulta popular sobre monarquia o república, la lluita contra el tancament del Mercat de Campoamor, la lluita per un habitatge per a tothom o la lluita contra la repressió. Si l’Obrera existeix, a més, no és per un caprici d’uns quants, sinó per tal de garantir les necessitats del barri que l’administració pública no cobreix, com la d’un menjador social, una escola popular o un gimnàs popular. Els barris obrers tenim dret a autoorganitzar-nos per cobrir les nostres necessitats, i encara més quan les institucions burgeses són incapaces de garantir-les.
Després d’un llarg procés judicial contra l’Obrera i després que el Tribunal Suprem hagi desestimat l’últim recurs presentat, l’amenaça de desnonament està de camí de reactivar-se. El passat dissabte 2 de juliol l’Obrera va donar el tret de sortida a la campanya contra el desnonament organitzant una assemblea oberta per implicar als col·lectius i activistes de la ciutat.
Corrent Roig, que sentim el projecte de l’Obrera com a propi, tenim clara la imperiosa necessitat de massificar aquesta campanya per a defensar un espai que s’ha construït amb l’esforç, el temps i l’energia de centenars de persones i que ja és patrimoni de la nostra ciutat. Per això, volem mostrar tot el nostre suport a la campanya L’OBRERA ES QUEDA AL BARRI, i la nostra voluntat de continuar participant-hi en la lluita per la defensa d’aquest espai en mans de les activistes i veïnes de la ciutat. Animem a totes les organitzacions obreres, juvenils i populars, i veïnes de Sabadell a fer seva aquesta campanya, difondre-la i assistir a les convocatòries que hi haurà els pròxims mesos. L’autoorganització de la classe treballadora i populars de Sabadell és ara més important que mai, i creiem que la lluita per L’Obrera és un punt d’unió per totes aquelles activistes de la ciutat que estem en contra d’aquest sistema que ens roba drets cada dia. Tenim dret a quedar-nos-hi perquè tenim dret a ser i no està escrit enlloc que no puguem vèncer!
L’OBRERA ES QUEDA AL BARRI!
A continuació, reproduïm el comunicat de l’Obrera:
L’OBRERA ES QUEDA AL BARRI!
Durant l’any 2015, els carrers de Sabadell s’omplien amb el missatge “Recuperem l’espai comú!”. Un seguit de persones i col·lectius de la ciutat tractavem de posar sobre la taula la necessitat de crear espais de trobada, de creativitat i de vida en una ciutat cada vegada més gris, més avorrida i més morta. L’1 de maig d’aquell any, s’alliberava al número 142 de l’Avinguda Barberà un espai que romania abandonat feia anys i se l’anomenava L’Obrera.
L’edifici havia estat fàbrica i concessionari de cotxes i la part de dalt havia arribat a ser un conflictiu prostíbul. En aquells moments es trobava abandonat al deteriorament estructural i de la façana, les plagues de rates i coloms i al desaprofitament per part de la ciutadania. Ràpidament un munt de gent va omplir aquelles parets de vida i de color, demostrant que no és cert que la gent només mira pel seu benefici pròpi, que la gent té ganes de trobar-se i cooperar i de tenir una ciutat viva i participada.
Durant tot aquest temps a L’Obrera s’hi han format una gran diversitat de projectes i de persones implicades amb la comunitat on viuen. Hi hem tingut una escoleta, un gimnàs, un hortet, grups de debat, grups de teatre, un menjador popular, un magatzem solidari de roba, un bar ple d’activitats culturals… Hem celebrat calçotades, vetllades i concerts. Passis de documentals, torneigs d’escacs i activitats de Festa Major. Hem participat de les lluites de la nostra ciutat i del pais i hem donat cabuda a infinitud de col·lectius que necessitaven un espai per a realitzar les seves trobades i activitats. Des de caus i esplais a grups de dones, passant per sindicats de treballadores de la ferralla o entitats dedicades als sense-sostre. Fins i tot l’administració ha recorregut a nosaltres per solucionar conflictes que un Estat del benestar cada vegada més retallat i limitat no podia afrontar. Tothom ha trobat en L’Obrera la casa de la gent que sempre vam voler que fós.
Avui, el recurs al Tribunal Suprem es troba en vies de ser rebutjat i retornat als Jutats de Sabadell, desencallant el procés judicial pel qual ens volen fer fora de casa. Aquest atac és fruit d’un model econòmic que també causa la pujada dels lloguers, els desnonaments de famílies i -sembla mentida!- l’esdeveniment d’una nova bombolla immobiliària. En els darrers anys els rics cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres. I les institucions són totalment al servei d’aquesta dinàmica -ja sigui en forma de desnonaments, de burocràcies, de concessions o de rescats bancaris- tot per presentar-nos un món que funciona així de malament com l’únic possible.
I per a que la majoria ens organitzem, necessiten eliminar aquells espais en què la gent pugui associar-se al marge de la llei del mercat, en què es puguin debatre i imaginar altres maneres d’organitzar la societat i en què es puguin erigir insitucions i estructures populars que posin les necessitats de les persones -i no les del capital- al centre de la seva activitat. Aquest sistema profundament injust i nociu necessita d’imposar el gris al color, la mort a la vida, la individualitat i la burocràcia a la participació comunitària.
És per això que creiem que defensar L’Obrera és defensar una Sabadell on valgui la pena viure; és defensar les nostres lluites, projectes i il·lusions. Defensar L’Obrera és defensar casa nostra i la nostra gent. Així, fem una crida a totes les persones i col·lectius que participen o han participat de L’Obrera, que en comparteixin la seva necessitat i que, en definitiva, som L’Obrera a sumar-se a la batalla en la defensa del centre social, sí, però també en defensa d’una ciutat viva organitzada i combativa!
Convoquem una manifestació en defensa de l’espai el proper 8 d’octubre a les 18:00h a la Plaça Doctor Robert de Sabadell i animem a restar atentes a les tantes altres convocatòries que anirem llançant!
Si volen guerra, en tindran!
Sabadell, 2022
